Anar al Teatre de la Biblioteca de Catalunya és sempre un plaer, i es que l’espai per si sol desprèn màgia. La seva nau gòtica és espectacular i ha donat moltes possibilitats escèniques a tots els muntatges que s’hi representen. Les seves pedres i el sòl de sorra ens han fet viatjar a èpoques llunyanes i llocs inimaginables, com a les muntanyes d’Irlanda, al regne de Jim a la Xina, a la Dinamarca de Hamlet ,al Líban , al món de fantasia i ficció de Felini , a França Bergerac , a la Itàlia de Filippo, … ara ha arribat el torn a la Florència de Carlo Goldoni, un dramaturg venecià, considerat com el fundador de la comèdia italiana moderna.
Què ens espera a l’altre costat de la porta?
“L’Hostalera” de Goldoni (1750), però… no a la del S. XVIII, sinó l’adaptació que n’ha fet en Pau Carrió, situant l’acció als anys 60.
El públic entrem dins l’espai escènic. Dos cambrers ens acompanyen a la nostra taula, la número 22. Sí, sí en aquesta ocasió l’espai gòtic s’ha convertit en una trattoria e locanda italiana. Taules rodones, estovalles a quadres vermells i blancs, vi, aigua… A la mitja part, com si de una trattoria e locanda autèntica es tractés, els actors ens serveixen rigatoni amb ragu alla bolognese, i interpreten, en directe, cançons italianes dels anys 60.
No em direu que no és del tot divertit i original !!!
Pel que fa al repartiment haig de dir que ha estat tot un encert. Tots són grans actors que es mouen amb facilitat dins la comèdia, en la mida justa, en aquell punt en que lo còmic no cau en l’exageració grotesca. Laura Aubert i David Verdaguer són els dos actors que encapçalen el repartiment; ella en el paper de Mirandolina, l’hostalera, i ell en el paper del cavaller de Ripafratta. Dos personatges que representen la cara i la creu de la mateixa moneda. Dos grans actors que sempre en surten victoriosos sigui quin sigui el seu paper, només que aquesta vegada m’ha faltat veure una mica més en l’Aubert el paper de seductora, molt aconseguit en el seu personatge de Nell en l’obra “Victòria d’Enric V”.
La resta de personatges estan interpretats per l’actor Javier Beltrán (el marquès de Forlipopolis), que m’ha sorprès molt positivament fent un registre totalment diferent al que ens tenia acostumats, en Marc Rodríguez com a comte d’Albafiorita, que l’he trobat genial, en Jordi Oriol (Fabrizio (cambrer de l’hostal)) i les actrius Júlia Barceló i Alba Pujol, que feien d’Hortènsia i Dejanira, dues actrius clientes de l’hostal que es fan passar per comtesses.
Des del meu punt de vista, les interpretacions masculines han destacat molt més que les femenines.
-És sabut que Goldoni en les seves obres utilitza un estil crític mitjançant el ridícul en els seus personatges per tal de satiritzar els seus costums i la seva manera de fer i de pensar. Penseu que quan va ser escrita era una època on predominava el sentit comú i la raó davant el pensament i els sentiments.
L’obra ens presenta per un costat una guerra de sexes, on finalment ningú aconsegueix el que vol, i per un altra, una lluita entre classes socials, simbolitzades mitjançant els personatges que hi intervenen.
És una obra que ens mostra el masclisme que és present en la nostra societat, i la lluita de la dona per la seva llibertat.
L’Hostalera és una àcida i apassionant comèdia, amb diàlegs frescos i entenedors que no us podeu perdre.
I s’hi aneu en colla… molt millor !!!