Una adaptació teatral del llibre de Luis María Pescetti,, realitzada en format unipersonal, de Cecilia Rodriguez i Verónica Aguada Bertea ha deixat, al nostre entendre, bona part de l’essència poètica del text original, en el camí. El llibre recull vint-i-dues cartes que escriu una joveníssima noia, Paloma al seu amor Antonio, que molt més gran que ella, l’ha deixat. Ell treballa a la cabina d’una grua. Per a ella és el seu primer desengany amorós.
A través de les cartes que escriu, ella vol comprendre, vol saber, vol recuperar l’amor que ha perdut.
L’adaptació teatral, realitzada en format unipersonal, de Cecilia Rodriguez i Verónica Aguada Bertea ha deixat, al nostre entendre, bona part de l’essència poètica del text original, en el camí. El llibre recull vint-i-dues cartes que escriu una joveníssima noia, Paloma al seu amor Antonio, que molt més gran que ella, l’ha deixat. Ell treballa a la cabina d’una grua. Per a ella és el seu primer desengany amorós.
A través de les cartes que escriu, ella vol comprendre, vol saber, vol recuperar l’amor que ha perdut.
No sabem ben bé el que ens ha mancat en la proposta teatral, potser una interpretació poc creïble de Cecilia Rodríguez, a la que hem vist actuar però a la que no hem vist «sentir». Potser ha estat la direcció de la Verónica Aguada, o l’escenografia plena de caixes que no sabem ben bé que representen, o la llum, o la música ….
Se’ns fa molt feixuc escriure una ressenya no massa positiva d’un treball teatral, però el resultat ha estat per nosaltres força decebedor, una proposta que volent ser molt poètica està mancada d’espontaneïtat i de veritat. El pitjor que pot passar quan vas al teatre, és que el que estàs veient t’arribi a avorrir …
Però potser hem estat nosaltres els que no hem estat receptius i hem estat incapaços de connectar … i molt possiblement a altres persones els arribi a interessar.
Per poder veure la ressenya original, només cal clicar en aquest ENLLAÇ