Recomendaciones

Josep Maria Miró és un dels millors dramaturgs contemporanis de casa nostre, i un dels més reconeguts i estrenats a fora l’estranger. Si us haig de ser sincera, és un dels escriptors que més admiro i segueixo. M’encanta el seu estil , la seva manera d’enfocar i mostrar al públic els problemes que ens envolten. Els seus textos, lluny d’alliçonar a ningú, ens porten sempre a la reflexió. Ell tan sols ens mostra la realitat del món on vivim, un món ple de situacions misterioses i dramàtiques, fins hi tot provocadores. Sempre aconsegueix mantenir a l’espectador en alerta, expectant, i els seus finals sempre deixen una porta oberta a la imaginació i al dubte.Tan se val si va passar o […]

He vuelto después de un par de años a Lo Tuyo y El Mío. Afortunadamente, todo sigue igual. Igual de fantástico. La muy original propuesta es una filigrana que encaja perfectamente en casi todo momento y es que explicar una historia de amor y desamor contando únicamente con fragmentos de canciones muy conocidas tiene mucho de artesanía. Puede parecer muy fácil y aquí está, también, su mérito. La obra conecta enseguida y sin parar con el público, gracias en parte a apelar a la memoria musical colectiva, de Raphael a Shakira pasando por Paloma San Basilio, Sopa de Cabra, Olé Olé (lástima que no suene Camilo, puestos a pedir) y, también, con la inclusión de piezas recientes. Ahora bien, sin […]

“Si una història viu dins teu, tens la obligació de fer-la sortir” William Faulkner Hi ha una frase que de segur heu sentit més d’una vegada, i que diu “Al pot petit hi ha la bona confitura”. I és que moltes vegades això és el que passa amb la programació d’algunes sales petites, en les que s’arriben a descobrir veritables joies teatrals. Això és el que m’ha passat amb l’obra “human” que he pogut veure a La Vilella. Una perla teatral, que de poc em perdo. “human” és un muntatge teatral de Pepe Castejón, es tracta del seu tercer projecte com a dramaturg. Una proposta de Dactilar Teatro dirigida per Ana Mirtha Sariego, que ha sabut extreure de cada actor […]

Primera jornada del Festival Píndoles 2018. Per començar elogiar l’organització que ha funcionat com un rellotge de quars, cosa gent fàcil quan es mouen 6 obres de teatre simultàniament. El Castell de Montjuic és un espai màgic, que avui està espectacular. En general bon nivell d’obres i molt variat. Només un inconvenient, pels que tenim la freixura com unes calces velles. Ens hem fet un tip de pujar i baixar escales… però a canvi això ens ha permès descobrir llocs del recinte que mai hauríem conegut. Crítica completa » https://bit.ly/2HGjFiw

Aparte de tratarse de uno de los dramaturgos catalanes más internacionales, Josep Maria Miró, poco a poco, está empezando a ganarse una notable relevancia literaria gracias al estilo tan definido y la personalidad narrativa de su obra. Desde El principi d’Arquímedes a Nerium Park, su teatro juega con el suspense dramático y sentimientos oscuros como la desconfianza o el miedo hacia los seres humanos con los que nos toca convivir. En Temps salvatge, continúa explorando sus rasgos más característicos, potenciando, todavía más, el espíritu de thriller cinematográfico. Como si fuera una mezcla entre las películas de Polanski, Haneke y Mike Leigh, en este caso, el misterio se combina con pinceladas de denuncia social y angustiosas escenas de la vida cotidiana. […]

Els que ens llegiu sovint, ja sabeu que el microteatre no és el que més ens apassiona del món de les Arts Escèniques, perquè creiem que el temps per desenvolupar una acció teatral (més o menys uns 15 minuts), no és suficient. Malgrat això, cada any intentem veure alguns d’aquests petits espectacles i principalment intentem assistir al FESTIVAL PÍNDOLES, que selecciona una petita mostra entre centenars de propostes que es presenten;en aquesta selecció han participat Marc Rosich, Roger Ribó i Jacobo Julio. PÍNDOLES aquest any arriba a la seva quarta edició, en un nou, enorme (potser massa) i preciós espai, com és el Castell de Montjuïc. Com l’any passat va coincidir amb el nostre viatge al nord d’Europa, i per […]

Hemos visto muchas peleas matrimoniales en un escenario, muchas disecciones del mundo de la pareja, pero quizás la particularidad de esta obra de Lee Blessing es que intenta hablar de un conflicto aparentemente inexistente. La vida del matrimonio protagonista -como la de tantos otros- ha transcurrido sin cuestionarse nada, pensando que todo era cómo tenía que ser y desoyendo los deseos internos de cada uno de los cónyuges. Esta premisa, que funciona bastante bien hasta que desemboca en una auténtica batalla campal, parece que tendría que haber aguantado la pieza por sí sola… pero creo que la dirección ha optado por un tono equivocado que ha estropeado el conjunto. El ritmo acaba siendo demasiado pesado y las réplicas a veces […]

WE LOVE QUEEN respecta en tot moment l’essència de les cançons de QUEEN, un dels conjunts de rock més espectacular del segle XX. Un espectacle diferent i personal, un concert enèrgic amb una espectacular posada en escena i quilos d’energia que es transmeten a la sala. L’espectacular escenografia és de Carlos Braida. Yllana és una companyia que va néixer el 1991 com a companyia de teatre d’humor gestual i que ha diversificat la seva activitat dirigint espectacles musicals com “The Hole” (2012), “Hoy no me puedo levantar” (2014) o “Mayumaná Rumba homenaje a Estopa” (2017). Amb música en directe sota la direcció de Julio Vaquero (guitarra i veu) i amb Jorge Ahijado (guitarra i veu), Micky Martínez (bateria) i Sergio […]

