Recomendaciones

A CADA REY SU MERECIDO és una obra escrita en castellà i està dirigida novament per Òscar Molina amb un repartiment format pel mateix Hèrzog, per Julio Alonso i per David Solans que per nosaltres ha estat un gran descobriment en el món teatral, ja que, de fet, només l’havíem vist treballar a través de la pantalla a la sèrie de Merlí i a la pel·lícula Fill de Caín. Julio Alonso és nascut a Salamanca i viu entre Barcelona i Madrid on és conegut i reconegut en el món de les arts escèniques i al que nosaltres havíem vist treballar a la sèrie Nit i Dia. En un primer moment el vam trobar una mica sobreactuat en l’escena quan va […]

El Teatre Tantarantana ja fa dues setmanes va estrenar una proposta de la Companyia Dara, ELS PASTORETS DE LA MARTINA, amb dramatúrgia i Direcció escènica de Roc Esquius, pensada per a públic infantil o familiar, que encara es podrà veure avui dia 4 de gener i el cap de setmana vinent. Feia temps que no veia uns «Pastorets» als escenaris, potser perquè he vist masses al llarg de la meva vida, representacions a les que inclús vaig arribar a participar, en petits papers, quan encara jo era un nen (com passa el temps !!!), als Lluïsos i al Cercle Catòlic de Gràcia. Aquesta nova versió de petit format l’he trobada molt diferent d’aquelles clàssiques representacions que segurament són massa realistes, […]

Que el Lliure es miri a sí mateix és, es miri com es miri, una bona notícia, un símptoma de bona salut del teatre català. La posada en escena de «Les noces de Fígaro» ha de tenir en compte tres mites que sobrevolen l’imaginari col·lectiu de molts espectadors: Beaumarchais, Mozart i Fabià Puigserver. El mozartià és, probablement, dels tres, l’influx més reconeixible i millor resolt dels esmentats anteriorment, de manera subtil i sense homenatges estridents. Els qui no vam veure el muntatge del 1989 no som, però, immunes al poder de la llegenda ni al caràcter fundacional d’aquell muntatge, i creiem que ha pesat. No poden obviar-se 27 anys de teatre a Catalunya i al Lliure ni les noves exigències […]

NORA és la primera proposta dins de la «Trilogia de la imperfecció» que presenta la Sala Atrium i la seva companyia. Una trilogia que pretén parlar sobre el que és imperfecte, el que és humà i per tant difícil d’assumir en un món on sovint l’educació perpetua una sèrie de normes de comportament i pensament que ens unifica, esdevenint una massa. Nora està basada en l’obra de Henrik Ibsen, «Casa de nines«. Adaptada i dirigida per Raimon Molins, es tracta d’una proposta reivindicativa que reflexiona sobre el paper de la dona en un món on s’imposen les aparences per sobre de la realització o la felicitat personal. Escrita a finals del segle XIX, ha estat adaptada a l’època actual i […]

Divendres tot just dinar, ens vam dirigir al Teatre Victòria per gaudir d’aquesta proposta familiar que ha suposat el retorn de Lucrecia als escenaris. Molts nens esperaven inquiets l’inici d’un espectacle on la protagonista era una bruixa !!! Lucre, una alegre nena cubana, pateix una increïble transformació en arribar a Barcelona, el cabell se li pinta de mil colors i comença a experimentar uns poders màgics que li eren desconeguts fins aleshores ….. Lucrecia Pèrez Sàez és una artista cubana nascuda l’any 1962 que viu a Barcelona des del 1993. Va començar la seva carrera en el camp de la música i ha editat 13 discos de música cubana i amb moltes composicions pròpies. Amb aquesta proposta torna als escenaris […]

Todo en el proyecto, para bien y para mal, tiene unas connotaciones del mundo sensacionalista y vertiginoso en el que vivimos. El escenario se vuelve así un espacio en constante cambio. Un desfile de personajes, actores, cámaras, músicas y proyecciones en directo, todo junto y revuelto, convirtiendo el texto en un revoltijo sobre-estimulado. Tanta experimentación se convierte en un arma de doble filo: Si por un lado crea un rejuvenecimiento del clásico, por el otro difumina el texto y el mensaje, desviando la atención hacia la forma en detrimento del contenido. El caos puede ser bueno, siempre que se use en su justa medida y no convierta la efectividad en efectismo. Lee la crítica completa aquí.

Shakespeare és una font infinita d’inspiració, ja sigui a partir del seu treball o de la seva figura. Malauradament, partir d’una base excel·lent no garanteix uns bons resultats i els homenatges poden quedar a mig gas, com ha succeït amb aquesta obra. Sens dubte, es pot comprovar un gran treball i esforç al darrera, però la proposta no acaba de funcionar, navegant a la deriva entre gèneres oposats que no acaben de trobar el seu encaix. En aquest sentit, ens trobem amb l’humor habitual d’en Joan Pera, l’anterior al mostrat a L’Avar, i que en aquesta ocasió fa tàndem amb Carles Canut. Els incondicionals de l’actor no hi ha dubte que gaudiran una estona, podent apreciar la bona química que […]

