Recomendaciones

Ens rep una entranyable professora d’història que ja haguéssim volgut molts! Avui ens toca la història d’Europa del segle XVI i XVII però prèviament partim d’un esdeveniment important: la Pesta. D’una manera apassionada, dinàmica i entregada utilitza tots els recursos que troba al seu abast, perfectament col·locats a l’escenari. Podem començar a intuir que res és perquè si en aquesta escenografia, que no serà “ estàtica” vaja, ni purament decorativa. Molt cuidada, tot i així. Història mòbil, dinàmica, que ens fa estar atentes. Fem un salt en el temps i ens endinsem en les vides de diverses dones. En petits retalls de les seves vides, tots entrellaçats entre ells en proximitat, i a la distància amb d’altres de tantes altres […]

A mí la bossa nova me aburre, qué le vamos a hacer … e incluso así, me interesó enseguida y hasta el final esta «otra» historia de la segunda canción más reproducida del mundo (y esto, ç¡como se mide?). Todos conocemos la historia de la linda Heló, quien de camino a la playa llamó la atención de Vinicius de Moraes y Jobim para componer A garota da Ipanema. Desconocíamos, sin embargo, la otra versión más interesante y tan real como la conocida pero mucho más profunda, real, agridulce… Así, esta obra con canciones, más que un musical, apunta a temas como el dilema de querer dedicarse a lo que nos llena o elegir un trabajo seguro, o cómo vivir una […]

La tot-terreny Laura Giberga ens sorprèn de nou amb una proposta que va un pas més enllà del teatre convencional. La dramaturga, i a la vegada directora i actriu, condueix el públic per terrenys entre ciència-ficció i paisatges onírics per descriure la dura vida i el terror psicològic que es patia a les presons de dones durant i després de la Guerra Civil. Cinc personatges creats a partir de diverses històries reals barrejades entre si prendran vida entre les parets de la Presó de Dones de les Corts. Amb una escenografia senzilla però funcional, l’espectacle canalitza l’essència del missatge a transmetre a través d’una bona barreja de llums, música i coreografies. Tres elements que encaixen a la perfecció en un […]

Desconozco cuál fue el origen principal de este espectáculo, pero estoy casi convencido que fue el amor hacia un estilo musical que hizo furor en la década de los sesenta: la bossa nova. José Luis Sánchez, autor y uno de los protagonistas de la pieza, se pone en la piel de Vinicius de Moraes para explicar la relación que tuvo con la joven Nelita Abreu Rocha. Según se dice en la obra, Nelita fue la secreta inspiración de la famosa Garota de Ipaema y también uno de los muchos amores que De Moraes tuvo en aquella época. Estando todavía casado conoció a esta chica treinta año más joven que él, y después de varios intentos para casarse acabó huyendo con […]

A tall de presentació i per tal de fer creure al públic que allò que veuran és 100% verídic, les quatre actrius fan un repàs del seu arbre genealògic femení des d’elles fins a les familiars que no se’n coneix el nom. Ara ja fa quatre anys que tot l’equip va fer un meravellós treball de creació a través de diferents reunions d’assaig. El fet que Núria Cuyàs sigui la rebesnéta de la doctora Dolors Aleu i Riera és el timó d’aquest valent projecte que navega en un mar ple de noms femenins i balenes oblidades. A través d’un espectacle multidisciplinari amb les dosis ideals de text, piano en directe, coreografies grupals i dansa individual «Barbes de balena» pretén donar […]

España, capital europea de la prostitución. Cinco millones de euros recaudados al día. 3,35% del Producto Interior Bruto. 300.000 son víctimas de la trata de personas. El 70% sufre violencia machista. Un teatro entregado, escucha activa. Aquí, como en Las canciones (Pablo Messiez) se escucha. Y se hace con el alma. La brillante dramaturgia de Andrés Lima y Albert Boronat, textos desgarradores que ¿nos acercan? la terrible realidad de la prostitución, la trata, la violencia sexual y también el dolor, la ternura, el miedo… La experiencia de la prostitución, un documento, una exploración. Una propuesta prodigiosa que parte de los testimonios de mujeres como Ana María, Isabela, Alicia, Lucía o Alexia donde se palpa la angustia e incomoda (especialmente a […]

