Recomendaciones

No menjar per por d’empassar-se un vidre. Haver de viure a pocs metres d’un piano. Tenir pànic a que passi alguna cosa dolenta. O a que en passi una encara pitjor. Aquesta és la garjola mental dels que estan diagnosticats amb un trastorn obsessiu compulsiu i aquesta és la realitat que venen a mostrar-nos a Suite Toc nº6, de la companyia Les Impuxibles. Una obra entranyable, valenta i visceral i amb una gran potència onírica i hipnòtica que sorteja prou airosament els perills de l’autoficció: no cau en l’autocomplaença i és intima sense intimidar. Això sí: en determinats moments ratlla el terreny fangós de convertir-se en una striptease emocional. Tots estem malalts, i els que no ho estan és perquè […]

Parlar sense ser escoltat (o no escoltant a l’altre), parlar només de temes trivials amb altres persones, qüestionar-se la pròpia felicitat o esquivar la pròpia por són alguns dels temes que reflecteix aquesta obra, la qual sap anar més enllà de fer riure i distreure a l’espectador. En aquest sentit, s’aposta per un teatre realista que exposa la seva temàtica amb molt d’humor, però sense renunciar en cap moment a la seva part més dura. Així, Nelson Valente troba un bon equilibri entre aquestes dues vessants, perfilant també uns personatges amb qui poder empatitzar. De fet, aquests són propers, no només per la temàtica reflectida a través de les seves paraules, sinó també per la forma de comportar-se, relacionar-se i, […]

“Elles” es una pieza cuya música y texto de las canciones son de Josep Maria Ribaudí, alias Kabrota. Es su primer musical y esperemos que no sea el último. A él le reconocemos el mérito de haber estrenado un musical propio, alejado de los teatros de las grandes ciudades, en un momento de desánimo teatral por culpa de la pandemia y de haber sabido utilizar el conocimiento obtenido de ser un veterano y compulsivo espectador de teatro. Es la historia de diez mujeres de una misma familia que tienen en común la soledad o el abandono en las más variadas formas. Son historias reales vividas o contadas. El hilo conductor es el relato de una tía abuela que regala a […]

El «triangle amorós» existeix des dels temps més remots de la literatura; Dante Alighieri amb la Divina Comèdia, Joanot Martorell amb Tirant lo Blanc o Mercè Rodoreda amb Mirall trencat ja van posar sobre el paper la importància de l’amor en les relacions personals. Aquest tema sempre ha estat en moltes altres novel·les actuals, però el punt que diferencia una de l’altra es troba amb la manera com se succeeixen els fets. Andreu Rifé puja al carro dels triangles amorosos i ho fa amb petits detalls que marquen els matisos. Els primers compassos de l’obra conviden a pensar que la funció es desenvoluparà a través de les trames més senzilles de comèdies «esbojarrades». De cop tot canvia, unes lletres a […]

Tal i com ja passava a El loco y la camisa, els eixos temàtics en què posa el focus Nelson Valente són la família i la revelació d’una veritat latent fins aleshores. Les «famílies de Valente» són el lloc perfecte on soterrar els sentiments més profunds, on encaixonar tot allò que no es diu, de vegades per no fer mal, però sempre per a no trastocar una realitat donada, les convencions. Aquí és on rau la força dramàtica dels textos de Valente, en la tensió entre la necessitat de prendre les regnes de la pròpia existència i la por de desafiar l’allò establert que gaudeix de la protecció d’un sistema ferri. La Laura (Sandra Monclús) és, aquest cop, qui experimenta […]

El ritmo de la música se introducir en la cabeza antes que el espectáculo empiece gracias al “DJ” que hay encima del escenario. Con una estructura rítmica constante, la inquietud ya entra en el organismo del público. Y empieza la expectación por lo que se verá. Estas sensaciones que se provocan antes del inicio de la producción es solo una pequeña muestra de todo lo que ofrece este espectáculo. Con la voluntad de mostrar la dificultad de encontrar el equilibrio entre el presente y las cicatrices del pasado, el espectáculo se basa en los movimientos de los tres bailarines de claqué que hay encima del escenario. Con sus gesticulaciones y sus interpretaciones a través del baile, la fuerza con que […]

Els porcs també mengen verd és la proposta de la companyia Medusa cultura, una comèdia que es va aplaçar la temporada passada per culpa del covid i que ara el tenim a la cartellera teatral de Barcelona. En essència l’obra ens vol parlar dels maltractaments físics i psicològics a partir de dos dels protagonistes. Per un costat el personatge que presenta a Carol (Àngels Bassas), una dóna que ha patit el maltractament físic de la seva parella en Santi (Angel Roldán). Ho podem veure en els primers minuts de l’obra, quan abandona a la seva parella actual en plena nit per anar-se’n amb el germà d’aquest. I per l’altre podem veure el maltractament psicològic que l’Adam pateix de la seva […]

“Todos tenemos derecho a hablar y ser escuchados” esta afirmación es el detonante de una crisis familiar tremenda en casa de Laura y Albert durante la comida para celebrar el 40 aniversario de ella. En esta cita culinaria no solo está el matrimonio, sino que también están invitados la Alicia y el Emili, los padres del Albert. Lo que empieza como una celebración normal, pronto se transformará en una gran discusión donde todos dirán por qué no son felices o qué les gustaría cambiar en sus vidas. Una conversación cotidiana aguanta la situación justo antes de soplar las velas de cumpleaños. Mientras el Emili recuerda cada uno de los perros que ha tenido y como se comportaban, Alicia lo soporta […]

