Recomendaciones

La actividad teatral de Jordi Prat i Coll es inacabable y muy variada. Tanto lo vemos dirigiendo textos ajenos (La Rambla de les Floristes o Vespres de la Beata Verge) como propios (M’hauríeu d’haver pagat), o bien al frente de musicales de pequeño formato (Guillermotta o Requiem for Evita). Desde hace unos años, somos muchos los que seguimos sus estrenos -ya sea en el TNC o en salas de proximidad-, tanto por la calidad de los resultados como por la excelente dirección de actores, auténtica marca de la casa. Fàtima vuelve a ser un texto propio, y ya distinguimos en él el estilo que le hemos visto más recientemente. La obra nos traslada a la parte más oscura del barrio […]

El Teatre Apolo aposta per posar a la cartellera teatral de la capital catalana una versió musical d’un clàssic que s’ha pogut veure en moltes televisions en els últims 20 anys. I no és el que us penseu, «Plats Bruts, el musical» haurà d’esperar. «Pretty Woman» aterra a Barcelona fins passat Nadal. La proposta encapçalada per Roger Berruezo i Cristina Llorente és visualment molt atractiva i té altres punts a destacar. Fer una adaptació musical d’un clàssic és arriscat, per la infinitat de tòpics (ben vistos per l’època) però que si s’analitzen ara, pequen de masclistes i classistes. El que es pot veure sobre l’escenari del Teatre Apolo, s’allunya d’aquests tòpics i soluciona molt bé les diferències de classes i […]

El teatro de Chéjov contiene una fina ironía que Christopher Durang supo transformar en sarcasmo en un aclamado guión, bajo el título Vanya and Sonia and Masha and Spike. Hoy tenemos la posibilidad de disfrutarlo en nuestras salas, gracias a la coproducción de T de Teatre, Bitò y La Brutal. De hecho, el sello de T de Teatre se hace notar con solvencia gracias a la actuación de Marta Pérez y Carme Pla. El equipo que dirige David Selvas parece moverse, a veces en exceso, en torno a estos dos monstruos del escenario. Dan vida a dos caracteres antagonistas, a través de los cuales se mueve la trama. Masha (Marta Pérez) llega a la casa familiar con el grupo de […]

Una de les cançons més hipnòtiques de Joy Division és Dead Souls. Aquesta obsessiva melodia fa referència en el seu títol a la novel·la Les ànimes mortes de l’ucraïnès Nikolai Gógol, en el que Txítxikov i un parell de criats seus recorren Rússia sencera comprant ànimes dels morts, que sovint, en ser un país tan gran i amb una burocràcia tan feixuga, era difícil donar de baixa del cens a aquells homes que ja els havien deixat. Txítxikov prometent alleujar la pressió fiscal dels terratinents amb problemes econòmics, s’ho manega per aconseguir un munt de documents de drets de propietat per poder aparentar ser més ric i poderós, comprant aquests drets per un preu gairebé simbòlic que el farà ser, […]

Amb 32 anyets, Stephen Sondheim ja era un talentós compositor destinat a capgirar el gènere del teatre musical. Les seves últimes feines havien estat de lletrista a West Side Story (Leonard Bernstein) i Gypsy (Jule Styne). Però llavors va conèixer al productor Harold S. Prince, qui l’acompanyaria al llarg de la seva trajectòria, i van estrenar el seu primer gran musical: A Funny Thing Happened on the Way to the Forum, aquí Golfus de Roma. La peça està basada en tres farses de l’autor clàssic Plaute (251-183 aC) que narren les peripècies de l’esclau Pseudolus per aconseguir la seva llibertat, tot emparellant al fill dels seus amos amb una jove verge acabada d’arribar a la ciutat. Durant més de dues […]

D’una notícia que va ser real, neix «Primavera de bèsties». Una disputa de cinc opinions sobre si una escola ha de canviar l’última cançó del festival de primavera al ser considerada propaganda independentista. Això va passar a principis de l’any 2018 quan totes les proclames independentistes estaven més vives que mai, després del referèndum de l’1 d’octubre. Ara el Teatre Tantarantana acull la proposta creada per Miquel Mas Fiol (el jove mallorquí que serà el dramaturg resident del Tantarantana durant aquesta temporada), coproduïda pel Teatre Principal de Palma l’any 2020 i guanyadora el Premi de Teatre Pare Colom d’Inca. Tocarà seguir de ben a prop la companyia Ovnipresents, encarregada de posar veu i vida a «Primavera de bèsties. El muntatge […]

Després d’haver estat èxit cinematogràfic en el 1990, omplint sales i aconseguint records històrics, va sorgir Pretty Woman, El musical, una producció amb música i lletra del cantautor JF. Bryan Adam’s i del compositor, músic i productor Jim Vallance; i llibret de Garry Marshall (productor, director i escriptor de cinema, televisió i teatre) i JF Lawton (guionista de cinema, televisió i teatre). La producció original de Pretty Woman el musical es va estrenar per primera vegada a l’Oriental Theatre de Chicago el 2018, mesos després es va estrenar a Broadway. Rere el gran èxit obtingut a Broadway, arriba al Teatre Apolo de Barcelona de la mà de la productora Veniu Fama. Tot i que encara no hi ha dates confirmades, […]

