Recomendaciones

A quien le guste el teatro argentino siempre podrá encontrar algo interesante en la cartelera barcelonesa. Ya sea con espectáculos que vienen directamente de Buenos Aires, obras dirigidas aquí por directores argentinos (el caso de Nelson Valente, ahora de estreno en el TNC) o bien con compañías de Madrid, como es el caso que ahora nos ocupa. Además, no hay que olvidar que este montaje forma parte de Latituds, el ciclo de teatro latinoamericano de proximidad en Barcelona. Cómo toda buena obra argentina, esta también tiene la familia como eje central y vertebrador de la trama. Nos encontramos con una madre y un hijo con discapacidad intelectual que viven como pueden en un pequeño apartamento de una pequeña ciudad. La […]

El uso del lenguaje y las palabras es cambiante. Algunos términos siempre han tenido el mismo significado, otros han mudado en versiones más o menos amables, pero algunas se han convertido en armas verbales. Esta producción empieza en el patio de una finca donde despierta un burro que, sorprendido por las llamas de un incendio, da inicio a un casi monólogo sobre su origen y el paso del tiempo para su especie con la ayuda de textos clásicos sobre asnos. Durante este relato irá perfilando la perversión de la palabra y el trato otorgado a los équidos. Álvaro Tato aborda esta obra de manera original no densa y de difícil entendimiento como podría parecer en un primer momento. La elección […]

Aquest cop anem al Teatre Romea a veure no una obra, sino un monòleg on Carlos Hipólito és el gran protagonista. Molt ben acompanyat tant per la música en directa i de les intervencions de Fran García, Manuel Lavandera i Iballa Rodríguez. Ruc, una obra de teatre centrada en aquest animal i que juga , reelabora, explora i entreteixeix textos clàssics, moralitats amb gran perfecció La seva utilització de paraules, textos, cançons i fabules és un treball extraordinari d’Álvaro Tato a l’hora de fer aquesta obra. Elabora un text àgil i divertit. I Carlos Hipólito disfruta i ens fa gaudir de valent.. L’argument de l’obra és molt senzilla: un ruc lligat a una estaca en un camp li conta la […]

Cuando Agamenón, castigado por Ártemis por chuleta, se vio obligado a sacrificar a Ifigenia, su hija, para poder reanudar el camino de Troya con sus barcos, priorizó su ansia de poder y, al mismo tiempo, su amor por Grecia ante el amor por la joven. Clitemnestra, madre de Ifigenia, enloquecido. El deseo de muerte, el desazón por la venganza y el sentimiento de desesperanza se convirtieron en protagonistas. Ártemis, sin embargo, utilizó el sacrificio como castigo sólo por Agamenomo, sustituyendo la muerte de la joven por la de un ciervo y transportándola a Crimea, donde tenía la función de sacrificar a los extranjeros que, víctimas de naufragios, llegaran a sus costas. Orestes, hermano de Ifigenia, llegó a la isla muchos […]

Teorema Teatre estrena a la Sala Atrium No hi ha fills innocents de Pier Paolo Pasolini, una producció dirigida per Mia Parcerisa, amb l’actor Oriol Genís i el músic Pau de Nut en la interpretació. L’Oriol Genís recita i interpreta la Carta als joves infeliços de Pier Paolo Pasolini. Pau de Nut posa la música i la veu al muntatge. No hi ha fills innocents és un espectacle íntim, seductor, poètic i proper. Una proposta teatral intima, visualment poètica. El sol fet d’escoltar i veure actuar a l’Oriol Genís i al Pau de Nut ja paga la pena d’anar-hi. L’Oriol Genís ens apropa a la figura de Pasolini a través d’algunes de les seves cartes, manifestos, reflexions, citacions, cançons, reflexions […]

Supongo que por algunos giros del argumento y por la firme voluntad de la protagonista, mientras veía Llegat me venía a la cabeza aquel Testament que Josep Maria Benet i Jornet escribió ya hace más de 25 años. Pero a parte de algunos puntos de contacto, las dos obras no pueden ser más diferentes en las intenciones, en el tono y sobre todo en la forma. Si Testament tenía un lenguaje y una estructura sólidamente teatrales (a pesar de que al final llegara al cine con la versión de Ventura Pons), Llegat tiene un formato puramente cinematográfico. A ratos parece que se ha adaptado al teatro el guion de lo que tenía que ser una película… Quizás me equivoco, pero […]

Amnèsia és la primera coproducció entre la Sala Trono i el TNC. Un muntatge escrit i dirigit per Nelson Valente, un dels dramaturgs argentins més estimat a casa nostra. El loco y la camisa, El declive, Sólo llame para decirte que te amo, Els gossos o Pols de diamant són algunes de les seves obres que s’han programat a Barcelona. Totes han rebut molt bona crítica (premsa i públic). La versió al català d’Amnèsia la signa en Joan Negrié, un dels sis intèrprets que hi surt a l’obra. De fet, no és la primera vegada que Negrié tradueix un text de Valente; ho va fer amb l’obra Els gossos que vam poder veure el 2020 a La Villarroel. El tàndem […]

Hi haurà un setembre per tothom del dramaturg gironí Frank Bayer, autor de les obres Brindis (2018), Ferides (2020) i Kalumba (2022), que vam poder veure al Teatre Gaudí, és la quarta producció de la companyia La Gàrgola produccions teatrals. Aquest text es va presentar per primera vegada al XIII torneig de dramatúrgia del Temporada Alta 2023 interpretat per Jordi Andújar i Maria Ribera, on es va enfrontar amb Un rellotge a la finestra de Lali Álvarez Garriga, finalment escollit com a text guanyador pel públic assistent al combat, interpretat per Clara de Ramon i Júlia Bonjoch. Hi haurà un setembre per tothom és un text dramàtic amb punts de comèdia, dirigit per Laura Porta i Ricard Martí , interpretat […]