Cuando fui al Teatro Rialto a ver La función que sale mal, algo me decía que la obra no iba a «salir bien» como su título vaticinaba, pero lo que no me esperaba para nada es que la obra saliese tan mal pero tan bien a la vez, y que fuese a conseguir que todos los presentes nos olvidásemos de todo, que desconectásemos por dos horas de lo acontecido en el mundo, de virus, de pandemias, de problemas, etc. y nos limitásemos simplemente a disfrutar como enanos y a reirnos a cada momento sin tregua alguna, de cada una de las acciones del magnífico elenco de actores que representaban la obra. No quiero hacer ningún spoiler y poner en sobre […]

Els Gossos és una obra escrita i dirigida per Nelson Valente, on veiem com el dia a dia d’una família acomodara és capgira totalment. Però comencem parlant una mica de Nelsol Valente, si heu vist El loco y la camisa o El declive que vam poder veure fa temps a Barcelona, aquest cop torna amb Els gossos amb una tempatica semblant. També vam veure Lontano Blue a La Badabaloc. Nelson torna amb la familia que sembla que tan li obsessiona i tan bones obres hem vist Aquest cop ens parla de la felicitat i del que deixem per aconseguir-la. Tenim a escena a quatre personatges, dues parelles que assisteixen a un sopar d’aniversari. Per un costat els amfitrions Sandra Monclús […]

Un prólogo mudo, con aires de canción, donde una mujer, Àngels Bassas, hace la maleta para abandonar a su pareja, un macho alfa, Ángel Roldán, y huir con el hermano de éste, Jacob Torres, un perdedor sensible. Una vacilación y un posterior accidente cambiarán las vidas de los tres y de la madre de ellos, Teresa Urroz, quien nunca ha ocultado su preferencia por el hijo fuerte. Con el cambio de circunstancias, aparecen la venganza, rencores, nuevos horizontes, violencia … y estas personas inician su camino de convertirse en animales. Miserables moralmente o supervivientes, a saber, vemos su, quizás demasiado repentino, ensuciamiento moral. Si bien es cierto que a ratos no sabes muy bien qué nos quieren explicar, una vez […]

Possiblement coneixem més l’Andreu Rifé cantant i actor, que al creador d’espectacles teatrals, tot i que en el 2008 va debutar amb el musical «Terròs!», al 2010 amb el musical «Roba’m la cartera», al 2012 «Bufa que fa son» i «Cuarto de libra» (una peça de dansa contemporània i teatre). En «Els porcs també mengen verd» a més a més de ser l’autor del text també n’és el responsable de la direcció. «Els porcs també mengen verd» neix durant el cicle Converses i accions sobre teatre i violència a l’Obrador de filosofia de la Beckett on ell hi va participar. Segons Rifé amb aquesta peça el que ha volgut és investigar sobre la relació que hi ha entre violència, escena […]

Desde “El LLantiol” en 2016 pasando por diferentes capitales de España y dos temporadas en la Fénix, ya es la cuarta que Mirta sube a los escenarios y Ángela Palacios va llenando las salas donde la presenta. A pesar del parón en la vida teatral por la pandemia, Mirta continúa viva y despierta de nuevo después de haber estado adormilada en el sueño de la espera. Ella ya está acostumbrada, es Mirta en espera y espera un signo, una señal que pueda cambiar su vida. Va alimentando ilusiones: el éxito, la obtención de un óscar, un príncipe azul o sencillamente, un hombre que la quiera. Vestida de «Bella» absolutamente Disney, su inocencia y candidez arrancan risas desde el momento en […]

Hace tiempo que empiezo mis opiniones sobre las obras de Bàrbara Mestanza diciendo que está tirando la puerta abajo. Mi dramaturga preferida, creadora de obras con profundas reflexiones, con un humor con el que conecto de una manera absoluta y que diría ha ido disminuyendo, perspectiva de género, nos sacude sin recurrir a la simple consigna de pancarta sobre los roles impuestos a la mujer (aunque yo veo una lectura más universal), la identidad, el vacío existencial, feminismo, la voluntad de sobrevivir… Además, cuando tenemos la suerte de verla actuar , el placer es total. Ahora nos trae Todas las flores donde el simbolismo y las imágenes han tomado más fuerza y ​​yo, lo admito, me he perdido un poco, […]

«Van Gogh” es va estrenar l’any 2002 al Versus Teatre en el marc del Festival Grec de Barcelona, interpretat per l’actor Jaume García i dirigit pel seu autor Ever Blanchet. El mateix any s’estrenaria una versió del mateix muntatge interpretat per Martí Peraferrer sota les ordres del director Òscar Molina al Teatre Gaudí. La versió que es pot veure ara al Teatre Gaudí manté el text i la durada de la peça original, però s’ha optat per una posada en escena més senzilla i plàstica, i un treball de vídeo-art a càrrec de Nito Cilintano. La interpretació torna a recaure en l’actor Jaume García, però en aquesta ocasió és l’actriu Maria Clausó juntament amb Ever Blanchet (autor del text) qui […]