La Lua ara és l’Elio. Elio és el nom volgut de la Lua. Si tenir un fill ja és tot un repte, tenir una filla que decideix esdevenir fill i que, a més, ha estat diagnosticada amb un trastorn de l’espectre autista ja deu ser com guanyar la grossa per Nadal i la del Nen per Any Nou: una fortuna.
Aquest és el plantejament de El nom volgut, la nova obra del Pau Coya, un jove dramaturg que, malgrat la seva jovenesa, ja acumula un bon grapat premis amb les seves obres anteriors. La Badabadoc presenta aquesta producció dins del marc de la convocatòria On el Teatre Batega, un cicle de nova dramatúrgia de proximitat que té lloc, des del 2020, a sales petites i mitjanes de Barcelona.
Destacar, de la proposta escènica, les fantàstiques interpretacions de l’Àlvar Triay i la Vanessa Segura, que arriben a posar-se en la pell d’una bona dotzena (o més) de personatges a una velocitat i amb una intuïció prodigioses, a més d’interpretar uns pares realistes, propers, fràgils i implicats profundament en aquesta nova empresa que els ha regalat la vida.
L’obra és dolça, bonica, sensible. Enganxa i aporta molta informació sobre aquesta complexa conjuntura TEA-transsexualitat que no arribem a saber si pot arribar a estar o no vinculada. I és, potser, aquesta, la seva baula més dèbil: la informació. En molts moments, el dramaturg no es pot estar de substituir l’acció per l’explicació i aportar documentació sobre els temes en qüestió en boca dels personatges. Això fa que l’obra camini, només de vegades, fràgilment entre la innocència i la inoqüitat.
És, de qualsevol manera, una proposta molt digna d’omplir la íntima Badabadoc cada nit —només fins el 13 de gener— d’adults i joves, de mares i nens, per conèixer altres realitats sensibles, boniques, corprenedores.