Recomendaciones

Una de Giampaolo Samà és un espectacle que forma part del Cicle Llatinoamericà LATITUDS, el cicle de teatre llatinoamericà de proximitat a Barcelona organitzat per On el Cor Batega. Protagonitzada per Miriam Odorico, Una és una adaptació lliure de la novel·la Uno, ninguno y cien mil de Luigi Pirandelo escrita el 1925. Una va néixer en plena pandèmia. Es va retransmetre en directe des de la casa de Miriam Odorico i Giampaolo Samá i es va veure el 2022 a la sala de Timbre 4, on s’havia d’haver estrenat des d’un bon principi. La dramatúrgia de Giampaolo Samà (present a la sala), és una autèntica peça d’orfebreria. El text és extraordinari, increïble, inquietant, reflexiu, d’aquells que atrau i t’atrapa des […]

Avui torno al Teatre Eòlia a veure la nova proposta dels seus alumnes. Si fa una setmana vaig anar a veure Atzucac ara toca Alícies (viatge al país de les meravelles). El treball de Final de Grau dels seus alumnes a escena.Aquest cop la proposta m’ha agradat més. Un gran muntatge sobre els contes d’Alicia, amb connexió entre tots dos. Una gran direcció d’Aleix Fauro i una dramaturgia de Pablo Ley que s’agraeix. El seu treball ha estat rodó.El fet que tots els actors tinguin el seu moment, tant en el personatge d’Alicia com quasi gran part dels personatges que recordem (conill blanc, el gat de Cheshire, el barreter,…). Una gran decissió a l’hora de presentar el conill blan, el […]

En esta oda al ecofeminismo, Míriam Escurriola nos lleva por un viaje entre el storytelling y la performance del marketing para pasearnos emocionalmente por lugares que pasan de hacernos gracia a incomodarnos. Sin darte ni cuenta, te metes en una historia que podría ser la de cualquiera que se preocupe mínimamente por nuestro futuro, que a la vez habla de crisis existenciales, profesionales y personales y de qué papel jugamos individualmente en una sociedad capitalista, que busca tan solo el beneficio económico y el crecimiento desenfrenado que nos llevará a un punto de no retorno más pronto que tarde. ¿Pero qué puedes hacer tú? ¿Realmente las acciones individuales o de pequeños colectivos importan? ¿tienen impacto? ¿el lugar en el que […]

Tornar a les tragèdies clàssiques és tornar sempre a casa. Per molts anys i anys que hagin passat. En aquest cas, tornar a Ifigènia -d’Euripides- significa revisar la història d’una mártir, del fill sacrificat com ho van ser també Jesucrist o Isaac, els anyells bíblics. La historia és sobradament coneguda: després del rapte – o la fugida – d’Helena a mans de Paris, l’exèrcit grec parteix cap a Troia en clau de Guerra per recuperar-la. No obstant, les naus no poden llençar-se a la mar degut a la falta de vent; necessitaran doncs, segons l’oracle, el sacrifici d’Ifigènia, filla de Clitemnestra i Agamenón. Després de la mort d’Ifigènia, seguirán, en plena espiral de venjança, la d’Agamenón a mans de la […]

Una experiència teatral amb ‘Paloma de parque’ de Clara Ingold. No recordo haver rigut tant i alhora reflexionat tan profundament en una nit al teatre. Ingold és simplement sorprenent en la seva capacitat de transformar les seves vivències personals en una comèdia brillant i, al mateix temps, en una crítica mordaç de la societat actual. Cada moment de l’espectacle és una delícia, des dels monòlegs que et deixen amb el somriure enganxat a la cara fins als números musicals que et transporten a reflexions emocionals. M’he sentit representada amb cada tema que ha tocat, des de les pressions estètiques fins als dilemes personals i socials que tots compartim. ‘Paloma de parque’ no és només un espectacle, és una experiència tque […]

Atzucac amb dramatúrgia de Denise Duncan i direcció de Martí Torras Mayneris. Ens parla de si haguessis de dissenyar el teu propi funeral, què faries? Si poguessis triar com morir, com seria?Un noi decideix guionitzar el seu comiat en un vetllatori. Hi ha mort, sempre. I, no obstant això, ens angoixa. Hi ha morts plausibles i hi ha tsunamis i incendis i guerres. Sempre hi ha guerres. I mentrestant… Sí, ens angoixa pensar en l’únic que és segur a la vida: que totes morirem.La mort ha estat sempre un tema tabú. I parlar sobre la mort i sobre la planificació del propi funeral de forma anticipada, és un tema que no és fàcil parlar-ne. Però que us semblaria poder definir […]

Pocas obras aguantan el paso del tiempo como Acorar. La vi hace 10 años en Espai Brossa, me compré el libro, leí y releí el texto, subrayé las palabras curiosas para mí, las intenté pronunciar con la misma gracia que Gomila, lo regalé, hice que disfrutara la gente de mi alrededor y claro.. el libro ha desaparecido, por lo que he decidido ir a ver otra vez esta obra con el recuerdo de una obra inolvidable. Toni Gomila, creador e intérprete de este maravilloso texto, ha mejorado también con el paso del tiempo manteniendo la riqueza verbal e interpretativa, sin perder ni un ápice el acento mallorquín. La ha hecho suya. Durante estos diez años hemos visto a Toni Gomila […]

