Recomendaciones

Escrita y estrenada al voltant de 1600, aquesta tragèdia de William Shakespeare és un dels clàssics de la literatura universal més representat al llarg de la història. No cal explicar-vos quin és l’argument de “Hamlet”, ja que estic del tot segura que molts de vosaltres heu llegit, o vist alguna versió; si més no, segur que coneixeu o us sona allò de «To be or not to be», un dels monòlegs més famosos de la història del teatre. Dons bé, ara teniu la oportunitat de veure’n una versió feta amb titelles. Cinc actes i més d’una vintena d’escenes a un ritme trepidant. Un text dens, farcit de diàlegs d’una gran complexitat i riquesa lingüística de fàcil entendre. Tot està cuidat […]

Dues òperes, dos drames que són dues cares de la mateixa moneda. Damiano Michieletto (Venecia 1975), un dels directors d’escena més reconeguts, dirigeix el doble programa operístic per excel·lència, format pels dos títols més emblemàtics del verisme: CAVALLERIA RUSTICANA de Pietro Mascagni i PAGLIACI de Ruggero Leoncavallo. Una aclamada producció que el 2016 va guanyar a Anglaterra el Premi Laurence Olivier al millor espectacle operístic. Triangles amorosos, gelosia desfermada, venjança, religió, duels d’honor i violència en les dues històries encreuades que resumeixen el millor de l’òpera verista. El verisme aspira a copsar fragments de vida i per fer-ho s’inspira en la realitat. CAVALLERIA RUSTICANA és una història d’infidelitats darrere la moral de la religió, PAGLIACI és la història d’una companyia […]

Primer m’ho vaig deixar escapar a Fira Tàrrega, pel seu primer pas per Barcelona també va passar i no vaig acudir a la cita. Però aquest cop no s’ha escapat i encara rai, ja que val molt la pena. Mexicatas és un espectacle coral de vuit actrius mexicanes que expliquen en la seva pròpia pell el seu exili per Catalunya, amb la bona dramatúrgia de Sergi Belbel i la direcció d’Antoni Calvo. Podem definir Mexicatas com petites històries, petits tripijocs que comença de forma divertida i que de mica en mica ens deixa reflexionar sobre el que significa marxar de casa, deixar-ho tot i anar a un país que no coneixes, amb un nou idioma i amb una cultura diferent. […]

Money es una pieza teatral producida por una sala humilde y pequeña—la sala Fénix—pero con un potencial amplio. El texto, escrito por Sergio López y dirigido por Jordi Pérez propone un montaje en el que se ilustra la importancia del dinero y que se ubican en una contemporaneidad muy destacada. Mediante solamente dos actores—Albert Requena y Felipe Cabezas—esta representación presenta una estructura de múltiples tramas que se desarrollan—en escena—de forma escalonada. Solamente dos actores para interpretar a una decena de personajes, hecho que supone una dificultad que resuelve con éxito el elenco mediante recursos escenográficos como vestuario, luces, sonidos, el uso de mobiliario, el uso del espacio escénico… Los conflictos que plantea Money son muy interesantes, trepidantes y de naturalezas […]

Com aquella malintencionada pregunta que descol·loca als infants de «qui t’estimes més, el papa o la mama», triar entre gags del Tricicle resulta igual de difícil i compromès. L’enormíssima producció d’aquests tòtems de la comèdia gestual és tan gran i tan perllongada en el temps, que prendre només un bocí t’obre la caixa dels records i desitges tornar a gaudir-los de dalt a baix, sense escatimar ni un gag. Però per obrir boca, val la pena acostar-se a HITS: l’antologia del millor de les seves creacions amb la que s’aparten del focus, després de vendre’s al Mago Pop el Teatre Victòria que compartien amb Dagoll Dagom i Anexa, i de demostrar durant més de 40 anys que són els reis […]

Lo esencial es invisible a los ojos. Este es el mantra en el que, demasiado a menudo, ha quedado reducido El Principito. Y es que paradójicamente, cada vez que esta letanía se repite en merchandising y en bocas de telepredicadores, más se crea el mundo de avaricia y opulencia contra el que Antoine Saint Exupery luchaba. Por suerte, la propuesta de El petit príncep de Manu Guix y Àngel Llàcer vuelve para dar vida y sentido a este mensaje y no para exprimirlo para provecho propio. La obra es una propuesta honesta y sencilla, relativamente fidedigna a la original, y adaptaba en formato musical no para hacer gala de capacidad creativa, sino para servir el texto y aproximarlo al público […]

“Red room” és un espectacle de dansa, teatre i vídeo projeccions creat a partir del documental Nues de Susanna Barranco, on se’ns mostra, des d’una perspectiva de gènere, la posició de la dona en un camp tan ampli i ambigu com és el de la prostitució. “Red room” és un espectacle escrit per dones, dirigit per dones i interpretat per dones, que parla de dones. Escrita i dirigida per Susanna Barranco i Sol Picó, i un fragment del llibre Teoria King Kong de Virginie Despentes. Tres ballarines Sol Picó, Lorenza di Calogero i Susanna Barranco. El testimoni de sis dones. Sis treballadores sexuals. Sis retrats. Sis tipus de prostitució. Una treballadora sexual camerunesa, una brasilera, una catalana, una holandesa, una […]

