Recomendaciones

La Roda Produccions adapta el conte clàssic de “Aladí i la llàntia meravellosa”, una de les històries d’origen sirià de “Les mil i una nits”, en una comèdia musical actual, divertida i original. “Aladdin#thePopMusical” és un espectacle adreçat al públic familiar. Escrit i dirigit per Dani Cherta, compta amb la música de Keco Pujol, l’escenografia de Víctor Peralta, el vestuari d’Antonio Harillo i les coreografies de Meri Bonet. En la versió de Dani Cherta, la història d’Aladdin està ambientada dins el món musical, els concursos televisius i la recerca de la fama. L’escenografia està en contínua transformació, és multifuncional i ens transporta als diferents espais on transcorre l’acció. La música es mou entre el pop, rock, rap i hip hop. […]

Un proposta de la companyia argentina Sutottos «el nou fenomen de l’off porteño». INESTABLE és una comèdia sobre les pors i les fòbies. Sutottos és un duo d’humor que formen Andrés Caminos i Gadiel Sztryk i que enganxen al públic en el mateix moment que surten a l’escenari amb la seva indumentària i amb la seva magnífica gestualitat. Aquest duo es va formar fa dotze anys i amb aquesta, la seva setena peça, fa tres temporades que omplen sala a Buenos Aires. L’humor és l’element comú a totes les seves propostes que han anat evolucionant des dels primers números de varietés que feien a les 5 de la matinada, amb només 17 anys. Com ells manifesten, no cal tractar temes […]

Una proposta fantàstica, però dura, colpidora i brutal. Un text escrit per Mike Bartlett, amb traducció d’Ariadna Nadal i que la productora Sixto Paz ha portat a La Villarroel. BULL, està dirigida per Pau Roca i interpretada per David Bagés, Joan Carreras, Marc Rodríguez i Mar Ulldemolins. L’autor de la proposta, Mike Bartlett, impactat per una cursa de braus, en veure el desequilibri entre l’animal i els homes que l’havien de matar, en veure la sang, i en veure al públic exaltat davant aquesta salvatjada, va pensar a escriure un text que fos una analogia entre el món animal i el món «humà». Fent un símil amb una cursa de braus on tots sabem que el toro ha de morir, […]

El Teatre Nacional de Catalunya (TNC) ens ofereix SOL SOLET, una obra poc coneguda de l’escriptor Àngel Guimerà. La seva directora, Carlota Subirós, ha decidit donar “una nova llum” al text, que no es representa en públic des de 1904. Tal com ens van explicar a la roda de premsa, aquesta és una obra molt fosca, contràriament al que dóna a entendre el seu lluminós títol. Una obra que es belluga entre la llum i l’ombra, que ofereix una mirada sobre la foscor de l’ànima, sobre el desig que destrueix, que engendra violència. Sobre el desig de trencar la solitud i apropar-se a l’escalfor del sol solet de la cançó. Uns personatges que es troben en solitud acompanyada, una família […]

Cómo dicen muchos de los aficionados a la ópera, después de centenares de montajes operísticos que optan por la abstracción y el esquematismo da gusto reencontrarse, de vez en cuando, con un espectáculo más clásico. Si se trata de una ópera verista el hecho todavía adquiere una dimensión más razonable, puesto que siempre ha costado sacar de su contexto a determinados personajes. De hecho, el gran protagonista de Andrea Chénier es la Revolución Francesa, y este contexto es el que da sentido e identidad a un conflicto amoroso muy propio de las obras del siglo XIX. UmbertoGiordano la compuso para la Scala de Milà, y enseguida se convirtió en una de las piezas habituales del repertorio, sobre todo por las […]

El teatre argentí ens va arribant amb compta gotes a casa nostra, però ho fa i sempre és un plaer veure les seves propostes. En aquest cas, ens arriba una obra exitosa de l’off de Buenos Aires, la qual es riu de les pors quotidianes de dos personatges que estan en escena. Una bona idea amb la que a través de la comèdia i de les situacions absurdes s’aconsegueix mirar dins de les nostres pors, potser moltes d’elles absurdes, però que d’alguna forma es poden presentar i fer-nos frenar a l’hora d’actuar en el dia a dia, transcendint així l’espectacle més enllà de la premisa aparentment banal. En aquest sentit, es desplega un tipus d’humor exagerat i sobreactuat, en el […]

Una proposta programada dins del cicle «Dones en escena» que ha organitzat la Versus Teatre i que ha estat format per quatre espectacles protagonitzats per dones, peces uni-personals de llenguatges i temàtiques ben diferents, on la visió femenina és el factor comú. «Historia de una reventada argentina» que vàrem veure aquest febrer, «Auténtica», «Lampedusa Beach» i «María Antonieta». MARÍA ANTONIETA amb dramatúrgia d’Analía Puentes i Camilo Zaffora és una peça creada dins del cicle de formació de Laboratorio Teatro, un espai de creació que a nosaltres ens té literalment “el cor robat”. Està dirigida per Jessica Walker i interpretada per l’actriu Analía Puentes. Una encarnació delirant d’un personatge víctima de la Revolució Francesa, quinzena i penúltima filla de l’emperador austríac […]