El mes de maig comença amb una nova iniciativa escènica, la primera edició del Latituds, un cicle de teatre llatinoamericà de proximitat que neix amb la voluntat d’apropar els escenaris de Catalunya i Amèrica Llatina. Es celebrarà durant el mes de maig en tres de les sales de la xarxa d’On el teatre batega: a La Badabadoc, la Sala Versus Glòries i la Sala Fènix. En aquesta primera edició el país convidat és Argentina. Els espectadors podrem gaudir de cinc espectacles de la reconeguda escena «Off» de Buenos Aires. Dels cinc espectacles jo n’he triat tres. El primer ha estat Como si pasara un tren de Lorena Romanin que es va estrenar l’abril de 2014 a Madrid i el 2015 […]

Estrenada el 2011 a La Seca Espai Brossa, després de la bona acollida que va tenir al Teatre Mar i Terra de Palma. Avui dia, deu anys després de la seva estrena, Acorar continua omplint teatres. De fet, aquesta és la tercera vegada que vaig a veure aquesta petita joia del teatre mallorquí, i haig de dir que l’he gaudit com la primera vegada que la vaig anar a veure. Han passat els anys i el text continua sent del tot vigent. Acorar és una reflexió sobre la identitat col·lectiva dels pobles, sobre allò que ens defineix, allò que fa que encara existeixi la nostra comunitat. Un monòleg sobre la Mallorca rural i els seus ancestrals costums, amb una parla […]

La justicia tendría que ser igual para todas las personas, pero se sabe desde hace tiempos inmemoriales que no es real del todo. Siempre hay poderes y ciertas situaciones -históricas, económicas, políticas- que “ayudan” a torcer la balanza hacia unos resultados nada imparciales. Por lo tanto, muchas veces lo que realmente se pregunta la gente es, ¿hay una justicia justa o solo se trata de que no te cojan? Jordi Prat i Coll coge este texto de Ferdinand Bruckner que, dividido en tres actos, muestra al público tres estamentos diferentes. Un reguero de personajes que viven en el mismo edificio, pero que tienen vidas totalmente opuestas, cometen algunos delitos de los cuales serán juzgados por un tribunal y el poder […]

La misma historia desde otro punto de vista o con una mirada renovada puede tener infinitos matices que hacen apreciar aún más un relato ya conocido. El teatro es el arte por excelencia para revisitar textos y poner el foco desde un prisma diferente para que este dé aún más. Ifigenia es la hija de Agamenón y Clitemnestra y no lo sabe, pero será el sacrificio por el cual, según la creencia al oráculo, su padre ganará la guerra de Troya. Esta es la narración de la llegada de la chica al campamento del ejército y la aceptación de su fatídico destino. Pero sobre todo es la historia de una madre que no podrá olvidar la atrocidad que ha perpetrado […]

Theodor Tagger, de padre judío y madre francesa inicia su carrera con el seudónimo de Ferdinand Bruckner. Nacido en Sofía, considerado como austríaco, emigró a París en 1933. Els criminals (Die verbrecher) se estrenó en Barcelona en el Teatro Romea en 1931 con traducción catalana de Josep Millàs-Raurell. En 2009 se representó en el Lliure otra obra de Bruckner, La malaltia (El mal de la juventud), montaje de Les Antonietes y dirigida por Juan Carlos Martel. Bruckner, coetáneo de Beckett, fue considerado un renovador del teatro: desde el punto de vista escénico por sus escenarios simultáneos y, desde el punto de vista psicológico, por el tratamiento de unos personajes realistas. Los criminales significó una gran renovación formal por el tratamiento […]

El Zoo de Cristal es una de las obras más emblemáticas de Tennesse Williams, además de las más personales al estar inspirada parcialmente en su propia biografía. Se trata de un drama cotidiano, donde los sueños, los recuerdos y los anhelos de los personajes entran en constante conflicto con la realidad que los rodea. La construcción de los personajes es posiblemente uno de los principales valores de la obra, mostrando unos seres frustrados pero que se niegan a perder la esperanza, cosa que nos hace empatizar con ellos y con su lucha desde el primer momento. El autor ideó esta obra como una propuesta expresionista, tratando de alejarse del realismo. Aseguró que era una obra compuesta de recuerdos fragmentarios y […]

Fer una obra de teatre de rabiosa actualitat té els seus riscos: pot envellir ràpid i malament. També les seves virtuts: la temàtica i els llenguatges estan convinguts amb el públic per endavant. Tothom situat així. A Conspiranoia – el nom no pot ser més explícit – és clar que sentirem de a parlar de terraplanistes; però també de relacions assimètriques, de geologia i sostenibilitat. Sobre l’escenari, actors que són per si sols un reclam i que, a més, no defrauden: Mia Esteve, Eduard Farelo, David Vert i Àurea Márquez. El punt de partida és el de quatre amics que es reuneixen – en aquest cas per, diguem-ho així, fer teràpia de xoc a una terraplanista – i a partir […]

Des del dol per una filla, la por a la pròpia mort i alguns records d’infantesa fins a esmentar els trets superficials dels veïns o fer un exercici de metaescriptura. Vicent Andrés Estellés (País Valencià, 1924-1993) era un poeta extraordinari, i amb motiu del centenari del seu naixement, tots els esforços amb l’objectiu de recordar-lo o fer-lo descobrir són molt benvinguts, especialment si estan preparats amb la cura i la sensibilitat artística que fan justícia al poeta de Burjassot, com en aquest cas. L’espectacle Coral romput pren el mateix nom que el poema més extens d’Estellés: el componen més de mil dos-cents versos inclosos en el llibre La clau que obri tots els panys (1971). Que malgrat els canvis temàtics […]