Recomendaciones

45 años encima de los escenarios es una cifra con la que contadas compañías españolas pueden contar, y desde luego La Zaranda es un referente teatral, sobre todo para las personas más teatreras. Y en esta celebración, han decidido realizar el montaje Manual para armar un sueño, donde, con su particular lenguaje, hacen un homenaje a la profesión teatral, con sus idas y venidas, con sus caídas y sus resurgimientos, con las tentaciones y los lugares oscuros, pero también con mucha luz íntima. Quizás esta obra, como la mayoría de montajes de la compañía, no sea del todo comprendida por el gran público, ya que tienen una manera de hacer teatro muy particular: intimista, con un humor muy propio, con […]

“El cop desert” és una obra de teatre escrita per Joan Brossa l’any 1944,actualment es presenta al Centre de les Arts Lliures a través de Projecte Ingenu. Aquesta peça poètica és considerada la primera incursió de Brossa en el món teatral, i destaca per convidar l’espectador a submergir-se en una experiència existencialista única. No és el primer cop que vaig a veure una proposta de Projecte Ingenu, ja ens van atrapar amb la seva proposta de YERMA , inFAUST,. ROMEU i JULIETA, HAMLET,… i en cada apropament a Lorca, Shakesperare han deixat la seva empremta especial. Ara han agafat el primer text que Joan Brossa i han seguit amb la seva forma de treballar i amb l’ànima de Brossa. Sembla […]

Esta obra de Alex Oates se estrenó en Londres ya hace unos cinco años, y desde el mismo momento del estreno se vio que estaba creada para provocar reacciones contrarias. La elección de representar con un títere a un niño con trastorno del espectro autista (TEA) ya era toda una declaración de intenciones, pero también lo era el hecho de presentar a unos padres que ya no pueden asumir emocionalmente y físicamente el cuidado de su hijo. En la obra se plantea crudamente la noche antes de internar al niño en un centro especializado. Las conversaciones entre padre y madre, que no pasan precisamente por un buen momento, así como los diálogos con el cuidador, acaparan la mayor parte de […]

Una obra te puede atrapar por su contenido o temática, o bien por cómo está explicada, o bien por la fuerza de sus interpretaciones… Cuando te atrapa por las tres cosas a la vez es fácil adivinar que se convertirá en un éxito seguro y rapidísimo, como es lo que está pasando con esta versión de Prima facie. La obra se estrenó el 2019 en Australia, y en el 2022 y 2023 se representó, respectivamente, en el West End y en Broadway. En los dos últimos casos la actriz escogida fue Jodie Comer (Killing Eve, El último duelo), que ganó tanto el premio Olivier como el Toni. Ya está preparada una versión cinematográfica, y era inevitable que la obra llegara […]

Projecte Ingenu, que fue fundada en su momento por el director de escena y dramaturgo Marc Chornet, es una compañía teatral que ya tiene once años. Durante todo este tiempo el grupo nos ha dado espectáculos basados en obras o personajes shakespearianos (Hamlet, Romeu l Julieta, Vaig ser Pròsper) pero también lorquianos (Yerma, Bodas de sangre). No tenemos que olvidar, sin embargo, sus acercamientos a Caryl Churchill, Goethe o Josep Palau i Fabre. Ahora les ha tocado acercarse a Joan Brossa, y lo han hecho con el primer texto teatral del autor. Un texto que todavía seguía siendo inédito en los escenarios, y que pertenece a la etapa más surrealista e hipnagógica del poeta. Un texto que el mismo Brossa […]

Quan es va estrenar per primera vegada a La Villarroel, no hi vaig poder anar; les entrades es van exhaurir en un no res. Però per sort la vaig poder anar a veure al teatre d’Argentona, on va fer bolo. Em vaig comprar el llibre. I l’he tornat a veure aquesta setmana al teatre La Villarroel on torna a fer temporada. Crec que amb això us ho dic tot. L’illa deserta és una obra que no us podeu perdre per res del món. L’illa deserta és la història d’Ella i d’Ell. El punt de partida és el de dues persones atrapades en un ascensor espatllat. El destí, una decisió o un malentès pot canviar-ho tot. Un número de telèfon erroni […]

Tot en ordre (All in a Row) de Alex Oates se presenta en BCN traducida por Mireia Isal y Carla Torres Danés. La obra transcurre en una habitación en una sola noche y en torno a una pareja, Martin y Tamora y su hijo de once años, afectado de un autismo grave, sin habilidades verbales y expresión corporal difícil y a veces con reacciones violentas. Alguien ha llamado a Servicios Sociales y el niño debe irse al día siguiente a un recurso residencial para niños con graves disfuncionalidades. Es la historia de una joven pareja que ve frustradas sus ilusiones de futuro con la presencia de su hijo autista. Un tercer personaje, el cuidador del niño, (espléndido Pau Rosell), más […]

Fa uns dies vaig assistir al recital musical de Pau Alabajos presentant “La paraula viva i amarga”, en commemoració del centenari del poeta Vicent Andrés Estellés. Avui toca anar a la Sala Atrium a veure a l’actiu Marina Alegre Silva recita Coral Romput sota la direcció de Marc Chornet. Coral romput és un poema de Vicent Andrés Estellés, que el poeta valencià va escriure impulsat per la mort de la seva filla als pocs mesos de néixer. Marc Chornet i Marina Alegre han seleccionat les imatges més íntimes de la vida diària, explorant temes com l’amor i la tristesa amb una sensibilitat única. L’actuació de Marina Alegre va aconseguir commoure al públic de manera impactant. En definitiva, “Coral Romput” és […]