Parafraseando el título de una sátira ya casi olvidada de Dürrenmatt (Proceso por la sombra de un burro), el burro protagonista empieza a hablar con su sombra el día en que un incendio lo deja aislado en medio de la era. Dicen que cuando uno ve la muerte de cerca se le proyecta la película de su vida, pero en este caso aparece toda la historia de estos équidos de orejas largas a partir de lo que ha dicho de ellos el arte y la literatura. Se empieza por las fabulas, muy populares entre griegos y romanos, para pasar después a leyendas y pequeñas historias medievales, como la de Fray Anselm Turmeda. No faltarán las referencias al Sueño de una […]

Una de Giampaolo Samà és un espectacle que forma part del Cicle Llatinoamericà LATITUDS, el cicle de teatre llatinoamericà de proximitat a Barcelona organitzat per On el Cor Batega. Protagonitzada per Miriam Odorico, Una és una adaptació lliure de la novel·la Uno, ninguno y cien mil de Luigi Pirandelo escrita el 1925. Una va néixer en plena pandèmia. Es va retransmetre en directe des de la casa de Miriam Odorico i Giampaolo Samá i es va veure el 2022 a la sala de Timbre 4, on s’havia d’haver estrenat des d’un bon principi. La dramatúrgia de Giampaolo Samà (present a la sala), és una autèntica peça d’orfebreria. El text és extraordinari, increïble, inquietant, reflexiu, d’aquells que atrau i t’atrapa des […]

Avui torno al Teatre Eòlia a veure la nova proposta dels seus alumnes. Si fa una setmana vaig anar a veure Atzucac ara toca Alícies (viatge al país de les meravelles). El treball de Final de Grau dels seus alumnes a escena.Aquest cop la proposta m’ha agradat més. Un gran muntatge sobre els contes d’Alicia, amb connexió entre tots dos. Una gran direcció d’Aleix Fauro i una dramaturgia de Pablo Ley que s’agraeix. El seu treball ha estat rodó.El fet que tots els actors tinguin el seu moment, tant en el personatge d’Alicia com quasi gran part dels personatges que recordem (conill blanc, el gat de Cheshire, el barreter,…). Una gran decissió a l’hora de presentar el conill blan, el […]

En esta oda al ecofeminismo, Míriam Escurriola nos lleva por un viaje entre el storytelling y la performance del marketing para pasearnos emocionalmente por lugares que pasan de hacernos gracia a incomodarnos. Sin darte ni cuenta, te metes en una historia que podría ser la de cualquiera que se preocupe mínimamente por nuestro futuro, que a la vez habla de crisis existenciales, profesionales y personales y de qué papel jugamos individualmente en una sociedad capitalista, que busca tan solo el beneficio económico y el crecimiento desenfrenado que nos llevará a un punto de no retorno más pronto que tarde. ¿Pero qué puedes hacer tú? ¿Realmente las acciones individuales o de pequeños colectivos importan? ¿tienen impacto? ¿el lugar en el que […]

Tornar a les tragèdies clàssiques és tornar sempre a casa. Per molts anys i anys que hagin passat. En aquest cas, tornar a Ifigènia -d’Euripides- significa revisar la història d’una mártir, del fill sacrificat com ho van ser també Jesucrist o Isaac, els anyells bíblics. La historia és sobradament coneguda: després del rapte – o la fugida – d’Helena a mans de Paris, l’exèrcit grec parteix cap a Troia en clau de Guerra per recuperar-la. No obstant, les naus no poden llençar-se a la mar degut a la falta de vent; necessitaran doncs, segons l’oracle, el sacrifici d’Ifigènia, filla de Clitemnestra i Agamenón. Després de la mort d’Ifigènia, seguirán, en plena espiral de venjança, la d’Agamenón a mans de la […]

Una experiència teatral amb ‘Paloma de parque’ de Clara Ingold. No recordo haver rigut tant i alhora reflexionat tan profundament en una nit al teatre. Ingold és simplement sorprenent en la seva capacitat de transformar les seves vivències personals en una comèdia brillant i, al mateix temps, en una crítica mordaç de la societat actual. Cada moment de l’espectacle és una delícia, des dels monòlegs que et deixen amb el somriure enganxat a la cara fins als números musicals que et transporten a reflexions emocionals. M’he sentit representada amb cada tema que ha tocat, des de les pressions estètiques fins als dilemes personals i socials que tots compartim. ‘Paloma de parque’ no és només un espectacle, és una experiència tque […]

Atzucac amb dramatúrgia de Denise Duncan i direcció de Martí Torras Mayneris. Ens parla de si haguessis de dissenyar el teu propi funeral, què faries? Si poguessis triar com morir, com seria?Un noi decideix guionitzar el seu comiat en un vetllatori. Hi ha mort, sempre. I, no obstant això, ens angoixa. Hi ha morts plausibles i hi ha tsunamis i incendis i guerres. Sempre hi ha guerres. I mentrestant… Sí, ens angoixa pensar en l’únic que és segur a la vida: que totes morirem.La mort ha estat sempre un tema tabú. I parlar sobre la mort i sobre la planificació del propi funeral de forma anticipada, és un tema que no és fàcil parlar-ne. Però que us semblaria poder definir […]