El decorado del interior de una casa con muchas puertas, un teléfono sonando y la entrada triunfal de Lloll Bertran en escena. Así entramos en el mundo de locura de «Pel davant i pel darrera». Una compañía de teatro amateur se encuentra de lleno metida en el último ensayo antes del estreno de su obra, con la que irán de gira por toda España. Pero aunque están con el agua al cuello, trabajando a contrarreloj, las cosas no dejan de salir mal. Durante todo el primer acto nos presentan las dos caras de la misma moneda, los personajes del vodevil cutre y los actores que los interpretan, este juego de teatro dentro del teatro que tanto nos gusta. Entendemos cómo […]

Una proposta que ens parla d’una de les víctimes invisibles del franquisme, «Marie», àlies de María Altamir Latre, de pares catalans, que va obrir un local de prostitució al centre de Manacor. Una història basada en fets reals. Des del 1934 al 1937 Madame Marie regentà el bordell situat al passeig de Na Carmela (actual passeig d’Antonio Maura), i el va convertir en un lloc molt visitat per les tropes franquistes. El mes d’abril de 1937 se li obrí la que seria la causa 302/1937. El seu delicte? Tenir 85 monedes de plata quan el règim franquista havia decretat que els ciutadans havien de canviar al banc les monedes de plata per bitllets de paper…. només amb plata es podien […]

Des de que vaig descobrir al dramaturg i director teatral franc uruguaià Sergio Blanco en “Cartografía de una desaparición”, intento no perdrem cap de les seves propostes. Em fascina la seva manera d’escriure i expressar-se, el misteri que l’envolta el seu relat i la forma que utilitza per fer-ho. Sergio Blanco és brillant, intel·ligent, un geni capaç de transformar mentida en veritat. Els seus escrits són brillants i intel·ligents. Tan se val si són reals o ficticis, perquè la veritat sempre està present en cadascun dels seus escrits. Veritats dins el relat inventat, i mentides dins la confessió més honesta. Precisament “Ostia” era un dels primers espectacles que vaig anotar a la meva llista d’imprescindibles de la programació de Temporada […]

Thomas Ostermeier mira sempre d’arrapar, tant com sigui possible, els seus muntatges al present, no deslligar-los de la realitat immediata ni del context del públic potencial. Retour à Reims no és una excepció. El text de Didier Eribon parteix de l’anècdota personal per a preguntar-se què ha fet que els qui fa quaranta anys votaven els comunistes, votin ara el Front National. La proposta d’Ostermeier té dues parts ben diferenciades. S’endú la història d’Eribon a un estudi de gravació on el director del documental (Cédric Eeckhout) dirigeix una actriu (Irène Jacob) a l’hora de posar veu a les imatges ja enregistrades. És una hora, aparentment anodina, ja que les paraules afegides a les imatges no aporten res, i el personatge […]

Nadie puede negar que Joan Pera se ha ganado, con el paso del tiempo, el estatus de «gran cómico» de nuestros escenarios. Es un heredero directo de Joan Capri, pero también de Mary Sampere, Paco Morán y tantos otros. Hoy en día disfruta de un respeto que se ha ganado a pulso, llenando plateas un año tras otro y trabajando sin cesar en el teatro, y en menor grado en la televisión y en el cine. Es por todo esto que El pare de la núvia -este traje a medida que le han hecho Joel Joan i Hèctor Claramunt– supone un paso más en una carrera rellena de éxitos. Un paso que cumple con las premisas necesarias para no salirse […]

Després d’haver passat pel Teatre Grec a l’estiu, torna aquesta coproducció que resulta tan ambiciosa com ben resolta. Es tracta d’un text farcit de subtileses gràcies a un rerafons en la història que va sempre més enllà i a un protagonista complex molt ben definit. En aquest sentit, es desenvolupa una trama més interessada en aprofundir en els personatges i en la temàtica que els envolta que no pas en construir un fil argumental, que serveix més aviat com a embolcall de la mateixa. La direcció de Julio Manrique dota de personalitat a l’obra oferint-li un estil visual i sonor tremendament potent que confereix una personalitat marcada a l’espectacle. A més, encerta en el ritme utilitzat i aconsegueix unes escenes […]

Ara fa 15 mesos que vam veure MEXICATAS quan es va estrenar a Fira Tàrrega … i ens vam enamorar d’aquest grup d’actrius mexicanes i de la proposta. És per això que vam decidir tornar a veure-les a l’Escenari Joan Brossa on la representen fins al dia 15 de desembre. Sota la direcció d’Antonio Calvo i la dramatúrgia de Sergi Belbel, a MEXICATAS, les actrius, en dotze escenes independents expliquen les seves experiències (individuals i col·lectives) en el seu exili per terres espanyoles i catalanes. Intenten comprendre i explicar com veuen Mèxic des de fora i com veuen Catalunya des de dins. La companyia Cor de Maguey està formada per vuit actrius formades a la mateixa escola teatral de Ciutat […]

El dramaturgo Cesc Sabater, ha dirigido a la Compañía “la Puta precaria” para poner en escena una pieza de creación colectiva en la que Meri Anglès, Tama Martínez, Enric Pera y Andrés Piza se dejan ir en una corriente vertiginosa de sobreposición y sobreexposición de imágenes y de sonidos utilizando todo tipo de tecnologías pasadas y actuales en un espacio pequeño en el que los actores/actrices se encuentran a gusto y recrean pensamientos tanto lúdicos como destructivos. Cabe todo y todo es posible en esta obra poseída de manera demoníaca por la imagen y los medios tecnológicos. Hace pocos siglos, un tribunal de la inquisición los habría etiquetado de herejes y hubieran ido todos a la hoguera. El espectáculo surgió […]