Des de fa uns anys, la paraula crisis econòmica està en boca de tots en major o en menor mesura, però realment no moltes persones estan al cas dels origens d’aquesta. Potser gairebé tots tenim una vaga idea difuminada de tot plegat, però no suficient per demostrar que ens ha dut a la situació actual. En aquest sentit, l’obra de Stefano Massini ens apropa a la història dels Lehman Brothers i ens narra els seus origens i la seva evolució al llarg de tres generacions. No obstant, l’interés en l’obra no esdevé únicament temàtic, fent que aquelles persones que no estiguin interessades en temes econòmics puguin gaudir igualment d’aquesta. Això es deu al fet d’estar-nos explicant la història d’una nissaga, la qual es presenta encertadament a través de la narració, permetent exposar detalls sense necessitat de representar-los tots i cansar innecessàriament a l’espectador. A més, el fet d’haver sis actors en escena i una direcció dinàmica i excel·lent de Roberto Romei fa que les gairebé tres hores de muntatge amb entreacte no es facin molt pesades.
Una altra virtut és l’hàbil ús de l’escenografia, la qual aconsegueix narrar al llarg de l’obra l’evolució viscuda pels personatges, adquirint aquesta vida pròpia. El seu disseny és del tot encertat i se li atorga un significat metafòric com el que Romei va utilitzant al llarg de la funció en diversos elements visuals i en la mateixa posada en escena. De fet, aquesta esdevé excel·lent i la intensitat amb la que treballen els sis actors aconsegueix portar la història amb ritme i eficàcia, sent el pilar de la representació i el seu propi tret característic.
