Recomendaciones

Cada any torno i torno a la sèrie Dekalog del polonès Krzysztof Kieślowski. I no deixo de recomanar-la, és clar. Es tracta d’una revisió dels 10 manaments bíblics on capítol a capítol, un s’endinsa en les excepcions i les contradiccions de cada mandat. En el capítol dos, la protagonista, davant un contundent dilema, afirma que “és un pecat voler-ho tenir tot”. Això mateix vaig pensar a Les mans, l’obra de Llàtzer Garcia i dirigida per Sílvia Munt. “Aquesta noia vola tenir-ho tot” vaig pensar de la Paula (Raquel Ferri): ella vol tenir la seva pel·lícula i vol conservar la seva relació amb l’Isaac (Ernest Villegas). Per què no és possible? L’Isaac ha de protagonitzar la pel·lícula que la Paula dirigeix. […]

El amor es un juego de claroscuros, un contraste acusado entre volúmenes iluminados y volúmenes oscurecidos. A través de este efecto, se consigue destacar elementos concretos, pero, a diferencia de la intención de la técnica pictórica, el sentimiento no elige. El resultado, lo que se convierte en protagonista, no se puede predecir. ¿Dónde queda, en relación entre dos personas, el proyecto personal? ¿Debemos aceptar que se diluya, en beneficio de un cordero mayor? ¿Quién tiene la potestad de establecer cuál es realmente un bien común en una relación de pareja? ¿Qué costes tendrá una posible renuncia? ¿Tendrá estas consecuencias sólo personales? O, a la larga, ¿pasará factura a ambos? ¿Qué debe prevalecer para garantizar la salud de una relación? A […]

Amb la claredat augmenta el fred és un espectacle de Pep Tosar basat en el llibre Els meus premis de Thomas Bernhard, interpretat per Evelyn Arévalo, Pep Tosar i Imma Colomer, una obra literària que revela les misèries de l’ésser humà i del panorama cultural a través d’anècdotes i reflexions amargues. Es va estrenar durant el Festival Grec de 2014, es van fer quatre representacions a l’Espai Lliure, de Montjuïc. Poc després faria temporada al Teatro de la Abadía, de Madrid, i viatjaria a Buenos Aires i Montevideo, per tornar a Barcelona per ser representada al Teatre Romea Amb la claredat augmenta el fred es presenta en forma d’entrevista, una entrevista de ficció que una periodista (Evelyn Arévalo) li fa […]

Guillem Albà se define como clown y creador escénico. A partir de aquí lo hemos visto actuando, dirigiendo, haciendo televisión o radio… y, sobre todo, saltando de una disciplina a la otra: clown, títeres, teatro visual, teatro de gesto, música, etc. En su noveno espectáculo en solitario ha decidido dar un nuevo salto al vacío y se ha dejado dirigir por Andrea Jiménez, una de las creadoras de nueva hormada más solicitadas del panorama actual. El resultado es una especie de híbrido sobre la muerte –a muchos niveles- y también sobre el hecho de actuar y dedicarse al teatro. A partir de performances, teatro de texto o momentos más próximos al lirismo ya conocido de Albà, la obra transcurre de […]

El alimento de las moscas sorgeix en els seus inicis com una necessitat de col·laboració entre dos creadors, Borja Ruiz de Kabia Teatro i Arnau Marín de Teatre de l’Enjòlit. La idea era la de treballar sobre el concepte del «monstre social» Dins d’aquest projecte va entrar el dramaturg Eusebio Calonge, que va ser qui va donar forma a la idea. La història té com a protagonista a un personatge cruel i ple de contradiccions, la d’un assassí. L’obra s’endinsa en la ment d’aquest personatge. El que veiem el públic és a la persona i al monstre que habita dins d’ell. Lucidesa i bogeria dins un cos sotmès a experiments, drogues i tractaments. El públic veiem i sentim el seu […]

El tipo de la companyia de Buenos Aires Moscú teatro, forma part de LATITUDS, el cicle de teatre llatinoamericà de proximitat a Barcelona organitzat per On el teatre batega. Aquest espectacle es va poder veure a la mateixa sala La Badabadoc durant la temporada 22-23 Aquesta obra ha estat nominada als Premis Trinidad Guevara en la Categoria Millor Autor. Lisandro Penelas és l’autor i protagonista de l’obra El tipo i Scannapieco és qui la dirigeix. De fet, l’obra té el mateix equip de treball que aquella meravellosa peça El amante de los caballos que es va veure en aquesta mateixa sala, i de la que en guardo un gran record. En aquella ocasió, Scannapieco va ser la protagonista i Penelas […]

Alejandro Bordanove protagonitza aquest monòleg escrit per Lluïsa Cuniller, una de les autores més singulars, complexa i fascinant de la dramatúrgia catalana actual. El text neix a partir d’elements biogràfics del mateix actor. La dirigeix Xavier Albertí, còmplice habitual en les peces de la Lluïsa Cuniller des de 1993 quan va dirigir l’obra Libración. La música dins de l’espectacle és una mena de personatge, que juntament amb la paraula formen un tàndem molt significatiu. La peça que toca al piano i en directe, Xavier Albertí, Andante sostenuto de la Sonata DV 960 de Schubert, l’última sonata per a piano, considerada, per Marcel Schneider, un testament musical del compositor. Tot un encert, i ideal per aquest text per la seva gran […]

