Hi va haver un any que vam aprendre la paraula “sororitat”, solidaritat entre dones. Vam haver de posar una paraula a un fet que sabem, que entre nosaltres hi ha entesa, perquè el que afecta a una, ens afecta a totes. A “La Trena”, l’obra de teatre que la directora i actriu Clara Segura ha portat a l’escenari del Teatre Goya, les paraules desencadenen accions, i el que una dona fa a l’Índia ajuda unes altres, d’Itàlia i del Canadà. I tot es va entrellaçant com els cabells que conformen una trena, ara una, ara l’altra.
Les actrius Clara Segura (com a narradora), Cristina Genebat, Marta Marco i Carlota Olcina representen més d’un paper alhora, en un escenari que és tan auster i despullat com bonic, perquè en una bona interpretació no fan falta grans ginys escenògrafs. I cada una d’elles saben transportar l’espectador a la vida de les dones i nenes que representen. I quines vides! Tan reals i tan dures, perquè les tres dones, amb els seus entorns familiars i laborals, no són cap invenció, sinó que reflecteixen les vides de les dones actuals, tant d’Occident com d’Orient. Elles només els donen vida amb les seves paraules. I ho fan tan bé, que l’obra només podria aixecar ovacions ben grans, que fan aixecar tot el públic assistent per aplaudir quan acaben. Hi va haver un any que vam haver de posar una paraula al diccionari, “sororitat”, per designar el que sempre fem les dones: la solidaritat entre nosaltres.