De la idea de circo que teníamos en nuestro país en los años ochenta y noventa, con animales, vestuarios y maquillajes expresionistas y un aire algo oscuro y decadente, afortunadamente, poca cosa queda. Gracias, en gran parte, al Cirque du Soleil, las diferentes disciplinas pero, sobre todo, su propio concepto de espectáculo ha sabido reinventarse y brillar con una luz cada vez más poderosa y renovada. En su nuevo montaje, Totem, toman como excusa la evolución de la humanidad para desplegar algunas de sus mayores virtudes. Una vez más, ofrecen un espectáculo total, con un diseño visual deslumbrante, una elegancia muy acertada y una precisión técnica inigualable. El alto nivel de sus acróbatas, equilibristas, malabaristas y artistas de circo, en […]

Diu Xavier Fàbregas: «L’ésser que ha perdut la mare, que ha viscut en una condició marginal, és el que, segons Guimerà, està en una condició òptima per a dur a terme una idealització de l’amor i integrar-se plenament si troba algú amb qui compartir aquest ideal». El Jon de Sol solet s’adequa fil per randa a aquesta descripció i, de fet, forma part d’una llarga llista de personatges guimerians que s’hi adiuen. En Jon és marginat per la societat no per voluntat pròpia, sinó per les circumstàncies que l’han desposseït de totes les vituts a què les convencions socials atorguen la màxima importància Malgrat tot, Guimerà no estava massa interessat en el teatre social i posava a posar el focus […]

Diumenge ens vam apropar novament a Porta4 Teatre, després d’una potser massa prolongada absència. El fet era poder veure i en primícia, EN ALQUILER, una proposta interpretada per Veronica Pallini (directora d’aquest petit teatre del nostre barri, Gràcia) i escrita per Mikel Fernandino. Ell és un dramaturg i antropòleg basc que amb aquesta proposta debuta en la dramatúrgia catalana i ho fa també en el terreny dramàtic sortint, del seu registre de comèdia. Fa poc que ha obtingut la beca Montserrat Roig que li permetrà fer residencia durant dos mesos a la Sala Beckett per construir el seu nou muntatge. Ha destacat pel seu teatre breu i ha obtingut diversos premis. Ella és actriu, docent, investigadora teatral i antropòloga nascuda […]

Carlos es un adolescente de 15 años y, como tal, su vida gira alrededor de asistir a clase, salir con los amigos y “soportar” la insistencia de sus padres de saber qué pasa con su vida. A todo esto, además, se le añade el hecho de que fue adoptado cuando era muy pequeño y eso, sin querer avanzar mucho de la trama, le provoca algunos inconvenientes en su día a día. Un texto, en forma de monólogo, elaborado con mucha precisión y matices –tanto de la forma del lenguaje como de la exposición de la situación – que nos transporta a la realidad del protagonista con cada palabra que sale de la boca de Albert Salazar, el magnífico intérprete de […]

Un drama en quatre actes amb llibret de Luigi Illica, que ens explica una tràgica història d’amor basada en fets reals. El poeta francès André-Marie Chénier (1762-1794), un escriptor de bona família, va ser executat a la guillotina per ordre de Robespierre, en plena Revolució Francesa. El poeta, decebut per l’evolució del moviment de la revolució, va denunciar en els seus escrits el que ell considerava injustícies. La musa del poeta era una dama aristocràtica, Aimée, a qui escriu un trist adéu a la vida. El Liceu ha programat aquesta òpera amb dos repartiments i tres tenors, sota la direcció musical de Pinchas Steinberg, en una producció de la Royal Opera House del Covent Garden de Londres que signa David […]

“Umbra” és un espectacle interactiu que uneix dansa i música amb interacció multimèdia. Coreografies i escenografies virtuals en temps real, que ens parlen del nostre jo intern, de les pors que ens oprimeixen i s’amaguen rere la nostra ombra. “Umbra” és el que sentim. És llum i foscor. És llenguatge en moviment. És el que hi ha al darrera del nostre jo. Són les nostres pors, les nostres rutines. Malgrat que Yuria Omedis ens ofereix una proposta tendra i poètica, d’una gran bellesa visual i una cuidada posada en escena, he trobat moments de certa irregularitat i repetitius que no m’han acabat de convèncer. De totes maneres s’ha de reconèixer l’enorme feina que hi ha al darrera d’aquest muntatge i […]

L’obra “Inestable” interpretada per Andrés Caminos i Gadiel Sztrykde, fundadors de la companyia argentina Sutottos (2005), guardonada amb el premi al millor espectacle de la Bienal de Arte Joven de Buenos Aires el 2016, arriba a Barcelona. La característica principal d’aquesta proposta recau en l’absurditat en que mouen els personatges d’aquesta comèdia, dos companys de pis realment peculiars, que ens mostren les seves paranoies, fòbies, ansietats i obsessions de manera exagerada. Dos frikies. Dos paranoics. Dos inestables. Mostrant-nos algunes de les obsessions sobre les nostres pors, portades al límit, la companyia Sutottos ens conviden a reflexionar sobre allò que és real, i allò que és irreal. Tots en un moment o altre hem mirat rere la cortina del bany o […]

A mi no me escribió Tennessee Williams és un one-man-show que serpenteja entre diversos gèneres sense adscriure-se’n a cap. Roberto G. Alonso juga amb el transvestisme, el cabaret, el melodrama o la dansa per a explicar una conversió, o una transformació, o simplement el pas del temps. Una dona, ja gran, que ha estat abandonada doblement, pel banc que l’ha desnonat i per l’home que l’ha deixat, ja no té res, viu sota un pont envoltada només d’andròmines i alguns vestits que li permeten tornar a ficar-se a la pell de les dones que ha estat i que ja no podrà ser. La seva història ens l’explica amb subterfugis, mitjançant cançons populars (Yo no soy esa, Qué hace una chica […]