Recomendaciones

¿Queréis tener un postfunción interesante con los amigos? Id a ver MarsJoan. Os aseguro que la pregunta que plantea este montaje (qué harías si alguien que conoces te dijera que quiere ir a Marte y no volver nunca más) es una de aquellas para las cuales todo el mundo tiene una respuesta y una opinión. Con MarsJoan, la Companyia Dara propone una comedia actual y con un toque romántico que hace reír y hace pensar. Una historia ambientada cinco minutos en el futuro habitada por personajes entrañables y muy parecidos a nosotros, magníficamente interpretados por Vanessa Segura, Núria Deulofeu, Josep Sobrevals e Isidre Montserrat. Después de iMe, MarsJoan es la confirmación que la Compañía Dara es una de aquellas que […]

Dansa d’agost lo tiene todo: un texto emotivo, un reparto entregado y generoso, una dirección delicada y una puesta en escena evocadora. Después de Traduccions -Translations, Ferran Utzet repite con el autor irlandés Brian Friel y nos regala un magnífico retrato de época en lo que cinco hermanas descubren que su forma de vida está desapareciendo. Un texto costumbrista y sencillo que se convierte en una gran historia de aquellas que, incluso, os harán derramar alguna lágrima (yo, al menos, lo hice). No os la perdáis por nada del mundo. Más información (en catalán) en Somnis de teatre

Després de l’ultima sessió dels ‘Oficis del Teatre’ on vam poder gaudir dels preparatius d’aquesta producció des del punt de vista escenogràfic i tècnic, teníem moltes ganes d’assistir a l’estrena d’aquest espectacle. Dos títols d’Eduardo de Filippo versionats i dirigits per Lluís Pasqual, el primer Home i senyor és una peça de joventut de l’autor on veiem un assaig d’una companyia de teatre en un hotel (aquí només tenim l’oportunitat de veure el primer acte); el segon, La Gran Il·lusió on el primer acte també passa en un hotel per traslladar-se després a la casa del mag i acabar a casa del noble Di Spelta, atrapat en un joc d’il·lusió que no s’acaba mai i que el portarà a trastocar-se. […]

Fa un parell de setmanes em va arribar a les mans una proposta que em va interessar moltíssim des del primer moment. La companyia Laboratorio Teatro presentava a Teatre Laboratori, la seva nova creació Hamletología; una adaptació lliure de Hamlet de William Shakespeare, que ha creat l’actriu i directora xilena Jessica Walker. Hamletología és un homenatge a Shakespeare, als seus personatges i a l’ofici d’actor. Es tracta de teatre experimental, meta teatre, que utilitza un llenguatge propi i directe. Un treball corporal i de dramatúrgia col·lectiva, que es crea a partir de la improvisació i la mateixa investigació. He de reconèixer que és la primera vegada que m’apropo a aquesta sala, i la primera vegada que veig un muntatge de […]

I segurament per culpa d’això no hi he entrat. Ja em va passar amb la Pols, del mateix autor. Alguna cosa no deu lligar entre nosaltres. Dintre de poc s’estrenarà al Lliure de Barcelona, i opinions més autoritzades que la meva segurament en faran valoracions que podreu consultar. Crítica completa » http://bit.ly/1RW0wwR

Si la meva valoració fos tan sols pel primer acte de la peça Home i senyor seria de ****. M’ho he passat genial i no he parat de riure. Tots quatre actors ho han brodat! Però tot i que la posada en escena, il·luminació, text i interpretacions han estat genials en La gran il·lusió, penso que en Jordi Bosch no ha estat del tot recolzat per algun dels actors, que no han aconseguit transmetre la part còmica de l’obra d’Eduardo de Filippo. La veritat que per ser una comèdia la gent hem rigut ben poc. La meva valoració és de ***, simplement perquè no he vist l’essència de Filippo, en aquest cas, per mi, el més important de l’obra. És […]

Fallecido el año pasado, el irlandés Brian Friel es uno de esos dramaturgos cuyas obra es menos conocida por el gran público de lo que se merecerían. Autor de Translations (1980) y la representada hace tres años en el Teatre Lliure Afterplay (2002), probablemente su discreta popularidad se deba a que su estilo recuerda mucho a otros escritores como Chéjov, Arthur Miller o Tennessee Williams que, por su grandeza, lo han eclipsado. Dansa d’agost es un drama luminoso, sencillo y naturalista que explica la historia de cinco hermanas, todas solteras, que luchan para superar la inestabilidad económica y emocional, tras el regreso de su hermano misionero que acaba de llegar de Uganda después de 25 años. Por el ambiente femenino […]

Seis bailarines profesionales y unos cuarenta de no profesionales afrontan este espectáculo de danza del argentino Sebastián García Ferro. El punto en común entre todos ellos es tener más de 45 años, aspecto que sirve de excusa y motor para un montaje que nos habla del paso del tiempo y de los golpes que hay que ir esquivando para llegar donde estás, metáfora que se explica muy bien con las pelotas de tenis. También da pie a reflexionar sobre unas generaciones que progresivamente son apartadas del foco central… Unas generaciones que, a pesar de venir de una época más tradicional, se ven obligadas a convivir en una sociedad donde impera la tecnología y la comunicación virtual. Colectividad en frente del […]

