Recomendaciones

Hablar sobre terrorismo nunca es fácil y hacerlo desde la piel del terrorista, menos. Basada en una entrevista de Jordi Évole a Iñaki Recarte, el autor, José Pascual Abellán hace reflexionar al espectador sobre lo que hay detrás del «Terrorista» que no es ni más ni menos que una persona. Una persona, que mirandolo friamente ha realizado actos que no merecen perdón y sin sentido, o… ¿lo tienen? ¿Perdón y sentido? Aunque visto desde el punto de vista de un terrorista arrepentido que ha abandonado la banda armada y que está convencido de que que el mal causado no tiene sentido ni solución, nos deja ver la psicología, la causa y los motivos que llevan a un joven de 20 […]

El Teatre Eòlia ha encetat la temporada amb AL SUD DEL PARAL·LEL , una proposta amb guió de Xavi Morató i la participació de Carlos Gramaje i Lu Fabrés. A la temporada passada, i dins del Cicle #MondayMonday del mateix Teatre Eòlia, l’espectacle va ser un concert, que ara, Xavi Morató ha convertit en espectacle musical en crear la dramatúrgia. Un espectacle musical que va molt més enllà d’un simple concert, dirigit pel mateix actor i que a través de l’argument creat especialment, fa un repàs a la seva trajectòria de 20 anys amb la companyia Dagoll Dagom. I ho fa a través de cançons que ell ha cantat en musicals com Mar i Cel, Poe, Boscos Endins, Aloma, Flor […]

Alberto Díaz nos ha ido mostrando su valía también como director (sublime «Llarg dinar de Nadal», por ejemplo) y lo vuelve a hacer con este premiado texto de John O’Donovan. Tiene el acierto, además, de acercar el texto físicamente (el escenario es una azotea) como a nivel de referentes, incorporando la Noche de San Juan. Dos chicos jóvenes atrapados en una azotea, huyen de la policía tras un atraco patético mientras sus planes se alejan a cada minuto. Atrapados aún más a la vida. A una ciudad pequeña y cerrada, a familias desestructuradas y a vidas que no son las que querrían llevar. Atrapados también entre ellos en una relación de dependencia afectiva, lejos del fácil amor adolescente que debería […]

Ahir dissabte a la tarda vam anar al Teatre Borràs per tal de veure aquesta proposta de Fernando Trías de Bes, dirigida per Martí Torras Mayneris. Una proposta que el mateix autor diu que és una comèdia sobre «ambicions i misèries humanes«, i que suposa el seu debut com a dramaturg. Fernando Trías de Bes (Barcelona, 1967) és conegut com a economista, assagista, i escriptor, autor de 16 llibres. En ficció ha publicat un llibre de contes breus i algunes novel·les. Martí Torras Mayneris és el director de la proposta, és el creador de la companyia RHUM & Cia i compagina la seva feina com a director i dramaturg amb la d’escenògraf, il·lustrador, pintor i caricaturista. Ha dirigit entre d’altres […]

Podem referir-nos a Aquí com a monòleg extravagant (en el millor sentit de l’expressió). Un monòleg cubista, potser. Tres actrius interpreten, alhora, un mateix personatge, diferents arestes d’un mateix personatge, que permeten l’espectador l’accés a llocs recòndits d’aquesta noia que viatja de Santander a Nova York per casar-se, però que haurà de viure experiències properes a la mort i reviure els moments de soledat i vioilència a partir dels quals es pot resseguir part de la seva vida. La Grand Central Station esdevé escenari de la soledat, la confusió i la deshumanització, una mena de purgatori on la protagonista deixarà anar el devessall de pensaments desordenats, fragmenatris… necessaris per a entendre una mica més allò que ens envolta. Queralt Riera […]

La Shirley Valentine és, sens dubte, tot un referent de dona que es descobreix a si mateixa a partir de trencar amb els convencionalismes socials i masclistes que empresonaven i que encara poden empresonar a les dones dins si mateixes. De fet, han passat unes quantes dècades des de que aquest text va ser escrit i tot que afortunadament s’han superat algunes de les barreres que es presenten, el que resulta cert és que actualment les reivindicacions feministes són més presents que mai dins la societat i, sens dubte, això indica que el camí encetat, en aquest cas per la Shirley, només ha fet que començar. Per tant, tot i que ja han passat molts anys des de Willy Russell […]

Un Shakespeare que, com sempre, sense voler-ho parla dels nostres dies. Una història de fa anys que passa actualment als nostres mars. Intensa, amb un missatge crític i ple d’esperança, però amb un sentiment desolat en la humanitat. Maremar de Dagoll Dagom es basa en Pèricles, Príncep de Tir. Un espectacle que combina el vers, el cant i la dansa. Tots tres protagonistes. Un cant acompanyat de percussió, amb un toc de Lluís Llach i de música ibèrica, típic cant de pescadors. Una història que passa a Terra però el seu gran protagonista és la mar; és a través de la dansa que queda retratat el seu moviment i les seves mil cares. Escenes que es tornen més poètiques al […]

