Aquesta és la proposta que significa el seu comiat dels escenaris. Encara, que tal com van manifestar en la roda de premsa del passat dia 22, «ens reservem el dret de tornar, si algun dia ens vingués de gust«.
L’espectacle reuneix dotze esquetxos seleccionats a través de votacions populars a la pàgina web de la companyia, i un ampli resum que tanca l’espectacle, compost de gags molt curts. I com ells mateixos diuen, el nom no enganya, HITS és el millor del millor del millor de Tricicle, …. o gairebé. Una selecció dels diferents espectacles del Tricicle: Manicòmic (1982), Èxit (1984), Slàstic (1986), Terrrífic (1991), Entretres (1996), Tricicle 20 (1999), Sit (2002), Garrick (2007) i Bits (2012)
Unes quantes projeccions, abans i al llarg de l’espectacle acaben de contextualitzar i fer valdre la llarga història d’aquest grup format per Joan Gràcia, Paco Mir i Carles Sans.
TRICICLE és una companyia de teatre gestual, en la que l’humor és la base fonamental de tots els seus espectacles, creada a Barcelona l’1 de novembre de 1979 representant petits esquetxos en carrers i espais alternatius. Es van estrenar teatralment, a La Villarroel, l’any 1982 amb l’espectacle Manicòmic que ja va obtenir un premi al Festival Internacional de Sitges aquell mateix any.
Han estat quaranta anys de trajectòria fent televisió, cinema i teatre, han tingut projecció internacional i han estat reconeguts arreu tret de, com ells mateixos planyen, per les institucions públiques catalanes.
En aquest muntatge ens han demostrat novament la seva enorme vàlua còmica, que no ens deixa de sorprendre amb els gags, que tot i ser coneguts, mantenen la seva frescor i aparent espontaneïtat.
Hem tornat a riure amb els homes de Cromanyó i l’invent de la cadira i la roda, amb els gags a la sala d’espera de l’aeroport, amb l’home enguixat que no pot fumar, amb el gag dels urinaris.
I hem rigut amb les innumerables situacions que ens han ofert com a espectadors d’un pati de butaques: cinema, combat de boxa, conferència sobre «la psicologia de la llama», església, pista de tenis, teatre, òpera, circ, carreres de cotxes, ping-pong, toros, futbol, …….
I com no, ens hem «pixat de riure» a la sala d’espera d’un dentista i els seus sofàs, amb el repartiment de diaris entre el públic, amb els candidats que es presentaven en el càsting d’un circ, amb les possibilitats d’unes tapes de vàter, …..
Ah! I sense oblidar el gag dels dos talls de bacon i un botifarró a la planxa …..
Han estat 100 minuts impagables, que s’han fet curts. El Tricicle, amb el seu humor blanc, la seva gesticulació meticulosament estudiada i la parquedat en la paraula, ens ha tornat a fer riure com infants i gaudir d’un espectacle únic. Tot un privilegi.
Per poder veure la ressenya original, només cal clicar en aquest ENLLAÇ
