Ja gairebé tothom ho ha dit gairebé tot de Fairfly, o tot potser, per tant, no puc fer més que repetri-me. En qualsevol cas, em ve de gust destacar l’aposta de Yago per la teatralitat del teatre, pel teatre que confia en sí mateix, en els seus actors i en el seu text. No hi ha canvis de vestuari, ni canvis de l’escenografia, ni en la caracterització dels personatges, només canvia l’actitud, i els diàlegs ens donen la informació que necessitem com a espectadors per a entendre on som en cada cas.
També em ve de gust felicitar La Calòrica per la crítica a la modernor de pa sucat amb oli, d’apriorismes i de models guais assumits perquè sí, perquè molen.
D’altra banda, conté tots els ingredients per a constituir l’èxit que està essent: tempo afinadíssim, diàlegs precisos, sentit de l’humor… i tot amb la intenció de fer avançar la història i en cap cas de cara a la galeria. No sé quantes calories hi ha a cada pot de fairfly, però La Calòrica s’està inflant!
