A banda del Festival Grec, també està programat, durant els mesos de juny-juliol, el 9è Festival Romà de Barcelona, «Barcino ’16»
El Festival Barcino va néixer l’any 2007 com un «off off del Grec». La seva vocació és la d’esdevenir una plataforma per a propostes escèniques i audiovisuals que, tot i el seu valor artístic, per diversos motius no encaixen en les programacions estables i els circuits convencionals.
De tota la programació el que més m’interessava era l’espectacle de teatre i cabaret: “De la Miss la Mitad”, una proposta de la Cia. Diversitat Teatral.
Diversitat Teatral és una companyia de teatre fundada per Emili Corral, que lluita per la normalització dels artistes amb discapacitats en circuits teatrals comercials, i vol donar visibilitat a artistes amb i sense discapacitats.
Reconec que vaig anar a veure “De la miss a la mitad” amb una idea ben diferent del que em vaig trobar. La meva idea era veure un espectacle ple de números de cabaret i performance. Però… tot i que no va ser el que m’esperava, vaig estar contenta de poder descobrir al gran ballarí que va ser Adolfo i la gran persona que és Adolfo Colmenares.
“De la miss a la mitad” és la història d’Adolfo un noi veneçolà, homosexual i cec, que va començar somiant de poder ballar al costat de Rafaela Carrà i va arribar a aconseguir la fama, viatjar per tot el món, i ser reconegut com un dels grans ballarins i transformista de la companyia CHICO’S MAMBO. Una història de passió, lluita, transformació, reivindicació, acceptació i autenticitat; elements clau en la vida d’una persona que té com a màxima ser feliç.
Enfundat amb un vestit negre, una perruca i sabates de taló, Adolfo ens explica amb un gran sentit de l’humor, tot el que ha hagut de lluitar per poder ser feliç, reivindicant la seva faceta artística per sobre de la seva discapacitat visual.
Adolfo Colmenares va néixer a Caracas, en la maternitat Concepción Palacios, d’origen molt humil, es va criar entre les xaboles del barri de Petare i Guarenas. És el petit de cinc germans, i l’únic noi. No va acabar el batxillerat, per que als tretze anys va saber que lo seu era ser ballarí. Va arribar a ser un dels millors ballarins de dansa contemporània de Caracas. Fou becat pel Ministeri de Cultura de Veneçuela i l’Institut de Teatre de Barcelona. Ha ballat en algunes de les millors companyies com la Lanomina Imperial, Mudances, Sol Picó i Carles Santos. Creador i fundador de la companyia CHICO’S MAMBO. Malauradament una retinitis li va robar el 95% de la visió. La seva vida va canviar, va tenir que deixar el ball i dedicar-se al teatre, convertint-se durant un temps en el cec del Paral·lel. Després de set anys sense actuar, Jordi Cortés li ofereix tornar a pujar als escenaris.
L’acompanya durant tot l’espectacle l’actriu còmica Judit Saula.
És admirable com Adolfo gesticula i es mou per l’escenari com si en realitat hi veies.
És un espectacle intens, agredolç, nostàlgic, amb notes de cabaret, ritmes llatins, música i sobretot molt i molt sentit de l’humor.