Recomendaciones

Ya es una tradición que los Parking Shakespeare dejen el Parc de l’Estació del Nord en invierno para buscar cobijo en un teatro y montar un espectáculo. Este año, en vez de un teatro, han encontrado refugio en el Centro Cívico Parc Sandaru, ubicación que, en el fondo, los reivindica como grupo de teatro en espacios no convencionales y encaja perfectamente con su talante. En Les males persones encontramos todos los ingredientes habituales de Parking Shakespeare: un texto clásico (Los Bandidos de Schiller), una adaptación abreviada (firmada en este caso por Carles Mallol) y el reparto de siempre. Un montaje que gustará a sus incondicionales (que son muchos). Más información (en catalán) en Somnis de teatre

“Ara” és el primer projecte que ens presenta la jova companyia de teatre i creació KUNSTant. L’obra escrita i dirigida per Gisela Saló, està inspirada en fets reals. Concretament sorgeix de la unió de dues històries, dues vivències familiars molt properes a ella i que n’ha volgut deixar constància. “Ara” és un viatge al passat. És una història d’amor i d’amistat, de patiment i de poder, d’esperança i desencís; la història de la Teresa Carreres. És un muntatge molt i molt treballat i documentat. S’ha tingut en compte una sèrie d’elements que fan que la història sigui més creïble. El mobiliari i el vestuari són fidels a l’època (documentats en fotografies reals). Hi ha audiovisuals que ens mostren diferents vivències […]

Creiem sincerament que es tracta d’un dels millors espectacles teatrals dels darrers anys. Eva Dolç (Emma Vilarasau) és una actriu que ha deixat d’interpretar als escenaris després de molts anys de ser una actriu consagrada i reconeguda… i els espectadors durant tota la representació es preguntaran per què està ferida. Dos joves que s’inicien en aquesta professió, la Sara (Anna Moliner) i l’Aleix (Francesc Ferrer), intenten aprendre l’ofici d’actor, amb el suport dels consells que l’Eva els aporta. I, enmig d’un combat ferotge que farà entrar en crisi les vocacions de tots tres, apareixerà en Toni (Jordi Boixaderas), un mefistofèlic astut, que els posarà a tots tres en solfa. Remourà tots els fonaments i aclarirà tots els dubtes, perquè els […]

La novel·la Ronda naval sota la boira va ser escrita per Pere Calders entre 1954-1955, i la companyia Els Pirates Teatre la posa en escena per primera vegada. Aquesta obra és un joc entre la realitat i les diferents percepcions que es puguin tenir d’aquesta realitat, portant-nos a reflexionar sobre les contradiccions i dubtes de la condició humana. A Ronda naval sota la boira se’ns explica les aventures de la tripulació del transatlàntic Panoràmic, que ha quedat atrapat dins d’una boira espessa i uns corrents circulars, dels que no hi ha manera de sortir. El Capità Maurici d’ençà que coneix la notícia, viurà obsessionat en portar tots els passatgers a una mort digna. Fins hi tot improvisarà una banda de […]

La evolución como actriz de Carmen Machi, vista con una cierta perspectiva, ha sido espectacular. Conocida por el gran público como secundaria en la serie Siete vidas y, más adelante, por Aída, hoy nadie pone en entredicho su gran talla de actriz de teatro dramática y, en realidad, todoterreno. Y es que esta artista madrileña ya ha demostrado de lo que es capaz en montajes anteriores como La tortuga de Darwin, Falstaff o Almuerzo en casa de los Wittgenstein. Es por este motivo que el espectador que acude a ver su trabajo en Juicio a una zorra ya tiene la predisposición de asistir a un recital de talento. Y, la verdad, es que no decepciona lo más mínimo. Miguel del […]

Nunca había visto un cómico que sin la preciada catapulta de la televisión hiciera un espectáculo de humor con tanta repercusión y solvencia como Cincuenta sombras de Andreu. El show ha pasado, en lo que dura una temporada, de las sesiones golfas del Teatro del Raval, a tres funciones semanales en el Club Capitol. ¡Poca broma! Estamos ante mucho más que un título oportuno que llama la atención. Se trata de un espectáculo que ha activado la mejor, la más antigua y la más honesta de todas las promociones: el boca-oreja. Cincuenta sombras de Andreu te arrancará risas aunque no quieras. Enhorabuena Andreu y Rocío, es esperanzador ver como las cosas bien hechas caen por su propio peso. De verdad […]

El meu desconeixement en dansa és quasi bíblic, però Kokoro m’ha interessat. M’ha semblat que els ballarins han estat fantàstics i que l’obra tenia màgia, una màgia que no he entès, però que atribueixo a la meva ignorància. La música suggerent i la il·luminació superba. No en sé dir res més, però estic content d’haver-hi anat. Descobriré un nou món a partir d’aquí? Tant de bo! La valora al just mig perquè no en sé més. La crítica completa » http://bit.ly/1Nsy0dm

