Ja fa uns dies vaig anar a veure “Cantando bajo la lluvia, el Musical“, segurament l’últim gran musical que veig aquesta temporada després de “Fama, El Musical” i “Billy Elliot, El Musical“. I ens trobem amb la comèdia musical més esperctacular de tots els temps tant al teatre com al cinema.
Cantando bajo la lluvia, d’Àngel Llàcer i Manu Guix aposta per una estètica luxosa i detallista, tal com teníem en el cinema i amb increïbles números de ball que et transporta a la sala de cinema de fa uns dècades. Considerada una de les millors pel·lícules musicals de tots els temps, Cantando bajo la lluvia narra una història d’amor ambientada a la irrupció de cinema sonor a Hollywood, que mostra tota l’elegància formal i estètica característica dels anys 20.
Amb música de Nacio Herb Brown i Arthur Freed, i sota la direcció de Gene Kelly i Stanley Donen, la pel·lícula estrenada el 1952 va ser un èxit i ha estat reconeguda com el millor musical de la història per l’American Film Institute.
S’ha de dir que el dia de la funció no vaig poder veure a Ivan Labanda, però el protagonista aquell dia va ser una gran estrella en aquest musical amb gran talent, grans veus i molt bons ballarins. Un cas a part és Mireia Portas, on va bordar el seu paper en tot moment. Vaig riure de valent cada vegada que la teniem al plató.
Amb números d’autèntic luxe, amb una gran força del sentit de l’humor (Mireia Portas és la gran responsable) i finalment, tots en conjunt, va fer-me oblidar i a la vegada recordar en tot moment els bons moments que paso quan veig de nou la pel·licula. Vaig gaudir-ne tant dels moments més coneguts de la pel·licula, amb el ball sota la pluja, la del sofà, classe amb el professor,… així com els moments còmics.
Possiblement dels millors musicals d’aquesta temporada.
Podeu veure la resta de la meva opinió al següent enllaç