Recomendaciones

De totes les opcions dramatúrgiques possibles a l’hora d’explicar una història, la que proposa La grieta, entre animales salvajes és una de les més originals de les que hem vist en molt de temps sobre els nostres escenaris. Com indica el seu títol, l’obra planteja una estructura narrativa en forma d’esquerda, obrint camins que no tenen continuïtat, mentre la trama central avança cap al trencament total. En aquest sentit, Concha Milla ha optat per una direcció efectiva, centrant l’atenció en els seus personatges que són, realment, el cor de l’espectacle. Per aquest motiu, és important destacar el bon enteniment que demostren els tres intèrprets: Cristina Serrano, Rafa Delacroix i Javier López. La seva bona connexió és la base per fer […]

Normalment associem el color vermell al perill, a estar en alerta. Al llarg de la història, la societat ha hagut de vincular colors amb emocions i sensacions. Guillem Albà salta sobre l’escenari del Victòria per canviar aquesta concepció, per passar de connotacions negatives del vermell a visualitzar-lo d’una forma més divertida, més enèrgica. Tot el contrari al perill. Guillem Albà és la personificació d’aquelles ganes interiors que tenim tots d’anar de festa major. El vilanoví presenta un seguit de números còmics i de clown passant per tots els estils d’humor; des de l’absurd, el satíric i el grotesc. Sigui com sigui, l’actor es posa el públic a la butxaca i crea el que es coneix com a humor connectiu entre […]

El oficio de maestro es un terreno abonado a la opinión de todos. De hecho, la experiencia que otorga el hecho de que todos y todas hayamos pasado por un aula nos hace capaces de juzgar una responsabilidad que va mucho más allá de una titulación. No es necesario que descubra ahora la importancia de este oficio, pero, quizá porque también es esencialmente mi vocación, necesito reivindicar el respeto que se merece. El texto de Iseult Golden y David Horan, me evoca dos visiones. La empatía hacia el personaje que interpreta Pol López me remueve. El maestro vela por el tesoro más preciado de muchas casas diferentes y diversas. Y justamente el papel de Carlota Olcina y Pau Roca nos […]

Rey Lear son muchas obras dentro de una sola. Para muchos, es una especie de Biblia o incluso, como decía Pasqual, «la catedral del teatro». La compañía Atalaya, bajo la dirección del siempre eficiente Ricardo Iniesta, ha optado por reducir el texto y dejarlo en unos 100 minutos. Por un lado, se agradece la reducción en estos tiempos de pandemia sin descanso, pero por otro lado se pierde parte de la poesía del texto, y la Biblia de la que hablábamos queda excesivamente troceada. De hecho, Lear pierde protagonismo y la historia de Gloucester y sus hijos la gana hasta convertirse casi en el eje de la trama. Además, la sucesión de muertes de la parte final se reproduce a […]

Sona la campana i entrem a classe. Som a una aula comuna, amb el mobiliari conegut, els seus llibres, els seus espais, tot ben familiar. I el seu mestre. Un mestre meticulós, que mira de tenir-ho tot preparat i en ordre per al que vindrà. Veiem la cura de cada detall, el neguit, podem començar a conèixer el personatge ja sols en aquests primers instants. Un nou personatge. No, no sembla un nen. No venen els alumnes i les alumnes. Es presenta un pare. El diàleg entre ells és àgil, natural, i ràpidament íntim i personal. Arriba la mare. Ara que estem tots, posem les coses sobre la taula. Tres personatges molt ben definits, mantinguts fermament durant tota la peça, […]

Aquesta obra la vaig poder veure al Teatre Aurora d’Igualada abans de poder estrenar-se a la Sala Atrium. És una proposta que Ivan Benet dirigeix i que signa com autor conjuntament amb Victor Borràs i Aida Oset. És una proposta per adults, del Teatre Nu de Sant Martí de Tous. El text està basat en el text filosòfic del sociòleg francès Gilles Lipovetsky. Parla una mica d’hipermodernitat i del concepte filosòfic de la lleugeresa. Ivan Benet i Víctor Borràs han agafat un filòsof que els agradava i traslladar el seu pensament al teatre. A partir d’aquest pensament han traslladat amb una professió invisible, aquest cop abans de la pandèmia. Tenim el Narcís contemporani, connectat a les xarxes. Amb una cançó […]

Aquest cop tornem al Teatre Romea a veure a la companyia andalusa Atalaya. Aquests dies s’ha presentat diferents obres de la companyia i avui toca “Rey Lear“. Tot i ser una companyia que he descobert avui, porten 36 anys els diferents ciutats de tots els continents. Si no vaig errat, és el primer muntatge que veig d’aquesta companyia andalusa Atalaya. Amb una llarga trajectòria ens presenta aquest Shakespeare que m’ha emocionat força. Un total de 5 actrius i 4 nois interpreten als personatges principals d’aquesta obra, a més d’un desdoblament per realitzar la part del cor. Va ser un muntatge que vaig gaudir-ne, hi ha moments intensos que amb el cor d’actors, amb els sons i les llums i ombres […]

