Una proposta estrenada al Festival Temporada Alta Llatino Amèrica 2019, que va passar per Fira Tàrrega, la Mostra d’Igualada, nombrosos escenaris de Catalunya i que ara arriba a Barcelona fent una estada de quatre dimarts en aquesta sala.
CALMA ens parla de la pressa en què vivim instal·lats.
Vivim en un món cada dia més sorollós i caòtic, on mires al teu voltant i tothom corre, i t’adones que tu també ho fas, i no saps per què. Si aconsegueixes parar un moment i mirar el que estem fent et qüestiones moltes coses, et planteges moltes preguntes …
Vivim com realment volem viure? Fem realment allò que volem fer? Volem seguir així o pretenem canviar alguna cosa?
Guillem Albà (Vilanova i la Geltrú, 1985) reivindica la calma, la tranquil·litat i també la desconnexió, en una peça teatral sense paraules on amb el clown com bandera i a través dels titelles, la manipulació d’objectes, el gest, les ombres o la música, farà qüestionar-nos el dia a dia i el propi viatge vital.
“A poc a poc, deixem de viure en l’ara i aquí, i el cap se’ns emporta una vegada i una altra a pensar en milions de coses que no estan passant en el nostre present”.
CALMA és el sisè espectacle de Guillem Albà, pallasso i artista que confessa que és feliç dirigint o actuant, i fent que la gent surti feliç dels seus espectacles. Guillem Albà té la capacitat de posar-se el públic a la butxaca des del mateix moment en què surt a escena. Tocant una petita guitarra i una tonada, el seu joc amb els mòbils ja ens ha guanyat d’entrada.
CALMA és un espectacle compost per un seguit de gags en clau d’humor amb l’objectiu de fer-nos pensar en les presses i obligacions autoimposades. Ens sentim identificats en molts moments i la seva energia s’encomana, fa participar al públic, que alegrement ens sentim part de l’espectacle i fem un mar de mans, manifestem que tenim pressa, cantem o juguem amb ell a traslladar objectes. Ha estat capaç de crear proximitat i confiança en una sala plena de desconeguts. Una participació mesurada i que en cap moment incomoda ningú.
Un espectacle creat per Alícia Serrat, Marc Angelet, Andreu Martínez i per ell mateix que també el dirigeix. Ajudat pels objectes i titelles d’Andreu Martínez, l’Estaquirot Teatre, Alfred Casas i Xavi Arbonès, la música de Pep Pascual i la coreografia d’Ariadna Peya.
Una posada en escena senzilla on els moviments i la gestualitat, acompanyats del magnífic joc de llums ens fan entrar de ple en els gags que desenvolupa, la manifestació, el titella que no vol veure ni escoltar, el pas del temps, el mar, …. una convidada a deixar enrere la pressa, a viure el moment i a baixar el ritme buscant i trobant les raons per viure, ….. revitalitzant la necessitat del contacte físic, de l’abraçada.
Aprofitem que estem vius. Deixem-nos de ximpleries. Que això no sabem quant dura, ni quan s’acabarà. Gaudim-ho.
Una magnífica proposta que es pot veure a la Villarroel els dies 17 i 23 de desembre.
Per poder veure la ressenya original, només cal clicar en aquest ENLLAÇ