El nom volgut és un text de Pau Coya, autor de Pols de diamant, que hem pogut veure aquest mateix inici de temporada teatral a Barcelona.
Ens parla sobre la identitat de gènere i sobre les dificultats amb què la societat ho afronta, de vegades per prejudicis anquilosats des de fa segles, de vegades per ignorància i de vegades per mala fe. En qualsevol cas, no és un exercici maniqueu o caricaturesc, sinó que es limita a descriure el moment d’un procés que, abans o després, caldrà que es naturalitzi. Coya posa el focus en la importància del nom d’un mateix en la cerca d’una identitat, de la de qualsevol, en la necessitat de sentir-se identificat amb el nom que la gent farà servir per referir-se a tu.
Tots aquests temes arriben amb profunditat a l’espectador gràcies a la posada en escena de Rebeca del Fresno, que aposta per la velocitat, pel dinamisme… Ho aconsegueix mitjançant una estratègia molt efectiva i força original: l’actor i l’actriu de l’obra fan diferents personatges. Remeten a escenes que ja han passat, del passat recent, però sense necessitat de recrear-la amb gran parafernàlia, només caracteritzant els personatges amb la veu, com miniflashbacks molt àgils que són suficient per a que l’espectador entengui el que està veient.
En definitiva, una història senzilla i explicada amb claredat que genera reflexió sobre la importància de repensar un assumpte fonamental, que haurem d’afrontar, tothom, els propers anys.