És imprescindible seguir posant en valor, i no deixar de fer-ho, la labor que la Badabadoc duu a terme a Barcelona. Des de la seva creació ha esdevingut un canal per a portar-nos teatre argentí rellevant que, d’altra manera, romandria invisible per als espectadors catalans.
Aquest cop, des del Teatro Moscú de Buenos Aires arriba un text de Lisandro Panelas, interpretat per ell mateix i dirigit per Ana Scannapieco. El tipo és teatre unipersonal, amb un personatge sobre l’escenari que al llarg de gairebé una hora mirarà de fer memòria per a explicar-nos una història (la seva) d’amor, d’obsessió en què hi acabarà aflorant el masclisme soterrat i incrustat al comportament de tants homes.
El text és un exemple de subministrament de la informació, de com mantenir el ritme a dalt de tot durant una hora i, sobretot, de com traduir en paraules escrites/dites allò que només són ràfegues al nostre pensament. El desafiament és gran per a un actor, ja que li exigeix trobar la manera de dir, de combinar el discurs indirecte amb l’indirecte lliure i, amés, col·locar els diàlegs fent les veus de diversos personatges. Panelas se’n surt. I no només se’n surt, sinó que excel·leix en la consecució d’aquestes fites. Aconsegueix que res sigui impostat, ens transmet la desorientació i el desordre propi de la consciència i ens emociona…
No us perdeu El tipo! Difícilment veureu res de millor aquestes setmanes a la cartellera barcelonina.