Recomendaciones

Doncs potser sí. La incursió a Èdip a Colonos penso que ha estat un error, ha allargat l’obra sense portar-nos enlloc. Direcció volgudament molt estàtica que ha emfatitzat el text, que és molt bo. L’engrandiment de l’escenari també penso que ha estat un error. ha perjudicat l’audició i no ha aportat res rellevant. En quant a actuacions només ha destacat Èdip-Manrique que és el que ha tingut possibilitat de matissar. El demés, actors de categoria, han estat encotillats en una direcció molt estàtica de Broggi. Crítica completa » http://bit.ly/2HIp7Sr

Si conocéis el trabajo de Jessica Walker seguro que no esperaréis un montaje convencional ni un monólogo histórico sobre María Antonieta. Y haréis bien, porque justo entrar en la sala nos encontramos a la reina de Francia totalmente desnuda, colgada de unas telas de terciopelo rojo que caen encima de una cama. A partir de aquí, un recital de suspiros, aspavientos y risitas que nos transportan a la parte más frívola de la corte francesa. Una parte no exenta de humor que nos adentra en todas las intrigas de palacio, en la vida totalmente programada de la protagonista y en las miserias de una monarquía que lo tenía todo, menos sentido común. Es por eso que seremos testigos del ascenso […]

Sopa de pollastre amb ordi, d’Arnold Wesker comença com el públic. Nua. Una obra nua. Silenci. Poc a poc tot pren literalment forma, literalment text, literalment consciència. Crec que no hauria de parlar de l’argument, un argument que transita entre la desolació de perdre-ho tot, i especialment els ideals, les esperances, i la quotidianitat de l’anar tirant. Un text que estem representant tots nosaltres, malauradament, ens agradi o no, avui, ahir, i encara ens queden dies per ser actors d’aquesta història. La proposta escènica i dramatúrgica és impecable. Em trec el barret davant el director i versionadors. Ferran Utzet per partida doble, i Llàtzer Garcia. Els actors estan més que bé. Destaco Màrcia Cisteró Saludes per què és una actriu […]

El dramaturg uruguaià Gabriel Calderón (Montevideo 1982), ha escrit, i dirigeix aquesta comèdia en què realitat i ciència-ficció es confonen. Amb l’objectiu d’indagar en el boirós territori de les impunitats i responsabilitats polítiques no resoltes que encara bateguen sota la vida democràtica actual. La dictadura que va sofrir Uruguai, i els desapareguts que va deixar enrere, és el context d’aquesta peça teatral que parla de la necessitat de recuperar la memòria del passat. Malgrat tot, es pot extrapolar a qualsevol país que ha sofert una dictadura, com és el cas d’Espanya. Una història que barreja ciència ficció, comèdia i contingut polític. És una obra que parla i que no parla de moltes coses, perquè és una obra que, justament, parla […]

La Perla 29 se ha forjado un sello, como otras compañías y salas, que es garantía de calidad. No es fácil conseguirlo y menos, mantenerlo. Alguna propuesta te llegará más o menos, pero la probabilidad de que salgas muy satisfecho es alta. «Sopa de pollastre amb ordi» es otro acierto. Puesta en escena artesanal, no ya precisa sino milimétrica, como los efectos de sonido (el agua que cae de una jarra justo en el momento preciso …), vestuario, interpretaciones de primer orden, dirección cuidada, texto cercano y profundo … No creo que el texto sea más vigente que nunca sino que nunca ha dejado de serlo; escrita por Arnold Wesker en 1958, yo hubiera jurado que era de la época […]

Lo reconozco, no soy un gran entendido de Shakespeare ni conozco toda su obra al detalle pero siempre que he visto algún texto a la cartelera voy …. y siempre lo disfruto. En este caso cometí un pequeño error y es que iba a ver la obra sin más conocimiento que éste: es una adaptación de un texto de este autor británico, ‘La tormenta’, y está interpretado por una compañía que me tiene enamorado, els Projecte Ingenu ( ‘Hamlet’ en la Sala Atrium y Yerma en el Teatre Akademia). Lo cierto es que la primera recomendación que os hago como espectador es que si no conoceis la historia, al menos, mejor leer el argumento de la historia. Yo no lo […]

No tuve la oportunidad de ver este musical en su estancia en el Teatro Gaudí, pero una de las cosas que he pensado después de ver el reestreno en el Teatro Victoria es que estaba viendo un gran musical. La producción que he visto ha sido perfectamente adaptada al nuevo espacio escénico y, a pesar de lo que he dicho al principio, mi sensación es que el musical se ha hecho mayor y que, esto, ha sido gracias a un exhaustivo trabajo que ha hecho la compañía. Se trata de un musical muy bien trabajado: los intérpretes cantan muy bien y, aunque no todas las interpretaciones me han convencido de la misma manera, la energía, las ganas y la ilusión […]

Mos Maiorum está construida a través de los testimonios recogidos durante la búsqueda de información sobre qué pasa exactamente con los movimientos migratorios en España, concretamente los que se producen en la zona de las vallas de Melilla. Los integrantes de la compañía de teatro han realizado un trabajo de recerca e investigación haciendo el recorrido que muchas personas se aventuran a hacer para viajar desde Marruecos – procedentes de cualquier otro país – a España. El relato de la historia, a modo de docu-teatro, se produce con el público en el escenario, en un estado de inmersión absoluta en todo lo que se explica. Aunque al principio pueda costar integrarse, para aquellos a los cuales les sea un formato […]