Si echamos un vistazo a la ya nutrida producción teatral de Martí Torras Mayneris, tanto en su vertiente de director como de dramaturgo, veremos que hay una clara preferencia hacia elementos festivos, cabareteros y de juego teatral. Si, además, tenemos en cuenta que sus últimos montajes han sido dentro de la órbita del clown –Rhum y Rhumia-, debemos reconocer que él era el más adecuado para llevar a cabo este homenaje a los bufones que Shakespeare utilizaba en su compañía, llamada Lord Chamberlain’s Men. Sin embargo, hay aspectos de este espectáculo que no han acabado de cuajar de la forma que muchos esperábamos… Es cierto que el director se esfuerza por dotar al montaje de un ambiente festivo, donde tiene […]

Aquesta proposta és un homenatge a William Kempe i Robert Armin, els còmics oblidats i menyspreats pel mateix Shakespeare, i per fer-ho Martí Torras Mayneris ha comptat amb dos grans còmics del teatre català, Joan Pere i Carles Canut. Segons manifesta ell mateix, els dos personatges que interpreten estan escrits pensant amb ells, a cada un hi ha una mica de la personalitat de l’actor. En Dafnis Balduz és el tercer personatge de la farsa i és el contrapunt generacional que acabarà reconeixent la vàlua dels dos actors veterans, i assumint el paper del mateix Shakespeare acabarà donant la glòria als dos actors oblidats. Amb motiu dels quatre-cents anys de la mort de l’autor, Focus va encarregar a Martí Torras […]

Dia de Sant Esteve, un dia assolellat i tranquil. Un rampell, i si anem al circ avui?? ….. i dit i fet, trèiem entrades per a la sessió de les 19,30 h per tal d’anar al Circ Raluy, un circ del que hem sentit a parlar molt però que encara al no hem trepitjat. El que veiem abans d’accedir al recinte ja és realment màgic, unes caravanes que tenen una història incorporada que ens podrien parlar de moltes vivències, de molts quilòmetres. Va ser Lluis Raluy pare, que va començar a comprar i restaurar antics carromats de circ iniciant la seva col·lecció de Carruatges d’Època, fins que comença a pensar en la possibilitat de mostrar-la al públic. El Circ al qual […]

Guido Torlonia ha escollit aquestes tres peces d’Eduardo de Filippo que ens ofereixen un apropament a la tradició popular que va servir d’inspiració a l’autor napolità. Recrea l’atmosfera d’una companyia de teatre que sembla descendir directament de la Commedia dell’Arte, una companyia d’actors ambulants acostumats a voltar amb els seus baguls. La família De Filippo compta amb una llarga tradició teatral , ha seguit personalment aquesta adaptació, i ahir estaven presents a l’estrena. La directora actual de la companyia De Filippo, Carolina Rosi, vídua del fill d’Eduardo de Filippo va participar en el col·loqui que va tenir lloc en finalitzar la representació. El Teatre Akadèmia ha volgut apostar per la posada en escena d’aquestes petites joies, per tal de donar-les […]

Después del éxito de Polseres vermelles y de la actual serie Merlí de TV3, resulta ya un hecho reseñable que la nueva generación de jóvenes actores catalanes es una de las mejor preparadas y con más visibilidad de los últimos tiempos. Aprovechando este impulso de popularidad, Paradise reúne un puñado de rostros televisivos para ofrecernos una comedia simpática, políticamente incorrecta y con un trasfondo amargo. Las tres historias que nos explican (dos ya previamente estrenadas como piezas de microteatro) tienen lugar en un prostíbulo, cosa que aporta una sordidez curiosa a un conjunto más bien ingenuo. Lo más destacable de la propuesta es ver a este reparto en papeles muy diferentes a sus roles habituales. Sin ningún tipo de prejuicio […]

Dentro de la comedia de boulevard, hay actualmente un subgénero que se decanta por las situaciones surgidas a partir de un supuesto o de una hipótesis: ¿Qué pasaría sí…? El test es un ejemplo muy claro, puesto que basa todo su argumento en la siguiente disyuntiva: ¿Prefieres ganar 100.000 euros ahora o un millón de aquí a diez años? Como premisa la encuentro un poco pobre, pero lo peor es que en algunos momentos la trama peca de inverosímil y acaba cayendo en lugares comunes, ya transitados por otras muchas compañeras de género. Si a esto añadimos un ritmo desganado y unas interpretaciones no del todo matizadas, nos encontraremos con un producto poco exitoso que promete más de lo que […]

Un cop més, el Teatre Gaudí torna a fer les delícies dels amants dels musicals, portant-nos en tota la seva esplendor una de les joies de l’Off-Broadway… i ja van unes quantes! Es tracta d’un musical que fa deu anys va arrassar als premis Tony i que en el seu repartiment original comptava amb els ara televisius Lea Michele (Glee) i Jonathan Groff (Looking, Hamilton). Tornant al present, la posada en escena barcelonina destaca per la seva creativitat i pel seu bon saber fer a l’hora de construir escenes. D’altra banda, la part vocal brilla en els temes que les veus sonen individualment, però agafa el seu màxim esplendor en els temes corals, aconseguint una fusió de veus i registres […]

Perquè té tots els elements necessaris: una història d’aventures, personatges de fantasia, vestuari molt vistós, moviment escènic àgil i cançons molt ben pensades per que els nens puguin retenir. Ah, i em deixava una cosa molt important: un ratolí famós, una fada i una bruixa. Que no falti de res. Hora i mitja que passa volant amb un entreacte de quinze minuts, temps suficient per anar a fer un pipí i comprat un pot de crispetes. Jo hi vaig anar amb els meus néts petits i m’ho vaig passar molt bé. Crítica completa » http://bit.ly/2ig9sNk