La Sala Fènix acaba d’enlairar un Pont Aeri que porta a Barcelona propostes teatrals gens convencionals, especialment dirigides a aquells qui busquen teatre de noves tendències i l’I+D del mim, el teatre gestual, la commedia o el sainet. Jo ahir vaig flipar amb la bogeria de la companyia sevillana Tarara Teatro, que t’endinsa en la disfuncionalitat absoluta d’una familia lletja i deformada físicament amb un original i particular llenguatge que barreja el teatre gestual, la dansa i el cabaret «disgusting». L’he batejat com «disgusting» perquè no es tallen un pèl en llançar tomàquets al públic o generar emocions a través d’accions gairebé escatològiques, però no patiu, ningú del respectable pren mal en aquest deliri teatral. Si hi aneu, també flipareu […]

En el marc d’El Cicló d’El Tantrantana, la companyia Dara estrena l’obra de teatre Mars Joan, una comèdia escrita i dirigida per en Roc Esquius, inspirada en Mars One, un projecte real, que el que pretén és muntar, a partir del 2027, una colònia permanent d’humans en el planeta Mart. Homes i dones que hauran de viure per sempre en aquest planeta, sense cap possibilitat de retornar a la Terra. La previsió és que durant l’any 2025 viatgin a Mart els primers colonitzadors, en el 2027 s’incorporin quatre persones més; així cada dos anys fins al 2035, que es calcula que s’arribarà a la vintena d’habitants. El projecte, per tal d’assegurar patrocinadors i inversors, ha previst un reality show, similar […]

Cuando se estrenó Excítame ya dije que la temática criminal y perversa era un tipo de subgénero dentro del teatro musical, especialmente el de pequeño formato. Ahora llega Homes foscos, que comparte con el anterior el formato, el número de intérpretes, una trama truculenta y una relación homosexual. Pero si en aquella se pecaba de una dirección excesivamente conservadora y lineal, aquí se ha intentado hacer una obra más arriesgada formal y conceptualmente. De hecho, se esperaba mucho de la propuesta, dado que el dúo David Pintó y Clara Peya había demostrado su talento en Mares i filles y ahora venía dispuesto a darlo todo con la que será la segunda pieza de una trilogía con sólo dos intérpretes. Si […]

He seguit la vida d’aquestes cinc germanes d’un poble irlandès dels anys 30, que portaven una vida estreteta per culpa del que diran, de la repressió i el guardar les formes, tot i que elles es voldrien alliberar amb coses tan simples com acudir al ball de agost per celebrar la collita… però que hi faran cinc dones solteres sense parella? Ferran Utzet ens ha servit un magnífic retaule d’aquella societat, ajudat per una posada en escena magnífica, ajudat d’una molt bona il·luminació i un vestuari exacte. Bravo! Crítica completa » http://nubr.co/VONWY6

“LA CIRERA I LA GARROFA: Llullificar, Llullificable i Llullificatiu” Haig de confessar que no sóc gaire amant de la poesia, però sí de la poesia que fa i com la recita Enric Casasses. Així que quan vaig veure que aquest any tornava a venir a la Seca, a la segona edició del Festival de poesia en escena Alcools, vaig reservar de seguida les entrades. Aquesta vegada no eren els seus poemes els que recitaria, sinó que, juntament amb el rapsode i poeta Josep Pedrals, el que volien era rendir un homenatge a un dels escriptors més reconegut dins les lletres catalanes, Ramon Llull, en el 700 aniversari de la seva mort. La direcció escènica de l’espectacle ha anat a càrrec […]

Pol López és Hamlet, un Hamlet que ens parla directament als ulls, que no parla amb ell mateix o amb Déu, que ens explica el seu profund dolor davant de la mort del seu pare, que coneix qui l’ha matat però que no sap com desemmascara-ho, que ens transmet la seva alegria i ens fa participar quan confirma la identitat de l’assassí, un Hamlet a la fi proper i humà, molt humà. El gran antiheroi shakespearià arriba convertit en un heroi de la mà de Pau Carrió. Entrem a la sala i trobem una gran capsa grisa, buida, plena de portes. Dos graons per accedir des de la platea, plens d’espelmes i flors que són retirades just al punt de […]

A Joan Pera tots el tenim per un actor de papers molt particulars. Quan vaig veure que faria d’Avar, el primer que em va venir al cap van ser les seves habituals comèdies. M’ha sorprès gratament al veure’l en un paper totalment diferent al que teníem en ment, i més en una comèdia. Tot i això s’ha de dir que hi ha moments sembla que creua aquella fina línia que correspon a l’humor que el caracteritza. Però, per sort, no la creua (si més no la nit que l’hem vist). L’Avar que podem veure al Goya és una adaptació de Sergi Belbel, que ha estat dirigida per Josep Maria Mestres. Amb l’aire clàssic pel seu encantador vestuari, una escenografia efectista […]