Recomendaciones

Plumas, lentejuelas, una vida con luces y sombras dedicada al teatro, nostalgia, salseo vintage del bono, flow 1970 y canciones de penes. Si hasta aquí te ha parecido interesante, sigue leyendo. La gente de la Barceloneta tiene un carácter especial. Aislados durante décadas de Barcelona por unas vías de tren que cortaban el acceso al barrio –a la altura de Pla de Palau–, la proximidad con el mar, la tradición tanto obrera como marinera y la humildad obligada por los que crecían apiñados en cuartos de casa han dejado la huella en ese espíritu tan mediterráneo: pasional, comunitario, abierto y generoso. Y así es la diva de la Barceloneta, Loles León, que nos invita a pasar una noche con ella […]

No es fácil volver a un clásico de esta envergadura y hacerlo de una forma original, fresca e imaginativa pero esta propuesta con dirección de David Selvas y dramaturgia de Joan Yago lo consigue con creces. Esta adaptación contemporánea habla más de la violencia que del amor, pero lo hace desde un festival lleno de vida, tanto que parece que la historia va a terminar bien. Los protagonistas son dos adolescentes desesperados por poder cambiar las cosas, por abandonar los discursos de odio y poder vivir, y amar, en libertad. Porque como nos recuerda Nina Simone, “Everything Must Change”. La atrevida puesta en escena está llena de referencias a la cultura audiovisual actual; coreografías al estilo TikTok, escenas ralentizadas a […]

Torno al teatre després d’un temps sense poder assisir. Aquest cop a veure la proposta de “La Brutal” que ha decidit actualitzar un clàssic com “Romeu i Julieta” de William Shakespeare. Però per fer-ho s’ha envoltat de Joan Yago per adaptar-ho i de Yannick Garcia per a la traducció. Tot dirigit per David Selvas. Una versió contemporània que té tot per ser un èxit, però a més per atraure a la gent jove cap al teatre. Un repartiment jove, on destaquen els protagonistes Nil Cardoner i Emma Arquillué, però amb un Guillem Balart com a Mercucio amb un punt queer que sorprèn i que il·lumina l’escenari quan surt. Visualment, l’obra té punts guanyadors. Un punt cinematogràfic que ja he vist […]

Qui digui que està tot fet i tot inventat és que no coneix La Brutal. Totes les seves propostes tenen un segell previ de «perillositat» i «risc», però amb el pas del temps i a mesura que van aflorant nous projectes seus, s’estan guanyant aquesta confiança per part del públic de saber que -si hi vas- apostes amb seguretat pel teatre. I res millor que celebrar els deu anys amb un Shakespeare. I de quina manera ho fan. Qualsevol versió de «Romeu i Julieta» té tots els punts on una adaptació pot caure en l’horror per si sola en termes d’actuació: morts en escena, gent borratxa, vers, i baralles. L’elenc supera amb un notable tots aquests obstacles predefinits. Es fa […]

Acostar el teatre al públic jove és una tasca difícil de la qual hom no atura de lamentar-se, però fer arribar els clàssics al jovent amb muntatges de qualitat per a tots els públics és encara més complicat. La darrera producció de La Brutal, Romeu i Julieta, se’n surt, i tot fa pensar tindrà èxit: el muntatge, dirigit per David Selvas, s’emporta aplaudiments espontanis dels espectadors fins i tot abans del final. I el repartiment, enèrgic, s’entrega per «reviure la història d’amor més famosa de tots els temps» que, malgrat fer bandera d’una perspectiva «poc romàntica», sí que manté la potència romàntica del sentit més etimològic del terme. L’espectacle es farceix, a l’inici, de tocs còmics i moderns que dinamitzen […]

«Romeu i Julieta» fa emocionar a ritme de Billie Eilish, trap, de balls tipus TikTok (un dels moments més divertits de l’obra) i amb «Romeu and Juliet» del grup Dire Straits com a cançó per al casament dels protagonistes. Els actors principals són joves del segle actual, que tenen amics queers (que no s’identifiquen amb cap gènere), que lluiten contra el patriarcat i la violència que vol resoldre desavinences amb armes en comptes de paraules. Per això aconsegueixen arribar al públic d’avui, perquè l’obra és més actual que mai. Ara bé, amb un text excel·lent i una bona direcció (de David Selvas) no n’hi hauria prou si no hi hagués un Romeu i una Julieta que et facin creure el […]

Aquesta setmana he assistit a la plaça de braus la Monumental que s’hi ha instal·lat temporalment en el Teatre Gaudí, on una jove companyia de teatre, la cia Chicuelina, ha pres l’alternativa dins el món teatral. Finalitzada la seva formació artística com a novillers, inicien una nova etapa com a «mataores» artístics professionals, passant a alternar a les grans places teatrals com els altres «diestros» artístics del seu mateix rang. Monumental va sorgir com a treball de final de graduació de les alumnes de quart d’interpretació dirigides per Martí Torras i Paco Mir al Teatre Eòlia. A partir d’aquest treball neix la cia Chicuelina que portarà a escena el seu projecte d’una manera més professional dins el primer cicle Eòlia […]