Les mans, el nou text de Llàtzer Garcia, una de les veus més rellevants de la dramatúrgia catalana actual, és una autoficció que tracta sobre una relació d’amor ambientada en el món del cinema. La Paula i l’Isaac són els protagonistes d’aquesta història. Són parella i tenen un projecte en comú. Ella ha escrit el guió d’una pel·lícula i ell és qui l’ha de protagonitzar. La pel·lícula es titula Les mans i va sobre la seva relació de parella, però sobretot està centrada en la difícil experiència que va viure l’Isaac, una malaltia mental que el va mantenir allunyat de la feina. Però aquesta pel·lícula que semblava que acabaria per apropar-los, acaba convertint-se en el detonant principal de la crisi […]

El circo ya hace años que se presenta bajo formas muy diversas, en espacios que antes no eran habituales (teatros, plazas, vestíbulos de museos u otras equipaciones) y con un envoltorio más propio de otros géneros. The Genesis, de la compañía danesa Copenhagen Collective se representa en teatros y lo hace bajo la apariencia de un espectáculo de danza. Pero no nos engañemos… A parte de unas pequeñas coreografías y unos cuántos movimientos escénicos orquestados, el montaje es acrobacia pura. Una serie de números donde las torres humanas, los saltos y los ejercicios de fuerza se van sucediendo con una rapidez vertiginosa. Y todo con una delicadeza y elegancia que lo hace muy especial, como si la gravedad hubiera desaparecido […]

The genesis, el primer espectacle de la companyia danesa Copenhaguen Collective, arriba a Barcelona després de la seva resen estrena (4 de juliol de 2024) al Baltoppen LIVE de Copenhaguen. Es tracta d’un espectacle que combina dansa i circ contemporani. En un escenari buit, i sota la direcció de Patrick King i Johan King Silverhult, una vintena d’artistes de circ i dansa de diferents nacions i cultures (Dinamarca, Austràlia, Perú, Canadà, Regne Unit, Uruguai, Finlàndia, Espanya, Xile, Portugal, Estats Units, Alemània, Brasil, Irlanda, França), ens regalen moments visualment i tècnicament extraordinaris. Ells són l’autèntic espectacle! Proesa física i virtuosisme dins un paisatge emocional abstracte. Salts, posicions i equilibris fora del comú, verticals, figures impossibles, posicions estàtiques i en moviment, exercicis […]

Un text nou de Lluïsa Cunillé és, i ho hauria de ser més, un esdeveniment important. En una obra tan prolífica i de tant pes com ho és la de l’autora de Barcelona, mapa d’ombres o Islàndia s’hi poden resseguir els elements que conformen una poètica personal i complexa escènica de Xavier que també és present a L’últim dia, sota la direcció de Xavier Albertí. Seguim les vivències que, durant un dia, experimenta el personatge interpretat per Alejandro Bordanove, un jove de vint i pocs anys que pot ser el reflex d’una generació que s’ha trobat un món hostil i insolidari que sembla voler empènyer els seus habitants a la soledat i la desesperança. Més enllà que Cunillé torni a […]

The Genesis es el nombre del primer montaje del Copenhagen Collective, un grupo de 20 acróbatas de 15 países diferentes coordinado por Søren Flor, que los reunió hace 6 meses consiguiendo un espectacular montaje que no dudo que va a recorrer todos los teatros del mundo. No sabíamos exactamente qué íbamos a ver y me he quedado sorprendida y perpleja al ver un escenario vacío con todos los artistas trabajando en diferentes figuras, individuales, en pareja o colectivas consiguiendo brillantes números acrobáticos de tanta dificultad que desafiando todas las leyes físicas, mantienen al público en un vilo constante. En algún momento, todos los artistas están trabajando simultáneamente en diferentes figuras con movimientos espectaculares que no podemos ver en detalle y […]

Me gustan las obras que a los pocos minutos ya han planteado el conflicto dramático de la pieza y han retratado perfectamente a los personajes principales. De hecho, Les mans presenta un conflicto profesional y de pareja, con el tema de la salud mental de trasfondo. Un conflicto que dará para mucho, incluso para una historia que se alarga en el tiempo –más de un año- y que va cogiendo caminos diferentes según las reacciones de los protagonistas. Una historia de amor explicada desde la parte menos amable, pero con un romanticismo decadente y complejo que a ratos parece recordar uno de los argumentos más clásicos de Hollywood, el de la película A star is born. Uno de los grandes […]

Les Mans és la darrera proposta de Llàtzer Garcia, dramaturg i director que ja va sent un habitual dels nostres escenaris… i no només. Perquè ja fa uns anys que, a arrel de l’èxit de la seva obra La Pols, en va fer una pel·lícula que, després del seu pas per cinemes, ja es pot gaudir a Filmin. Tornem a Les Mans, una obra que ens presenta una parella, la Paula i l’Isaac, que estan a punt de començar el rodatge d’una pel·lícula: ell, com a actor; ella, com a directora. Una pel·lícula força especial perquè explica la seva història, una època o crisi en la seva relació que no sembla tancada del tot. Una crisi personal i de parella […]

Esta es una coreografía sobre la intimidad, pero también sobre los afectos que se crean entre un grupo de personas y los efectos que producen en quienes lo miran. AEffective Choreography es una pieza del portugués André Uerba que quiere provocar a través del cuerpo y de la palabra. Los siete intérpretes empiezan con una exploración personal muy sutil para pasar después a deshacerse de todo lo que los liga con su proyección exterior. Se desnudarán totalmente de prejuicios y miradas externas para mostrarnos su yo más privado. Un yo que conoceremos por fuera, pero también por dentro… a través de varios testimonios que nos acercarán a su idea de la sexualidad, del género, de las relaciones, de los afectos […]