LA LLISTA porta a escena un sol personatge, una dona, perfeccionista al màxim, totalment col·lapsada per una feixuga quotidianitat. Laia Marull és una dona que intenta fer compatible la seva vida familiar, el matrimoni i el que ella considera el seu deure. Es dedica a fer llistes de totes les coses que ha de fer. Un text molt proper i una interpretació de la Laia Marull que ha estat realment genial, transmeten la seva obsessió per les coses ben fetes i la seva angoixa quan l’inesperat ha trasbalsat la seva vida.Allegra Futon va ser la protagonista d’aquesta obra en la seva estrena al Canadà i ara s’ha convertit en la directora de la versió catalana. Si us bé de gust […]

La mayoría de grupos nuevos estrenan a menudo textos de creación propia, pero Les Antonietes nació con la voluntad de adaptar una serie de clásicos de forma moderna y particular. Lo probaron con Shakespeare, con Txèkhov, con Ibsen, con Brückner y con una buen montón de autores americanos en aquel compendio que se estrenó en el último Grec. Ahora vuelven con uno de ellos, el gran Tennessee Williams, y adaptan precisamente una de sus piezas más emblemáticas. La idea de reducir la obra a los cuatro personajes principales ha jugado a favor, y podríamos decir que a pesar de recortes o manipulaciones la esencia del autor y de este magnífico texto restan intactos. Otra cosa es la puesta en escena, […]

Adaptar la novela de Tolstoi al teatro es una auténtica osadía, a pesar de que tenemos que admitir que la adaptación recoge los hechos más importantes y ayuda a entender la desesperación de la protagonista. Ivan Padilla se ciñe a los tres personajes principales y organiza la acción de forma que no echamos de menos personajes o cambios muy importantes de escena. A partir de cinco sillas, una lámpara y un pianista nos trasladamos a los salones de la Rusia zarista y nos creemos las situaciones. Los interludios musicales, acompañados de pequeñas escenas coreográficas, ayudan al conjunto… a pesar de que pecan de repetitivos. De todos modos, lo peor que le sucede a esta Anna Karenina es que está falta […]

Una historia sencilla sobre la necesidad de sentirse vivo a través del juego y la adrenalina es lo que nos propone el director Dusan Tomic con esta obra basada en el texto de un dramaturgo serbio. Curiosamente, tanto la historia como los personajes nos resultan muy cercanos, muy de aquí y esto ayuda a conectar con ellos, con sus preocupaciones y su comportamiento. La propuesta, gracias también a su corta duración, es simpática y ligera y, a pesar de que tiene altibajos de ritmo e interés dramático, consigue entretener. Sus tres actores se apoyan sobre su carisma y su naturalidad para sostener una pieza a la que, en realidad, le falta profundidad, intención y acierto. Sus conflictos escondidos son previsibles […]

No m’ha acabat de convèncer aquesta navegació entre dues èpoques: final del XIX i actual. Ha fet que situacions i llenguatge em grinyolessin i no m’he acabat de creure el que passava i em relataven els actors. Escenari excessivament obert per l’ambient claustrofòbic i ofegat que respira la situació i les tensions sexuals del triangle amorós. Penso que s’havia d’actualitzar totalment o mantenir-la en l’època en que Guimerà la va situar. La crítica completa » http://bit.ly/1NrEjOf

Teatre Musical dins dels tallers que periòdicament l’Institut del Teatre organitza amb els seus alumnes i que estan oberts al públic, de forma gratuïta. Joan Maria Segura, director d’aquesta proposta (taller de 4rt d’interpretació i 4rt d’escenografia), ha fusionat dues obres ben diferents, però sortosament el resultat ha estat realment màgic, perquè ha creat una obra totalment nova que m’ha deixat absolutament fascinat. Haig de reconèixer que em sorprèn moltíssim l’alta qualitat de les interpretacions dels actors i és que segurament per ells es tracta com una mena d’examen i donen tot el que han après en aquests 4 anys d’estudis dedicats a les Arts escèniques…. perdent així les possibles pors d’actuar davant d’un públic que a més saben que […]

SUNDAY MORNING es va presentar al Tercer Torneig de Dramatúrgia de Temporada Alta al 2013. Aquesta obra ha estat convenientment adaptada i allargassada per ser representada a sales comercials. L’espectacle està dirigit per ella mateixa i protagonitzat per Nausicaa Bonnín i Isak Férriz amb interpretacions força aconseguides. L’obra comença com un thriller i va derivant cap a una comèdia romàntica amb moments que volen arrancar el riure en l’espectador. Al meu entendre, el text, en voler buscar aquesta comicitat treu pes a la intriga i acaba convertint la proposta en inversemblant i poc creïble. Per passar l’estona…. que ja és molt !!! Si us bé de gust llegir la nostra crònica sencera ho podeu fer en aquest enllaç del nostre […]

A les Factoria IT, que fan els alumnes avançats del Institut del Teatre, es poden veure obres molt bones i ben executades. Fins diumenge fan El Coronel… Sota la batuta de Joan Maria Segura han ajuntat dues obres: El Coronel Ocell del búlgar Hristo Boitxev i el mig-musical Songs For a New World de Jason Robert Brown. Dues peces independents (parlada i cantada) que han encaixat com si haguessin fet puntes de coixí, una meravella. Us la recomano vivament; els executants encara no són professionals, però ja voldrien molts assemblar-s’hi. A més és gratuït, o sigui que vosaltres mateixos… http://bit.ly/1ndx1IG