Human

11/06/2018

Escriure com una manera de desfogar-se

 

“Si una història viu dins teu, tens la obligació de fer-la sortir” William Faulkner

Hi ha una frase que de segur heu sentit més d’una vegada, i que diu “Al pot petit hi ha la bona confitura”. I és que moltes vegades això és el que passa amb la programació d’algunes sales petites, en les que s’arriben a descobrir veritables joies teatrals. Això és el que m’ha passat amb l’obra “human” que he pogut veure a La Vilella. Una perla teatral, que de poc em perdo.

“human” és un muntatge teatral de Pepe Castejón, es tracta del seu tercer projecte com a dramaturg. Una proposta de Dactilar Teatro dirigida per Ana Mirtha Sariego, que ha sabut extreure de cada actor l’essència del personatge. Cíntia Ballbé, Joel Minguet i Jorge Velasco han sabut transmetre, en cada precís moment , les emocions per les que transiten cada un dels seus personatges (seducció, desig, ràbia, dolor, desconfiança, tendresa, odi,…).

L’escenografia m’ha agradat moltíssim. Jordi Rovira ha creat una escenografia dividida en dos espais. Dos mons, dos realitats. Realitat i ficció. Molt visual. Plena de simbolismes, com la terra, les arrels, els llibres, les ampolles buides de licor,… Escenografia de la que no em vaig poder estar de treure’m les sabates i enfonsar els peus nus sota la sorra i sentir la seva frescor. I es que la terra, les arrels són part dels nostres orígens. Les arrels són la comunicació entre el món subterrani i la terra; el riu (dins l’imaginari) és la franja que marca els límits entre la realitat i la ficció.

Amb tot, no podem oblidar-nos en aquesta ocasió de la il·luminació, un element més a destacar d’aquest muntatge. La llum adequada per cada ocasió, per mostrant les ombres i la claror, per diferenciar els diferents ambients pels que es mou l’obra i els estats anímics dels personatges.

Algunes de las referencies que es poden veure a  “human” (diàlegs, expressions, estructura, simbologia i dramatúrgia)em van recordar molt, per una banda dins la part real , l’estil teatral de Harold Pinter i Anton Chejov,  i per l’altre, la part de ficció, a l’obra de Federico Garcia Lorca.

 

“human” és realitat, ficció i imaginari. Allò que s’oculta i va més enllà de les aparences. És la lluita interior que un mateix té, projectada mitjançant un món fictici. Realitat que també sembla que estigui carregada de ficció. Un muntatge en que rés és perquè sí, on cada moviment i cada frase té un sentit.

Cada un de nosaltres utilitzem una manera o altre d’alliberar les nostres angoixes o insatisfaccions; uns ho fan mitjançant la pintura, la música, o l’escriptura, a “human” el personatge de l’obra (un escriptor), utilitza la literatura com a medi d’alliberament del seu dolor i del seu ego insatisfet; escriure és l’eina que li permet fer més suportable la realitat.

 

“human” és una obra plena d’intriga i humanitat, que ens parla de secrets, d’abandó, de soledat, de frustració, del desgast en les relaciones personals. Una obra que t’atrapa i amb un contingut que et fa pensar.

Podríem dir que és com un procés evolutiu a l’acceptació, que parteix des de la ira, l’odi i el menys preu , per arribar a l’acceptació recordant l’essència i els orígens de la relació.

****/*****


Todo lo que necesitas para ir al teatro

Human

human es la historia de los que tenemos secretos que confesar, pero preferimos hablar con ellos entre murmullos, a altas horas de la madrugada. Hasta que alguien se presente a darnos una buena paliza, al menos… y a salvarnos.

Sinopsis

Un escritor cansado se refugia entre papeles, botellas vacías y penumbras en un apartamento destartalado. Su amigo, un actor que sufre insomnio, guarda un secreto que no puede esperar más tiempo a ser confesado. Una mujer encerrada en un espacio vacío y sin memoria reclama respuestas y libertad. Tres personajes y algunos más se encuentran durante una noche durante la cual las fronteras de la realidad y la ficción se funden y los secretos adquieren cuerpo propio.

Valoración colaboradores


Valoración espectadores

  • 12345

    JOSEP OLIVA SASÉ

    Avui a la Vilella he estat veient aquesta producció de la Companyia Dactilar Teatro, amb dramatúrgia de Pepe Castejón i dirigida per Ana Mirtha Sariego. La veritat és que m’ha costat al principi endinsar-me al text però un cop agafat el fil i et deixes portar, gaudeixes d’un text que es mou entre la realitat i la ficció i que ens parla d’un escriptor amargat, apartat de tot el que l’envolta, que es refugia en l’alcohol i que el seu únic contacte amb l’exterior és un telèfon i que en el seu últim llibre ens parla dels secrets que guarden els seus personatges, però un antic amic seu té la clau per alliberar-lo de l’amargor i angoixa que pateix. Una magnífica posada en escena i una espectacular escenografia i il·luminació amb dos espais ben diferenciats, un l’apartament on viu l’escriptor ple de llibres i ampolles per terra i un altre la casa rural on succeeixen els fets i al voltant i en una única fila, els espectadors. Excel·lent la interpretació dels tres actors Cintia Ballbé, Joel Minguet i Jorge Velasco. Totalment recomanable però només fins al dia 10

    08/06/2018