Fun Home narra la historia de Alison Bechdel, una chica que dibujó y escribió el cómic Fun Home. Una familia tragicómica, basado en su vida. Se trata, por tanto, de una obra autobiográfica y el fruto de una doble adaptación: de la vida real al cómic, y del cómic a un musical. La protagonista nos hace una retrospectiva por su trayectoria: desde la infancia, en la que vivía en una familia que se vendía como perfecta, pero que en realidad escondía una doble vida de un padre homosexual; el paso por la universidad, donde descubre que ella también es homosexual; hasta la vida adulta, cuando este trauma explota debido al suicidio de su padre (esto no es un spoiler, lo […]

Són moltes les dones que han dedicat i dediquen gran part de la seva vida a ser mestressa de casa, fer la compra, cuinar, planxar, cuidar del marit i educar dels fills. La Shirley, la protagonista d’aquesta comèdia, és mestressa de casa, una dona abnegada que s’ha oblidat de viure. La seva vida és monòtona, avorrida. El seu dia a dia s’ha convertit en: sortir a comprar, preparar el dinar i tenir-ho tot a punt per quan torni el seu marit a casa. És una dona que se sent sola, fins hi tot parla sola. Un dia se n’adona que no és qui volia ser, que el temps ha passat . On és aquella noia alegre, plena d’ il·lusions i […]

No sóc gaire seguidora d’aquest tipus d’espectacle, però el títol “Yo sobreviví a la EGB” em va cridar l’atenció. Li vaig proposar a una amiga d’anar-hi , vaig pensar que si més no podria ser divertit recordar vells temps de la nostra època escolar. Us asseguro que la sorpresa va ser majúscula, no vam parar de riure !!!. Tota la gent de la sala no paraven de riure !!! No ens coneixíem, però totes aquelles anècdotes ens eren del tot familiars. La meva amiga i jo no paràvem de mirar-nos i riure, quants records oblidats !!! Els entrepans, els jocs a l’hora del pati, les notes, les assignatures, els venedors d’enciclopèdies, el maleit plinton, la mort de Chanquete, els dos […]

LA CAJA és una producció íntima, personal, plena de poesia. Un espectacle de teatre físic i dansa amb música en directe, on cinc personatges ens transporten a un món d’emocions. Aquest és el cinquè muntatge de la companyia «Los Escultores del aire», creada per Mai Rojas en 2013. Nascut a Costa Rica l’any 1980, la va crear, amb artistes com ell, provinents del Cirque du Soleil, especialitzada en teatre físic, utilitza el llenguatge del mim corporal com a base de creació dels seus espectacles. Los Escultores del Aire és una companyia internacional que té la seva seu a Barcelona, i presenta els seus espectacles arreu del món; de fet la setmana passada van estar presentant aquest espectacle a Polònia. Els […]

Algú ha dit que Fun Home és un musical diferent perquè hi apareix una dona lesbiana com a protagonista. Jo diria que no, que Fun Home no és un musical diferent per més que hi hagi una lesbiana com a protagonista. Fun Home és un musical com tots els musicals de gran format: grandiloqüent, exuberant, sotmès a la forma, a l’embolcall, a l’exigència de que entri pels ulls i l’oïda. No entenc què hi ha d’interessant a calcar una obra que ja està feta, no entenc aquesta admiració malaltissa pels musicals de Broadway que ens fa reproduir-los fins al mínim detall, com si el mèrit radiqués en ser tan fidels a l’original com sigui possible, com si d’aquesta manera ens […]

Estreno del nuevo espectáculo de Bruno Oro. Parece que todo tiene que salir bien pero parece que al final no es así. Es una obra que partiendo de una premisa (la inmortalidad) y con el texto de Alejo Levis / Marc Angelet y la dirección de Marc Angelet nos ofrecen un montón de personajes que gozan, sufren y se enfrentan a la gran celebrada inmortalidad. Volvemos a un nuevo espectáculo de monólogos y donde tenemos que reír, ya que es lo que se ha venido al teatro. Siempre que voy a uno de estos monólogos me temo lo peor (ya veces así ha sido), pero esta vez no. La verdad es que el desdoblamiento en la multitud de personajes del […]

Poc sabem sobre Txernòbil. El que està clar és que només escoltar el nom (“Txernòbil”) ja ens ve al cap una catàstrofe, una catàstrofe que no és natural sinó humana. Un desastre que evidencia el mal que ens podem fer els humans a nosaltres mateixos i a tot el que ens envolta. L’obra està basada en un text, “La pregària de Txernòbil” de Svetlana Aleksiévitx (Nobel de Literatura 2015), que parla de les conseqüències d’aquest desastre a partir de testimonis en primera persona. No he llegit el llibre (però el llegiré segur després d’haver vist l’obra), però estic convençuda que és un llibre colpidor, esgarrifós, que t’escup la tragèdia a la cara. Com afrontar teatralment una cosa així? El que […]

EVA abre la temporada en el teatro Romea celebrando los 25 años de T de Teatre. Es el segundo año en cartel y ha llegado a las 100 representaciones. La obra está escrita por Artigau, Genebat y Manrique y dirigida con mucho acierto por Julio Manrique el cual no para de acumular premios como autor y como director. La expectación y el reto son enormes. EVA no es el nombre de una mujer sino el acrónimo de “Escala Visual Analógica” una escala del cero al 10 que valora la intensidad del dolor según la subjetividad del paciente, siendo cero la ausencia total de dolor y 10 el máximo dolor que una persona se cree capaz de resistir. La visibilización de […]