Hi va haver un any que vam aprendre la paraula “sororitat”, solidaritat entre dones. Vam haver de posar una paraula a un fet que sabem, que entre nosaltres hi ha entesa, perquè el que afecta a una, ens afecta a totes. A “La Trena”, l’obra de teatre que la directora i actriu Clara Segura ha portat a l’escenari del Teatre Goya, les paraules desencadenen accions, i el que una dona fa a l’Índia ajuda unes altres, d’Itàlia i del Canadà. I tot es va entrellaçant com els cabells que conformen una trena, ara una, ara l’altra. Les actrius Clara Segura (com a narradora), Cristina Genebat, Marta Marco i Carlota Olcina representen més d’un paper alhora, en un escenari que és […]

“La Sort” es una pieza de teatro documental en primera persona. Los dos intérpretes, pareja en la vida real, explican su proceso de adopción que finalmente acaba en la constitución de una familia interracial. El objetivo de la obra es poner en escena esta realidad a menudo estigmatizada, rompiendo el tabú sobre la adopción y mostrando la belleza de crear una familia que transcienda los lazos de sangre. Pocas veces se habla de paternidad y menos veces se habla de paternidad adoptiva. Al igual que las criaturas necesitan referentes que vayan más allá de Peppa Pig, los padres adoptivos también necesitan referentes que vayan más allá de Los Simpson; representaciones de familias diversas donde verse reflejados. Y eso es justamente […]

Hay historias que cuesta explicar, y mucho más defender o justificar. Son aquellas historias que superan nuestro entendimiento y que sobrepasan aquello que calificamos como moralmente aceptable. Relatos terribles que han engrosado la historia criminal de determinados países. Si hablamos del Reino Unido, el asesinato de James Bulger es con casi toda seguridad uno de los más crueles y espantosos que se recuerdan, sobre todo por la edad de la víctima (dos años) y por la de los dos asesinos (diez años). En Dirrrty Boys se habla justamente de estos dos jóvenes de Liverpool, empezando por su dificultosa reinserción alrededor del 2019 y tirando hacia atrás, hasta llegar a aquel fatídico 12 de febrero de 1993. Una estructura dramática curiosa, […]

La historia del cine está llena de películas “generacionales”, de aquellas que tienen un apoyo más comercial que crítico y que acaban transcendiendo la época en la que fueron rodadas. Películas que se pasan una y otra vez por la televisión, que siempre gustan –normalmente son films poco incorrectos, de aquellos que no molestan a casi nadie- y que acaban resultando icónicas. Podríamos hablar de Grease, de Dirty Dancing… pero hoy lo haremos de Pretty Woman, la película del 1990 que protagonizaron Julia Roberts i Richard Gere. La versión musical de Pretty Woman es relativamente reciente, puesto que se estrenó el 2018 en Estados Unidos. La música y la letra de las canciones son obra de Bryan Adams i Jim […]

Una fiesta de diversión, buena música, voces increíbles y todo un equipo dejándose la piel. Este es el resumen rápido de un musical que te hace salir del teatro con la sensación que se te ha hecho corto y que necesitas más. Días después aún tienes la cabeza en su música y sus números musicales. Quien sea nostálgico/a de la película lo disfrutará y quien no, también. Breve resumen para aquellos/as que hayan sido capaces de evitar ver el film original: Vivian es una prostituta que trabaja en el bulevar de Hollywood y Edward es un rico empresario que se dedica a comparar empresas y deshacerlas. Ella es una chica sencilla y él es un estirado. Todo cambia cuando Edward […]

El “tot anirà bé”, que entre tots ens vam endossar durant el confinament, sobrevola el muntatge que del seu propi text ha dirigit Marc Rosich i que pot veure’s aquests dies a la Sala Àtrium. Isadora a l’armari parla del confinament, d’aquell del 2020, però també dels desitjos confinats, de les pulsions enclaustrades que quan afloren ho fan amb pudor de resclosit. Però Isadora… va encara més enllà i es pregunta en què consisteix això del fet interpretatiu: en Sebastià (Oriol Guinart) i el Veí (Jordi LLordella) juguen a ser un altre, a posar-se en la pell d’un altre, potser per a trobar-se a sí mateixos, o per fugir-ne, o per a que emergeixin tants jos com sigui possible. El […]

La obra clave de José Saramago puede dar pie a numerosas y variadas interpretaciones, pero está claro que hacerla en época de postpandemia abre nuevas ventanas y nos invita a reflexionar de otro modo sobre todo lo que hemos vivido. Por lo tanto, ha sido un acierto llevarla al escenario –no olvidemos que este año se celebra el centenario del nacimiento del autor-, igual que ha sido un acierto la adaptación teatral que ha hecho Clàudia Cedó. Siempre decimos que adaptar una novela al teatro es un reto mayúsculo, pero cuando se trata de un libro referencial y filosófico como este la cosa todavía se complica más. Al final, el resultado es una obra mucho más teatral de lo que […]

Dins del folklore japonès, aquelles criatures que escapen de la raó humana i que van més enllà del pla terrenal, s’anomenen yokai. La seva existència és la simple manifestació de què hi ha alguna cosa més enllà de la mateixa comprensió humana, i que no recau en nosaltres en jutjar les seves obres que, sovint, assumim com a malignes perquè nosaltres som els bons. I tot i que i dins d’aquest folklore hi ha un seguit d’esperits maliciosos, la majoria d’ells estan massa ocupats en els seus afers per a preocupar-se de l’opinió que poden tenir sobre aquests els mortals. D’entre les moltes manifestacions preternaturals d’aquests éssers, trobem les ningyo, que són meitat humanes i meitat peixos. Sovint aquestes ningyo […]