Crec que ens queden tan poques paraules per definir el que fan aquesta gent com les que diuen durant els seus espectacles. Els experts en futbol i la gent que gaudeix d’aquest esport sempre farda i podrà fer-ho que ha vist jugar el millor jugador de tots els temps: Leo Messi. Nosaltres ho podem fer traspassat al terreny de la cultura; sempre podrem dir que «jo vaig viure i veure els Tricicle«.
Quaranta anys, quaranta anys des de la formació del grup i són innumerables els gags que han representat sobre els escenaris. Però com totes les etapes tenen un principi i un final, a vegades agrada més o a vegades menys. En aquest cas, tothom espera que tard o d’hora aquest grup de pallassos torni a pujar sobre l’escenari perquè l’avi i el nét hi puguin anar junts. Els seus gags ja han passat a la història i tothom, malgrat que sap com acabarà, acaba rient i comentant en veu alta el que les expressions dels tres humoristes volen dir.
Un símbol de la cultura viva de Catalunya com són ells, es mereixen un adéu por todo lo alto. L’energia que desprenen, la vitalitat que encomanen i el somriure que ens treuen a tots de la boca són patrimoni cultural del país i ho serà per sempre. Gaudim d’aquest humor per a tots els públics sempre que se’ns permeti i deixem-nos endur pels homes de Cromanyó, les visites al dentista, els combats de boxa, els seients d’un vàter i les infinites situacions amb 4 butaques d’un cinema.
