Recomendaciones

Para mi vos sos hermosa. Esta es la obra galardonada de Marcelo Nacci que protagoniza una grandiosa Paula Ransenberg. La actriz interpreta las diversas mujeres – en lo que es todo un espectáculo camaleónico – que han interactuado con Harry, el ilusionista que ha desaparecido después de su número de magia. ¿Estará muerto? ¿Se habrá fugado? Poco importa. Lo relevante aquí es la visión que nos dan las mujeres que protagonizan la obra. Así se suceden, en un entrañable decorado de circo, aquellas que han compartido la vida con él y que lo elevan a héroe o le reducen a un gañan. ¿Pero quienes son ellas? Son musas de, nietas de, amantes de, esposas de…mujeres en las que no se […]

A pesar de que, en ocasiones, parezca que no disfruta de un gran prestigio crítico, la comedia es un género amplio y versátil que puede llegar a denunciar ciertos estamentos con una contundencia que, en cambio, el drama y la tragedia, muy a menudo, no se pueden permitir. En este sentido, Europa Bull es una sátira política de primera categoría: absurda, ingeniosa, ridícula y malvadamente divertida. El espectáculo hace una parodia del fracaso del proyecto europeo (hoy más cuestionado que nunca) y de su imposibilidad de resultar útil más allá de simbologías banales o intereses económicos particulares. Con dramaturgia y dirección de Jordi Oriol, el montaje es una serie de gags que pueden recordar el humor de los Monty Python, […]

Tothom és conscient que els textos de Samuel Beckett no són pas fàcils i les seves dramatúrgies segurament no són aptes per tota mena de públic, perquè requereixen un esforç suplementari per poder connectar amb ells. … i fins i tot a vegades inclús per arribar a entendre el seu significat. S’ha de valorar doncs que la Sala Beckett s’arrisqui a posar a escena obres que a casa nostra són gairebé desconegudes i escassament comercials, formant part del cicle que la Sala dedica al dramaturg amb motiu del 30 aniversari de la seva mort. Són quatre peces de caire misteriós que retraten unes dones atrapades en moments de conflicte vital, uns textos escrits per Beckett (Irlanda 1906-París 1989), després d’escriure […]

“Salvatge” està escrita i dirigida per Sílvia Mercè i Sonet i compta amb les interpretacions de Claudia Nogués, Míriam Bartes, Alberto Trejo, Aleix Peña Miralles, Marià Llop i Núria Llausí. Tot evoluciona, i les relacions entre les persones no n’és una excepció. “Salvatge” trenca amb l’amor romàntic com ens l’han fet entendre fins ara, trencant el binomi amb parella/ sense parella, per parlar-nos clarament de l’evolució de les relacions personals. El concepte d’estimar avui en dia ha canviat, la manera de relacionar-se ha canviat. El món canvia i les persones evolucionen. “Salvatge” ens parla d’un grup d’amics i amigues que s’estimen de manera diferent a la que estem acostumades a veure. Aquest espectacle no tracta de buscar l’aprovació de la […]

Un espectacle de creació de Ferran Dordal Lalueza i la Ruta 40, companyia que ha estat la responsable de la programació d’aquesta sala durant el primer semestre de la temporada 19/20. La Ruta 40 és una companyia de teatre independent fundada l’any 2011 a Barcelona. Està integrada per Alberto Díaz, Maria G. Rovelló, Albert Prat, Xesca Salvà i Sergi Torrecilla. Han estrenat nou espectacles i en 2015 van guanyar el Premi Butaca a millor espectacle de petit format per «El llarg dinar de Nadal» que nosaltres vam veure a El Maldà en 2014. Ferran Dordal és dramaturg, director i creador escènic que entre altres col·laboracions és co-creador i dramaturg de les propostes de l’Agrupación Señor Serrano. REISEFÜHRER és una obra […]

L’empresa de Carme Portaceli és ambiciosa, molt. Sempre ho és adaptar una novel·la per al teatre, però fer-ho amb una de Virginia Woolf és un doble salt mortal, si entenem que l’anècdota queda en un segon o un tercer pla, que exerceix la funció de bastida per a sustentar un projecte que té més a veure amb una recerca sobre les possibilitats de la literatura per a acostar-se a la realitat mitjançant l’estil, el monòleg interior i la multiplicitat de veus. La Mrs Dalloway que podem veure aquesta tardor al TNC té Blanca Portillo com a mascaró de proa, que pinta una Clarissa Dalloway continguda, amb una enorme capacitat de ser-hi fins i tot quan desapareix i deixa que altres […]

Hamlet, otra vez? Pues sí, y por suerte. La temporada pasada la compañía valenciana Bambalina Teatre Practicable nos acercó una Celestina, que a mí, apasionado del libro, me pareció quizá la más humana (pasional y visceral) que he visto… con 2 actores y títeres. Ahora, apuesta igualmente valiente o temeraria, este Hamlet, con un sólo intérprete y 10 títeres, como la soledad interior del príncipe acompañada de espectros. Pese a que conozcamos, sea a través del texto o de las incontables adaptaciones (desde Laurence Olivier a El rey león, de Kenneth Branagh a la propuesta del año pasado en el Lliure…) al príncipe ¿trastornado? por la muerte/asesinato de su padre en la podrida Dinamarca, este Hamlet de Bambalina nos sorprende. […]