Diumenge ens vam dirigir al Lliure de Gràcia amb por, ja que els comentaris llegits de l’obra no eren massa positius, però ves per on, molt sovint les opinions són dispars i en aquest cas a nosaltres, aquesta proposta ens ha agradat molt. EL SISTEMA SOLAR és el primer espectacle a l’estat espanyol, de la dramaturga peruana Mariana de Althaus (Lima, 1974), membre del Colectivo Viaexpresa (Col·lectiu de directors de teatre que va iniciar les seves activitats en el 2011). Aquesta proposta s’ha dut a terme a iniciativa d’Aina Clotet que en veure l’adaptació cinematogràfica, estrenada el novembre del 2017, va proposar a la Carol López portar-la a l’escenari. Carol López ha volgut potenciar la part còmica en aquest drama […]

El piano és l’illa i és l’oceà que l’envolta, i aferrats a ell hi trobem en Caliban i l’Ariel enmig d’un remolí de verborrea arrauxada i incontenible que exerceix una força centríguga en l’espectador, que se sent atret cap al nucli de la tempesta d’aigua i de paraules a què l’estan sotmetent. Jordi Oriol, a partir de La Tempesta (Shakespeare) i La pesta (Camus) edifica un recital no sempre intel·ligible, perquè no cal i perquè el llenguatge -heus ací la paradoxa- no sempre ho és. La música de Carles Pedragosa, la il·luminació i l’espai escènic atorguen sentit a les paraules que etziba Caliban, i a la vegada, les rimes de Caliban converteixen el piano en una illa, l’illa dels aïllats, […]

Dissabte vam anar al Teatre Porta4 de Gràcia, per veure S’INUNDA VENÈCIA, la nova proposta escènica de Miquel Mas Fiol, i la companyia mallorquina Ovnipresents Teatre. Un altre cop tornem a descobrir gairebé per casualitat, «petites joies teatrals» a les mal anomenades «sales alternatives», obres de teatre que es mereixen ser descobertes pel gran públic i que moltes vegades passen desapercebudes per la manca de recursos d’aquestes sales, per tal de donar-les a conèixer….. i realment és una llàstima perquè a vegades, com en aquest cas, es tracta d’una proposta, que es mereix un llarg recorregut. Dues parelles viatgen a Venècia en una escapada de cap de setmana. La seva arribada coincideix amb el fenomen d’Aqcua-alta (puja la marea i […]

Al acabar, quien me acompañaba me dijo «Mala Broma? Mala Obra; ya tienes titular «… y me hizo más gracia que el humor de esta comedia con toques dramáticos que quiere reflexionar sobre temas serios con humor. Cierto, encontrar el equilibrio es increíblemente difícil y para mí pocas veces se consigue. Normalmente, el humor se lo come todo y el tema relevante se trata superficialmente. Sí, lo admito, ni «Art» ni «El test» ni … me convencieron. Aquí se han querido tocar demasiados temas, a cual más interesante pero que se van perdiendo con giros y más giros y broma sobre broma. El final hiperbólico no ayuda y costa, pues, que afloren las reflexiones a tantos temas tratados: ¿Tiene límites […]

Después de unos años y varios montajes, Projecte Ingenu ha demostrado que es mucho más que una compañía de teatro. Su filosofía de trabajo está más vinculada con el laboratorio de creación, la experimentación actoral y la investigación teatral sobre textos clásicos que no a la producción de espectáculos de forma convencional. Esto les ha llevado a estrenar propuestas ciertamente interesantes como su versión de Romeo y Julieta o un Hamlet en colaboración con Atrium Producciones que, a pesar de su calidad, tenían tics de taller de escuela de interpretación. Si con Yerma dieron un paso adelante a la hora de profesionalizar su personalidad escénica, ya podemos decir abiertamente que, con Vaig ser Pròsper, han encontrado la fórmula donde su […]

Els que no vam tenir la oportunitat de veure El despertar… al Gaudí la temporada passada hi anem advertits al Victoria: «no serà el mateix», «es perdrà proximitat»… És clar que no podem fer la comparació, però també ho és que el muntatge de Marc Vilavella fa l’olor de l’artesanal, d’allò manufacturat amb la intenció de desvetllar una veritat emmascarada, perquè la veritat sempre ho està. El teatre, avui, sembla trobar-se en un enforcall cada cop que ha d’enfrontar-se a la posada en escena d’un esdeveniment del passat, i ha de triar entre l’opció historicista i l’actualitzada. David Pintó escull una tercera via, que consisteix a crear un diàleg entre passat i present sense necessitat de forçar la transposició d’elements […]

Aquesta obra serveix com a punt de partida a Projecte Ingenu per fer una exploració de la naturalesa de la senectut humana. Com ens van comentar a la roda de premsa, després de “HAMLET” i “ROMEU i JULIETA”, la companyia tanca, amb aquesta proposta, una trilogia shakespeariana endinsant-se de ple en un teatre físic, poètic, a voltes abstracte, a voltes terrenal. Una proposta on la coralitat, la cançó, l’escenografia mutant i la vivència ritual conjunta amb l’espectador formen part del llenguatge escènic. Una posada en escena propera al teatre-dansa. En aquesta proposta dirigida i adaptada per Marc Chornet el vell Pròsper, interpretat pel ballarí i coreògraf Víctor Rodrigo, viu en solitud, anys després d’haver retornat a Milà, intentant recordar allò […]