Recomendaciones

Podríem definir Romeu i Julieta —també Hamlet— com l’obra impossible. En primer lloc, perquè Julieta té només 13 anys (l’edat de Romeu mai se’ns desvetlla). Podria considerar-se, aquest, un detall banal (res és banal a les obres de Shakespeare) o entendre’s com una circumstància pròpia de l’època quan, en realitat, és tot el contrari: les dones de finals del segle XVI es casaven, de mitjana, als 26 anys. Si no obviem aquest detall i li sumem un altre fet sorprenent (que els protagonistes de l’obra es casen menys de 24 hores després d’haver-se conegut), ja tenim un plantejament que genera moltes incògnites i no menys reptes a l’hora d’entendre i desenvolupar el conflicte d’aquesta historia i, el més important, construir […]

AVIS A NAVEGANTS al final de la meva opinió. Pensem, estem a punt de deixar els 30 i encetar els nous 40 anys. Deixar endarrera aquesta nova adolescència que no volem deixar escapar. I amb aquesta premissa ens enganxa i atrapa des del primer minut. Qui no vol recordar aquells moments de la joventut i veure el que ens divertia en tot moment. Tenim records musicals, records en segons quins cartells enganxats a la paret de la nostra habitació. I amb aquest monòleg veiem la nostra segona joventut amb moments divertits i a la vegada tràgics (que no ho són tant). Però arribar als 40, sembla que tenim nous reptes per assumir. Es com sortir dels quinze anys i anar […]

Sempre és un autèntic plaer anar a veure qualsevol espectacle de Joan Vázquez. Des de que vaig descobrir a Joan Vázquez que intento no perdrem cap dels seus espectacles. Alguns fins hi tot els he vist dues vegades. “Something ‘s Coming” (Almeria Teatre), “Paquito Forever” (Almeria Teatre i Can Ratés), “Ciutat de gespa” (El Maldà i Teatre Gaudí),“Monday#Monday” (Teatre Eòlia) “20 anys no són na” sorgeix de l’espectacle “Monday#Monday” que vam poder veure al Teatre Eòlia fa uns mesos enrere. Us deixo el següent enllaç per si voleu llegir la meva recomanació https://es.teatrebarcelona.com/recomendacion/mondaymonday-joan-vazquez-neus-monico-fernandez-160243 Sota la direcció artística de Roger Julià, els arranjaments musicals de Gerard Alonso, rodejat de del seu públic més fidel, dels seus amics i d’alguns companys de […]

Aquesta proposta, JUGUEM A LA VERITAT d’Eric Assous està dirigida per Ricard Borràs. La traducció del text és de la Iraida Sardà, l’actriu protagonista. Un text del realitzador, guionista i dramaturg nascut a Tunísia el 1956, i resident a França, Eric Assous, que va obtenir el Pemi Molière l’any 2010, per aquest text “l’illusion conjugale” (Juguem a la veritat). Després d’uns anys de matrimoni, la Joana (Iraida Sardà) proposa al Pere (Lolo Herrero) el joc de la veritat sobre petites relliscades extramatrimonials. El joc, en un principi intranscendent, es va complicant i emergeixen sospites, gelosies i acusacions de tota classe. Tots dos estan jugant una partida de cartes quan decideixen descobrir la carta amagada de les infidelitats, ell n’acaba confessant […]

Fer 40 és, potser, adonar-nos de quanta raó tenien els pares quan deien allò de “gaudeix ara, que ja veuràs de gran”, mentre nosaltres, incrèduls, comptàvem els dies per arribar a l’edat adulta i ser lliures, segurs de que res podia ser pitjor que l’angoixa de no saber si aprovaríem el proper examen de mates o de si els meus sentiments per la noia o el noi de torn serien mai correspostos. Ramon parla d’aquesta eterna joventut a la que ens aferrem amb ungles i dents, i de la crisi existencial que ens cau a sobre quan ens adonem que per moltes pastanagues ecos i suplements probiòtics que prenguem, les nostres cèl·lules envelleixen cada dia i la nostra energia ja […]

Hoy en día es muy complicado encontrar un espectáculo de comedia en el que se consiga que, al terminar, más de un centenar de personas en pie aplaudan durante minutos. Víctor Parrado lo consiguió hace unos días tras su show El Peliculero, el cual va mucho más allá de la simple comedia y genera un ambiente de complicidad que lleva al público a vivir una experiencia muy parradista. Víctor Parrado ya demostraba con su anterior show, La noche de Parrado, que su humor y su filosofía vital son muy distintas a lo habitual en el mundo de la comedia y del stand up comedy. No es de extrañar, por tanto, el planteamiento de El Peliculero basado en muchas más cosas […]

Dos hijos vuelven a la casa familiar donde vive su madre. Para su sorpresa y shock se encuentran a un joven, viejo conocido, instalado allí para ayudar a la madre en un proyecto editorial. Se nota la tensión y se mastica el conflicto desde el primer momento. Los tres jóvenes se buscan, se encuentran, se rehúyen… marcados por recuerdos del pasado. Es una obra de una gran violencia, no por lo que vemos o se dice sino porque aquello es un polvorín y todos están a punto de encender la mecha. Y todos saben que el mínimo gesto, una mala respuesta, provocará una batalla que reabrirá heridas aparentemente cicatrizadas y donde se cuestionará la verdad oficial de sus vidas. Y […]