El Rey Lear es una de las principales tragedias y de las más famosas de William Shakespeare. Como decía Lluís Pasqual antes de la representación que dirigió en 2015, “el Rey Lear es la catedral del teatro. Si la Pasión según San Mateo representa toda la historia de la música, en el Rey Lear se reúne todo el teatro de la humanidad”. El tema principal del Lear es la ingratitud filial pero también la vejez, la locura y el poder. De manera intercalada se añade la historia de Gloucester y sus hijos que incorporan a la trama los sentimientos de celos, ambición y destrucción. En el Rey Lear encontramos todos los tipos de drama académicos: de acción, de personaje y […]

Anna Tamayo i el seu espectacular talent omplen la Sala Fènix i ens fa partícips d’un viatge al passat, d’una visita a la caça de bruixes i ens fa protagonistes d’un aquelarre. Encarnant tots els personatges de l’auca, Tamayo ens narra un fet que toca la fibra i fa aflorar sentiments mai despertats. Unes 200.000 dones van ser torturades i condemnades per bruixeria, però no ho eren. Eren dones que ajudaven a néixer els nens, que creaven receptes d’herbes per cuidar mal de caps i altres malalties… Per tant, a l’espectacle hi vessa una quantitat de rebel·lia i impotència que a la vegada és l’energia i gasolina la qual Anna Tamayo s’alimenta. L’espectacle és una amanida amb els ingredients perfectes […]

La compañía Atalaya es una de estas compañías andaluzas que han creado escuela, igual que en su momento lo hicieron La Cuadra de Sevilla o La Zaranda. Todas tienen en común un teatro basado en la colectividad, el grupo, y en una experimentación constante. En el caso de Atalaya hay, además, una gran inspiración en los clásicos, aspecto que también se puede ver en este acercamiento a la obra de Brecht. Se trata de un montaje del año 2013 que ganó el premio a la mejor dirección en el Festival de Teatro Ciudad de Palencia, cuatro galardones de los Premios del Teatro Andaluz y ocho nominaciones a los Max. Madre Coraje es una obra que requiere una gran fuerza, pero […]

Guillem Albà y Joan Arqué creyeron que la novela de Irene Solà “Canto jo i la muntanya balla” podria ser adaptada al teatro y La Perla 29 confió en ellos para su dirección y puso a su disposición la Biblioteca de Catalunya y su magnífico escenario. Si ya me entusiasmó la novela, su adaptación al teatro me ha fascinado. Solà mezcla el mundo rural con las fantasías que la inmensidad del paisaje y de las montañas inspiran en sus habitantes. El poder de las fuerzas de la naturaleza, su belleza y crueldad desencadenan historias de contrapoder y defensa como son las de las “mujeres de agua” o las brujas, como un tour de force entre el hombre y la montaña. […]

Algunes vegades, poder gaudir d’unes bones interpretacions és suficient per fer que un espectacle valgui la pena. Aquest és una mica el cas de Talking Heads, un muntatge basat en un text que, originalment, no va ser concebut com a obra de teatre. En realitat, es tracta de la suma de tres monòlegs (d’un total de dotze) que el dramaturg Alan Bennet (Els nois d’història) va escriure per una sèrie de la BBC entre finals dels anys 80 i els 90. No obstant això, la proposta serveix, escènicament, com a vehicle de lluïment per tres grans veteranes de la interpretació. És així com l’Imma Colomer, la Lurdes Barba i la Lina Lambert ens endinsen en tres històries plenes d’acidesa, un […]

Descriure aquest muntatge és tan difícil com descriure el que sentim quan escoltem música o algunes cançons. Una experiència artística?, una experiència religiosa?, una experiència orgàsmica? La música és poderosa. Les cançons ens acompanyen tota la vida. Ens recorden la nostra infantesa, aquell moment en què ens vam enamorar, un estiu meravellós o la pèrdua d’algú que ja no hi és. Les cançons ens fan plorar, riure, ballar, viatjar, fer l’amor, recordar. Només cal tancar els ulls, escoltar, sentir i deixar-se portar. La música, la gran protagonista. La posada en escena,dissenyada per Alejandro Andújar, és una gran capsa de música. Altaveus, cintes de casset, discos, tocadiscos, radiocasset,…tot forma part d’una escenografia musical. L’espectacle s’ha dividit en dues parts (Cara-A i […]

Palabras que no se dicen en voz alta. Momentos que se entierran en los rincones de la memoria y que se evitan. Situaciones dolorosas que se esconden. Recuerdos que quedan en un segundo plano, pero latentes a la espera que algún sonido o imagen lo haga estallar todo y se tenga que afrontar. Alícia es una crack en su trabajo, es la mejor de la empresa y vive para trabajar y conseguir el éxito. Este es su refugio para afrontar una vida personal que no tiene y a la cual no deja que nadie se acerque, las relaciones laborales son las únicas posibles. Un día, un desconocido le entrega una cinta de caset grabada por Víctor, su hermano gemelo, donde […]