Ahir dijous vam assistir a l’estrena del sisè muntatge de la Companyia Laboratorio Teatro, ALLENDE, un homenatge a Salvador Allende, amb direcció i posada en escena de Jessica Walker. En aquest treball, Jessica Walker tracta un tema que va viure en primera persona durant la seva infància i adolescència a Santiago de Xile, com ella mateixa diu en començar l’obra. …… “Una deuda pendiente con el Chile quebrado de mi infancia y las voces y cuerpos de hombres y mujeres, niños y ancianos mutilados, muertos y desaparecidos. 1973 ó 2019 ¿En que año estamos?, se preguntan las mujeres de la obra “ .…. Una proposta que és un homenatge a la persona que hi havia darrere del polític Salvador Allende […]

Esperant Godot és la primera obra de teatre de l’absurd que he vist. Tenia grans referències, però tot i això, pot ser que al no ser conscient des del principi del gènere teatral que proposa Beckett em costés una mica connectar amb la dinàmica del text. L’obra gira tot el temps entorn de l’espera, una llarga i interminable espera. Una escenografia sòbria, seca, perquè estem enmig del desert, esperant, on no hi ha res més que dos personatges que romanen l’arribada d’un tal Godot. Aquesta sensació, d’avorriment? no es prolonga gaire més de deu minuts, ja que en el moment que t’endinses en la dinàmica de l’obra gràcies a les bones interpretacions de Nao Albet i Pol López que et […]

Resulta siempre reconfortante ver como se reivindica la figura de Virginia Woolf, cada vez más, a través de adaptaciones teatrales y cinematográficas. En este caso, ha sido la directora Carme Portaceli la encargada de llevar a escena Mrs. Dalloway, una de las novelas más populares de la escritora inglesa, con un resultado bastante efectivo. La obra hace un recorrido sobre la vida de la protagonista, mezclando recuerdos y pensamientos, durante los preparativos de una fiesta que organiza para su marido. La dramaturgia de Michael De Cock, Anna Maria Ricart y Carme Portaceli rescata algunos de los fragmentos literarios más interesantes y con gran calado emocional a pesar de que, quizás, resulta un poco confusa y difícil de seguir. De esta […]

Actualment la Sala Badabaloc està realitzant un festival anomenat CATBASUR. Aquest festival internacional de teatre unipersonal comença amb ganes de promocionar la producció de teatre català i exportar-ho fora de les nostres fronteres. El seu nom, tal com indiquen ells, és l’unió de Catalunya, Buenos Aires i América del Sur. I tot dintre de la celebració del 5è aniversari de La Badabaloc Teatre. Aquest cop he arribat a Mirta gràcies al festival CATBASUR, ja que ha portat aquest espectacle durant 5 anys i no he pogut anar-hi abans. Ens trobem amb un petit monòleg que de mica en mica creix. Amb tocs de clown, de musical (amb molta conya) fa una paròdia amb molts clixés que anem gaudint per la […]

Una proposta de la companyia «Gracias a Ramon», escrita per Jordi Cadellans i interpretada per Marc Ribera i Sergi Cervera. La peça està codirigida per Jordi Cadellans i Raül Tortosa. HERE COMES YOUR MAN vol donar visibilitat a les persones que han patit discriminació i violència durant els anys escolars, i que han estat més de vint anys amagant-ho, per la vergonya i la por. Persones que ara s’atreveixen a denunciar els fets que els hi van marcar per sempre. Els exalumnes d’una escola religiosa es troben per retre un homenatge a la persona que va ser el seu tutor. A dos d’aquests exalumnes, en Morales (Marc Ribera) i en Torres (Sergi Cervera) els hi toca compartir habitació a la […]

Tornem de nou a un espectacle que ja s’ha estrenat però que no hem tingut temps de veure-ho en el seu dia. Aquest cop tornem a veure l’espectacle del pallasso, l’actor, el showman Guillem Albà. I en definitiva és això, teatre visual, gestial, titelles i clown, molt clown. Calma!, és el nou espectacle de l’OFF de la Villarroel. Un espectacle que ens vol fer un viatge per desconnectar del nostre dia a dia, del nostre stress. I una cosa no hem d’oblidar, que Guillem sedueix el públic en el primer moment. En aquests moments que el nostre sistema immunitari i nerviós pren el control del nostre cos. Aquest moment en que tenim dificultats per defensar el nostre cos, és quan […]

Una proposta estrenada al Festival Temporada Alta Llatino Amèrica 2019, que va passar per Fira Tàrrega, la Mostra d’Igualada, nombrosos escenaris de Catalunya i que ara arriba a Barcelona fent una estada de quatre dimarts en aquesta sala. CALMA ens parla de la pressa en què vivim instal·lats. Vivim en un món cada dia més sorollós i caòtic, on mires al teu voltant i tothom corre, i t’adones que tu també ho fas, i no saps per què. Si aconsegueixes parar un moment i mirar el que estem fent et qüestiones moltes coses, et planteges moltes preguntes … Vivim com realment volem viure? Fem realment allò que volem fer? Volem seguir així o pretenem canviar alguna cosa? Guillem Albà (Vilanova […]

Otro de los grandes estrenos de la temporada teatral madrileña nos lo trae la compañía La Cubana, compañía que, aunque también tiene detractores, es admirada por la mayoría. Entre los que la admiran, un servidor. Cierto es que sólo he visto dos de sus espectáculos, «Cómeme el coco, negro» y ésta de la que les hablo, «Adiós, Arturo«. Y digo yo, ¿porqué no habré visto más? Si es que no paro de reírme. Todo aquello que creen que han inventado los del cine inmersivo y el sing-along (que son la bomba), La Cubana ya lo hace desde hace años en el teatro. El espectador es y se siente parte del espectáculo (que no se asuste nadie que a nadie se […]