Primacía de la forma (magnífica y creativa puesta en escena) sobre el fondo (poco espacio para las pasiones, cuando son el motor de la obra). Eché de menos la absoluta pasión adolescente presente en los diálogos pero no en la relación entre Romeo y Julieta. Que no se miren, no se encuentren sus ojos en toda la obra ha de querer transmitir algo que no me llegó (tal vez, jugando a crítico, que ¿más que enamorados el uno del otro lo están del enamoramiento en sí?). Así, la sensación fue de haber visto un muy buen montaje teatral más que «vivir» la historia de amor de los protagonistas, ni el antagonismo de las familias ni… Parece que no me haya […]

Aquest passat divendres vuit de novembre, vam fer cap al Teatre de l’Aurora d’Igualada amb un petit grup d’espectadors de la Nau Ivanow per assistir a l’estrena de L’AMIC RETROBAT, la tercera producció pròpia d’aquesta sala. És un enorme orgull per aquest petit Teatre d’Igualada, que aquest espectacle molt aviat es programarà en temporada al Teatre Nacional de Catalunya del 4 al 22 de desembre. Un reconeixement a l’esforç que des de fa molts anys és dur a terme en aquest petit teatre, per programar arts escèniques fora de la influència de la metròpoli de Barcelona. L’AMIC RETROBAT (títol original en angles: Reunion) va ser escrita l’any 1971 per l’autor alemany resident a Anglaterra, Fred Uhlman (Stuttgart 1901- Londres 1985). […]

¿Quién no quiere un final feliz …? ¿A quién no le gustaría encontrar respuestas a las preguntas de la vida…? ¿Quién no querría una segunda oportunidad, aunque fuera por un instante …? ¿Quien no se dejaría la piel por descubrir donde nace la inquietud que hace que el alma queme …? ¿Quién no querría que las cosas fueran diferentes …? En la habitación vacía, todo es posible. Pagando, claro. Todo tiene un precio. Y si accedes, si comprendes su funcionamiento, sabes también que en un futuro alguien puede reclamar tu presencia. Tú puedes acabar siendo la presencia mágica, tal como real había sido en su momento la presencia que tú reclamas ahora. De hecho, imaginamos cada día. Y en nuestra […]

I dijous, d’un «paisaje» a un «paisatge», del Teatre Lliure al Teatre Eòlia per tal de veure aquesta proposta sobre la migració, P.A.U. PAISATGES ALS ULLS que ja es va poder veure en aquesta mateixa sala durant una setmana del mes de març. Una proposta escrita i dirigida per Carolina Llacher i protagonitzada per tres persones que no són actors, són persones que ens expliquen la seva experiència com a immigrant a Europa, i a la ciutat de Barcelona. Carolina Llacher és sociòloga, dramaturga, actriu i professora d’Eòlia i amb aquesta peça ens proposa una història, que cal escoltar, per entendre perquè hi ha persones que decideixen creuar el mar, deixant enrere país, família i amics, buscant un futur. Per […]

Aquest dijous varem anar al Teatre Lliure en un horari totalment inusual per nosaltres, a les 16 hores, per tal d’encabir aquesta proposta de la Companyia de Teatre La Re-Sentida, PAISAJES PARA NO COLOREAR, de la qual només havíem sentit elogis. I hem de dir que tot i reconèixer el valor de la proposta, a nosaltres ens ha decebut força. A PAISAJES PARA NO COLOREAR nou noies xilenes, amb edats compreses entre els 13 i els 17 anys, pugen a l’escenari per donar la seva visió del món i de la violència amb què s’han d’enfrontar en el seu país. Aborda temes com el bulling, el maltractament familiar, les etiquetes de gènere, l’homosexualitat, l’avortament, el suïcidi o la cosificació de […]

Ara al Teatre La Gleva es pot veure ELS DESGRACIATS, una obra que torna als escenaris 7 anys després de la seva estrena a la sala Atrium l’any 2012, i que es podrà veure fins al 24 de Novembre. La companyia «Todo por el Punk» la torna a programar ara, perquè creu que l’espectacle té una vigència, social, filosòfica, política, artística i sobretot emocional ,capaç d’interactuar amb tota mena de públic. Aquesta companyia va néixer a finals del 2018 per poder reinterpretar aquesta obra. L’obra d’Iván Morales i Martí Gallén està interpretada en aquesta ocasió per Pol Fernández (Jack) i Pau Escobar (Baptiste) i està dirigida per Lía Pérez Cruz. Una peça que explica la història de dos pallassos, en […]

Dice Pere Riera que tenía intención de hacer una obra sobre el 600, y lo cierto es que se ha ingeniado un punto de partida muy original para homenajear al coche más famoso de los años sesenta y también para explicarnos los pequeños o grandes secretos de una familia catalana muy concreta. Tomás y sus hijas discuten por la presencia de un automóvil en medio del comedor de casa, pero en el fondo están asumiendo la ausencia de la madre, pieza fundamental de una estructura familiar aparentemente normalizada. Los recuerdos que tienen de ella, y también las discusiones o los pequeños problemas diarios nos regalan un texto que fluctúa entre drama y comedia de una forma natural, casi sin saltos. […]

Peya compuso esta música para un taller de Eòlia y de taller se ha convertido en una obra que se mantendrá durante tiempo en los escenarios. Ella crea música incidental o para un taller o para sus conciertos individuales o en compañía. Siempre con su gran talento de compositora e intérprete. Esta pieza me emocionó mucho y no sé exactamente porqué. No era la identificación con las historias ni la nostalgia que algunas destilaban. Era la música y la magnífica interpretación del piano y de las voces. Me fui a casa oyendo y cantando: ..”i tancaràs els ulls Viatjaràs molt lluny Quan vulguis pots tornar Però no t’adormiràs”… Se trata de un juego permanente con el tiempo y el espacio, […]