Como pasa en el texto original, en esta versión del clásico de Shakespeare Mercutio vuelve a robar el protagonismo a Romeo y Julieta, y mucha de la culpa la tiene Guillem Balart que cautiva e hipnotiza con su presencia en el escenario. Pero empiezo por el principio. Decidir hacer la enésima versión de la historia de los amantes de Verona es atrevido, parece que todo se ha visto y explorado. En cambio, La Brutal ha decidido darle otra vuelta con el objetivo de acercar el texto a los más jóvenes y lo consigue con creces. Con un reparto lleno de talento joven como reclamo y un montaje frenético y apasionado, las casi dos horas que dura la producción pasan como […]

Sovint es peca massa de modèstia i són molts els musicals es queden amb un peu en el desert per voler aparentar ser menys del que són o no voler demostrar tota la inversió que s’ha fet en la producció de l’espectacle, aquest no és el cas de la producció d’Antonio Banderas i Teatro del Soho Caixabank, que han decidit llençar la casa per la finestra i fer una producció impecable per a aquest clàssic modern que és el Company d’Stephen Sondheim i que ja fa massa temps que enyoràvem a l’escena catalana. Company té totes les virtuts d’un Sondheim madur que comprèn a la perfecció el gènere del teatre musical i de la temàtica que tracta: la vida en […]

Tener la oportunidad de disfrutar de una obra de Sondheim en tu ciudad siempre es de agradecer. Y es que Antonio Banderas, productor y director del montaje (y actor protagonista cuando la obra se estrenó en Málaga en el Teatro del Soho CaixaBank) ha apostado muy fuerte esta vez: Este es un musical emblemático de Broadway, ganador de varios Premios Tony, galardones a los que ha estado nominado hasta en 14 ocasiones. El Company de Banderas viene envuelto en un escenario sencillo pero a la vez mágico, en el que el escenógrafo Alejandro Andújar ha sabido jugar con las posibilidades que dan diferentes alturas, con una estructura que nos transporta rápidamente a Nueva York, donde van pasando los días, las […]

Laura Aubert i Bernat Cot han escrit i protagonitzen Els secundaris, una peça inspirada en els espectacles populars del Paral·lel dels anys vint, amb la qual Els Pirates han volgut celebrar el vintè aniversari del naixement de la companyia. Dos únics actors a escena Laura Aubert i Bernat Cot interpreten una quinzena de personatges (un compartit) i cinc figuristes. A un ritme trepidant passen de ser els secundaris, a les mares de les artistes, les vedettes, els policies, els empresaris. És un canvi constant de caracterització durant tot l’espectacle on s’utilitzen perruques, postissos i barrets. Tot està cuidat al mínim detall, la música, el so enllaunat de les cançons, la il·luminació, el vestuari, les coreografies inspirades en l’època, el moviment, […]

Es una historia de ficción que desfila a través de la voz de personajes que tienen diferentes visiones sobre la relación que han establecido con un chico asesinado en un pequeño pueblo rural. Él es, mejor dicho, era de una belleza desafiante y subversiva tal como lo define alguno de los personajes del texto. Todos son interpretados por Pere Arquillué que nos deslumbra con la perfección de su trabajo. Con escasos movimientos corporales y una prácticamente nula utilización del espacio escénico, él recorre los campos, entra en los rincones más íntimos de las casas, visita la serrería, las plazas y la Rotonda, los caminos comarcales y también los lugares más profundos de las tristezas, los miedos, las añoranzas y las […]

Goyo es una comedia ácida que parte de un disparador excéntrico, absurdo y original para retratar las aristas y carencias de una familia aparentemente normal. La metamorfosis del hijo de la familia en armadillo nos remite a ficciones tan clásicas como La Metamorfosis de Kafka, aunque Goyo tome dirección hacia la comedia. Como el propio Alberto Ramos asegura, el motor de esta comedia es la infelicidad de una familia. La metamorfosis del hijo y las diferentes posiciones que adopta cada personaje al respecto sacarán a relucir las diferencias y conflictos enquistados del pasado, activará la comedia y conducirá a los personajes a una divertida y tierna catarsis familiar. Puede que la maravillosa premisa inicial no esté del todo explotada a […]

Xavier Albertí dice en el programa de mano que esta obra es un homenaje al teatro y al oficio del actor. Y es cierto que al comienzo, con aquel escenario desnudo, aquel único intérprete iluminado y un texto inquietante y misterioso, es fácil transportarse a la liturgia de un ritual dramático o a aquellas antiguas historias a la luz de la lumbre, que no dejaban de ser una forma primitiva de teatro. Albertí es consciente de la importancia del texto, de su capacidad hipnótica, y es por eso que utiliza algunas de las armas que ya le hemos visto en otros montajes: la inmovilidad escénica o la simplicidad formal. El cos més bonic que s’haurà trobat mai en aquest lloc […]

Els que seguim la trajectòria de Moreno Bernardi anem entreveient el segell de la seva direcció: poesia, acompanyament corporal, pulcritud en la dicció, llenguatge noble, certes dosis d’onirisme i sigui – cantada o narrada– un bon punt de musicalitat. Ho hem trobat a obres com La nit, Radionit o L’olor eixordadora del blanc. I és també el que trobarem en aquesta interpretació personal d’Eduard II escrita Christopher Marlowe, el considerat predecessor de Shakespeare. I com a tal no hi podria fallar la passió, el drama, el sacrifici i la mort que susciten les lluites de poder en una cort. Ens trobem davant del rei Eduard II que, tot i casat amb la Reina Isabel, viu un idili amb el jove […]