Mort (a l’individualisme)

Aquest país no descobert que no deixa tornar de les seves fronteres cap dels seus viatgers

Aquest país no descobert que no deixa tornar de les seves fronteres cap dels seus viatgers
02/02/2020

És difícil pensar amb alguna persona que mai s’hagi qüestionat què significa la vida? Tanmateix és impossible deixar-ho de fer. Àlex Rigola posa la mort al teatre per parlar-ne, com ve diu: coneixem molt poc de la mort, i és allò que més ens condiciona al viure. Un projecte que porta implícita la reflexió.

Una proposta delicada, que porta a l’escenari les converses reals de l’actriu Alba Pujol amb el seu pare Josep Pujol en l’últim cicle d’un càncer terminal. Saber que moriràs i poder reflexionar-ne és quelcom difícil d’imaginar, però a la vegada és el testament més sincer. Un peça que s’allunya de les emocions que acompanyen aquesta pèrdua, i que crida que no és necessari arribar als últims dies per ser capaç de reaccionar i viure la teva vida.

Josep Pujol ens arriba com una persona amb humor, crítica i entusiasta, aconsegueix deixar la seva fi en segon pla, i parlar del que realment ell defensa com important: el col·lectivisme, la humanitat,…, defineix la vida com allò que et permet canviar. Tot això dóna el to a l’obra, entre una petita pinzellada de conferència, i una conversa de bar. Rigola construeix a partir dels retalls de converses, i també en fa una bona moderació, busca temes, però no respostes, això ho deixa a les mans del pare i la filla.

Pep Cru i Alba Pujol aconsegueixen crear gran sinergia en l’espai, no només amb les paraules, sinó amb els gestos i les mirades. Conscients d’ells mateixos i del seu paper, aporten gran sinceritat.

Potser no és la mort la gran incògnita, sinó la vida…

← Volver a Aquest país no descobert que no deixa tornar de les seves fronteres cap dels seus viatgers

¡Enlace copiado!