Les Antonietes han demostrat durant la seva trajectòria que saben com adaptar i posar en escena els grans clàssics. En aquesta ocasió, tornen al dramaturg anglès amb la particularitat de tenir només tres personatges en escena d’una de les seves peces més destacades, tot plantejant amb molta habilitat el text original i transmetent la seva essència alhora que es crea una obra amb personalitat pròpia. De fet, l’obra no es limita a sintetitzar l’original, sinó que l’adapta i aconsegueix que els temes presentats siguin més directes i que ens toquin encara més de prop en els nostres dies. La posada en escena és un altre dels punts forts de l’espectacle, en la que Oriol Tarrasón sap jugar i fusionar diferents […]

La paradoxa al voltant de les dificultats que per a la comunicació estan suposant apps i dispositius que d’entrada haurien de facilitar-la és un motiu que sovinteja els textos teatrals els últims anys. Blink parla de la incomunicació en temps en què la tecnologia semblar posar-ho tot tan fàcil. En Jonah (Jaume Forés) i la Sophie (Mar Solà) són veïns i viuen una relació de parella molt sui generis a través d’apps, d’intercomunicadors… però són incapaços d’establir un cara a cara. La relació desemboca en actes de voayerisme que acaben essent l’únic recurs per acostar-se físicament a l’altre. La particularitat i la gran virtut del text de Porter és que aquest fet, que podria ser tan repreobable, és rebut per […]

És increïble la sensació que una té, quan va al teatre i al sortir diu: avui l’he encertada!!! , i és que la FlyHard ho torna a petar amb “Ovelles”, una obra en to de comèdia que ho té tot per esdevenir un imprescindible d’aquesta temporada: text, interpretació i direcció. Carmen Marfà i Yago Alonso signen l’autoria de l’obra i alhora en són els directors. Una obra protagonitzada pels actors Biel Duran, Albert Triola i Gemma Martínez (que substitueix a Sara Espígol) El punt de partida és l’herència d’un ramat de 512 ovelles i un gos d’atura. No us podeu imaginar el joc que pot donar un ramat d’ovelles !!! Juntament amb les ovelles, els altres protagonistes de l’obra són […]

Una producció de Les Antonietes adaptada i dirigida per Oriol Tarrasón. Una singular proposta on observem la transformació d’aquest clàssic en un thriller, una peça contemporània que ens parla de racisme, de la violència de gènere i de la manipulació. Un Othello que amb només tres personatges a escena i vuitanta-cinc minuts de durada ha estat capaç de condensar l’obra de Shakespeare sense perdre cap detall important. Una posada en escena minimalista i captivadora que ens hi ha hipnotitzat. Iago és el narrador de la història, el fals amic que ordeix un maquiavèl·lic pla per venjar-se d’Othello sota l’aparença de la seva absoluta lleialtat. Una persona que menteix per treure profit personal. El manipulador, educat i fals que guarda les […]

Los tiempos tan convulsos que nos han tocado vivir últimamente han provocado que el fenómeno del teatro documental tenga cada vez más presencia en nuestros escenarios. Lo más interesante de Sis personatges, sin embargo, es que se atreve a dar un paso más en el género y utiliza, directamente, los protagonistas reales de la historia relatando su testimonio en directo sobre el escenario. Este ejercicio tan curioso consigue que aquello que se nos explica adopte un magnetismo indescriptible que capta al espectador desde el primer minuto. El montaje se plantea como un homenaje a Tomás Giner, un actor frustrado pero muy presente en el mundo de la farándula de los años 80 que acabó sus días como uno sin techo […]

Escriure un musical és un repte, fer que la música flueixi entre els diàlegs i els pensaments, entre el contingut literal i les melodies, és de totes totes un repte apte només per uns quants. Fer-ho en català, amb personatges propers, actuals i joves és d’agrair i d’admirar. Són l’Alicia Serrat i el Miquel Tejada, amb l’ànima i el suport del Dani Anglès, els que signen lletra i música de “Tot el que no ens vam dir”. Un musical fet a mida, fet amb tendresa, amb professionalitat, amb contingut, amb complexitat dramatúrgica i musical. Parlar del que no ens hem gosat dir, en les nostres relacions. Quan les paraules no surten, surten les notes. La filosofia de la vida, de […]

Un espectacle amb dramatúrgia i direcció de Jordi Oriol i Daniela Freixas construït a partir dels contes de Cristina Fernández Cubas. Cristina Fernández Cubas és una escriptora i periodista catalana nascuda a Arenys de Mar el 1945 i que ha viscut a ciutats com el Caire, Berlín, Buenos Aires, París o Lima. Una de les millors escriptores de relat breu de la literatura espanyola. Els seus personatges, la majoria femenins, es dibuixen en atmosferes inquietants i plenes de suggeriments, i som els lectors /espectadors que hem de desxifrar les claus del relat. AUSENCIAS és un conte pertorbador. S’inspira en situacions, atmosferes, detalls o personatges d’un gran ventall de contes com “Mi Hermana Elba”, “Lúnula y Violeta”, “En el hemisferio sur”, […]