Un ase lligat a una estaca li explica a la seva ombra els 6.000 anys de la seva vida mentre s’apropa cap a ell un incendi forestal. Li parla de la seva història, del significat de la cultura, la civilització, la lleialtat, l’afecte, la tendresa, l’abandonament, la violència. Burro és un monòleg basat en textos clàssics on els ases han estat protagonistes. Es tracta d’un viatge tragicòmic, divertit, tendre i poètic i que abraça diversos segles, des de la seva existència en l’època romana, passant per l’edat mitjana, el Segle d’Or espanyol i anglès, la Il·lustració i la Modernitat. Burro explora els grans textos clàssics sobre l’ase i la relació que hi ha i hi ha hagut entre l’animal i […]

Dissabte vam anar Castellserà (Urgell), on es troba Cal Tarragona, una casa senyorial del segle XVI que el Mag Lari va comprar farà uns sis anys i que va batejar com La Casa dels Àngels. La Casa dels Àngels és una casa encantada i plena d’encant, que permet viure experiències úniques durant el seu recorregut per les seves diferents estances. La visita l’he classificat en tres experiències. Primera experiència. Un recorregut per La Casa. Per començar, ens van donar un llibre, el llibre dels tresors de la casa dels àngels. Es tracta d’una espècie de joc que ens va permetre conèixer alguns dels tresors que s’amaguen en les diferents estances de la casa, com la clau que obria un bagul […]

Tot en ordre és un text del dramaturg britànic Alex Oates, dirigida per Montse Rodríguez Clusella i interpretada per Joan Sureda, Pau Rosell i Carla Torres Danés, que parla de l’autisme amb patrons de conducte molt disfuncional. Una obra que ens fa reflexionar sobre quins són els nostres límits a l’hora de prendre decisions davant d’un fet o situació que ens supera. Tot en ordre parla d’estigmes i tabús, de necessitats i de pors, del que suposa haver d’enfrontar-se a una situació límit, en aquest cas el d’un fill diagnosticat d’autisme greu, però ho podríem aplicar a moltes altres patologies com el de tenir fills amb addiccions, malalties mentals o malalties degeneratives. Parla de com pot afectar en l’àmbit personal, […]

Aquesta setmana m’he estrenat a la nova sala de teatre de Barcelona, l’Espai Texas. Han pogut reprogramar molt bones obres, però al final he decidit per anar a veure «El tigre«L’obra de teatre «El tigre«, dirigida per Ramon Madaula i protagonitzada per Mercè Martínez i David Olivares, és una comèdia refrescant que aborda de manera divertida el món del desenvolupament personal i la recerca de la felicitat. La trama gira entorn d’un coach de la felicitat que intenta ajudar a una fotògrafa en dificultats personals, utilitzant tota mena de receptes motivacionals per a transmetre-li positivitat, malgrat la incredulitat d’ella.L’actuació de Mercè Martínez i David Olivares és destacable, aconseguint crear una química en escena que fa que el públic se submergeixi […]

Curiosamente, se me había escapado esta obra las otras veces que ha pasado por Barcelona, que son unas cuantas, y cuando me enteré que iba a estar de nuevo en la ciudad, allá que fui. Por mucho que hayas leído y por mucho que te hayan dicho que Blanca Desvelada es una pieza imprescindible, siempre vas con el «miedo» a que no te guste tanto como esperas. Pero no es el caso, esta obra no defrauda. Alejandra Jiménez-Cascón realiza ella sola un despliegue de personajes brutal, transaccionando de uno a otro magistralmente. No necesita a nadie más, se basta y se sobra para que, como espectadora, tengas la sensación de que la historia te la están contando entre varias actrices […]

Jordi Merca presenta aquest espectacle de stand-up, fer recordar d’una manera divertida el que vas ser i la persona que ets ara a partir de l’època dels 70 i 80. Tot i no ser gaire afí als stand-up que he vist fins ara, vaig anar pels records de viure l’època en qüestió i per escoltar les batalletes de l’escola igual que les batalles de la mili (aquells que van anar-hi). Hi ha dues parts diferenciades a l’espectacle, una part de records i l’altre de xerrar amb el públic. La primera part de record dividida en la part més musical abans de la funció i en una part d’aquesta és la que més m’ha agradat. Recordar antigues cançons amb la col·laboració […]

Amb aquest títol es podria descriure la posada en escena de la obra BLANCA DESVELADA escrita i protagonitzada per la Alejandra Jiménez-Cascón i dirigida per Montse Bonet. La Mónica Galvez és l´encarregada de crear una escenografia austera contornejada únicament per un cub de 9m on transcorre l´acció i en la que la intèrpret es val únicament del seu talent per a traspuar fins a 12 personatges ben distints. Sense canvis de vestuari ni escenografia, l´autora balla d´un personatge a l´altre en un joc de ritme trepidant, on els límits dels personatges es desdibuixen per encaixar els uns amb els altres en una fusió d’avatars impecable. L´Alejandra és l’elegància gestual personificada, no en va es va formar en el mètode de […]