Després d’haver estat èxit cinematogràfic en el 1990, omplint sales i aconseguint records històrics, va sorgir Pretty Woman, El musical, una producció amb música i lletra del cantautor JF. Bryan Adam’s i del compositor, músic i productor Jim Vallance; i llibret de Garry Marshall (productor, director i escriptor de cinema, televisió i teatre) i JF Lawton (guionista de cinema, televisió i teatre).
La producció original de Pretty Woman el musical es va estrenar per primera vegada a l’Oriental Theatre de Chicago el 2018, mesos després es va estrenar a Broadway.
Rere el gran èxit obtingut a Broadway, arriba al Teatre Apolo de Barcelona de la mà de la productora Veniu Fama. Tot i que encara no hi ha dates confirmades, després viatjarà a Madrid.
Pretty Woman, El musical és un muntatge superdinàmic, amb constants canvis d’escenografia.
És divertit, vitalista, positiu i optimista.
Crec que us agradarà perquè manté el marc narratiu de l’èxit cinematogràfic i capta molt bé les escenes més icòniques de la pel·lícula, com la de la banyera, la de les maduixes, la de les compres o la del collaret (escena del tot improvisada per Richard Gere i que Garry Marshall va decidir introduir a la pel·lícula).
Trobo sensacional i molt original com es realitzen els canvis d’escena i d’escenografia en les que intervenen i en formen part alguns actors.
De la mateixa manera, trobo molt original el moviment corporal espasmòdic que fan alguns actors en algunes de les escenes.
Les coreografies, cançons i música són una autèntica meravella.
La música és en directe!, cosa que els musicals lovers agraïm moltíssim.
Sis músics en directe, tot i que no són presents a escena, ens fan gaudir de més d’una vintena de números musicals, entre els quals no podia faltar l’inoblidable èxit mundial Oh, Pretty Woman de Roy Orbison.
El repartiment integrat per actors principals, secundaris i ensemble són excepcionals, molt complets i amb molt de talent. Canten, ballen i interpreten.
Cristina Llorente (Vivian), Roger Berruezo (Edward), Rubén Yuste (Happy man, Sr.Thompson, Sr.Hollister) i Erika Bleda (Kit) es mengen literalment l’escenari tant en l’àmbit interpretatiu com vocal.
Quin plaer gaudir de la veu, l’scat i la tècnica de voice craft d’Erika Bleda en molts dels temes que interpreta.
També m’agradaria destacar la magnífica feina de la resta del repartiment que va actuar el dia que jo hi vaig anar: Edgar Martínez, Ariel Juin, Tatiana Monells, Cristina Gallego, Aleix Mària, Esteban Verona, Elena Rueda, Lara Sagastizabal, Andrea Enrich, Carmen Prados, Sol Carner, Carlos Salgado i Raffaele Ruilosso.
Memorable l’escena de l’òpera, amb el tema Una noche en la ópera interpretat per Cristina Llorente, Roger Berruezo, Lara Sagastizabal (Violetta) i Carlos Salgado (Alfredo), en el que comparteixen un moment musical molt emotiu, combinant un tema melòdic amb un fragment operístic de l’òpera La Traviata de Giuseppe Verdi.
Pretty Woman és una història romàntica, però també de superació i empoderament.
No entraré en l’interminable debat sobre si és o no una obra masclista o feminista, ja que sobre aquest tema hi ha moltes i diverses opinions i punts de vista. Jo em quedo amb la frase «yo digo con quién, cuándo y cuánto».
Pretty Woman és un gran musical, un imprescindible que, tot amant d’aquest gènere, no s’hauria de perdre. Ho té tot, grans veus, bones coreografies, música en directe, un vestuari impressionant i un equip artístic extraordinari.
Tot és espectacular!