Només falta cordar-se el cinturó per creure’s que voles cap a Rio de Janeiro, a l’epicentre de l’estil musical bossa nova. El viatge et transporta a l’any 1962, a la segona ciutat més poblada de Brasil on una història d’amors impossibles està a punt de tenir lloc. Bruno Butenas i Gabriel Fortunato són els encarregats de posar-li banda sonora en directe al relat. Fet que dona uns aires més emotius i, segurament, la dosi necessària de ritme per descatalogar l’obra de l’estanteria d’»històries típiques». El projecte s’il·lumina amb llums de colors elèctrics en sintonia amb els sentiments dels protagonistes i la música que ressona a una guingueta de la platja d’Ipanema. Tant Vinicius de Moraes com Nelita, revoltada per l’amor […]

Comencem temporada teatral amb l’obra “Gustafsson R60”, el nou espectacle de La Trama Produccions i la companyia Pomodoro. Tot i que la companyia Pomodoro porta més de cinc anys formant part del món teatral, sobretot pel que fa als espectacles de microteatre , “Gustafsson R60” és el seu primer projecte de llarg format, i la Rosa Molina, fundadora de la companyia, n’és la autora i directora d’aquesta divertida comèdia. Lloc on transcorra l’acció: el menjador del nou pis d’en Pau i la Martina. Motiu de la reunió: ningú sap ben bé perqué. Els protagonistes: un grup d’amics que es reuneixen a casa d’en Pau (Xavier Pàmies) i la Martina (Rafaela Rivas) per fer un sopar, i celebrar no se sap […]

Semblava que la carretera del túnel per veure la llum al final era eterna i encara ens quedava un bon tros. Tot feia pensar que fins al setembre no tornaríem a seure en un pati de butaques. Però a contracorrent i de forma molt valenta la Sala Versus ha obert de nou i proposa, ni més ni menys, que una fresca i atrevida comèdia, escrita i dirigida (via videotrucada) per Rosa Molina, resident a Oslo i incapacitada per viatjar a Barcelona per les restriccions del Govern durant els primers assajos. «Gustafsson R60» ens situa en un sopar de celebració amb amics al menjador d’un pis per estrenar on una parella, aparentment feliç, s’hi acaba de mudar. La principal protagonista de […]

Rendir homenaje a Xavier Cugat es más complicado de lo que parece. Es fácil caer en lugares comunes, en la caricatura o en una especie de collage inofensivo que pase de puntillas por uno de los personajes más fascinantes y controvertidos de nuestra historia reciente. El texto de Helena Tornero no ha salvado del todo estos escollos, pero está claro que al menos lo ha acertado al explicar al artista a través de las mujeres que lo rodearon. Una especie de retrato indirecto que, a la vez, sirve de excusa para un concierto de la Original Jazz Orquesta del Taller de Músics. Y es que la música es el elemento esencial, y también la excusa, de todo el espectáculo. Rita […]

Peeping Tom, la companyia belga de teatre de dansa fundada per Gabriela Carrizo i Franck Chartier presenten Díptic: “La porta absent” i “La cambra perduda”, la darrera producció de la companyia. Es tracta de dues peces curtes adaptades a partir de les seves originals creades entre el 2013 i el 2015 per Gabriela Carrizo i Franck Chartier amb Nederlands Dans Theatre. Cada part del díptic té el seu propi entorn únic. Els canvis escènics entre totes dues peces es realitzen a la vista del públic convertint-se en una part més de la representació. L’escenografia, el so, la llum, la música i els efectes (visuals i sonors)són una part molt important dins de l’espectacle. Com en tots els seus treballs, Peeping […]

“Assedegats” és un text de Wadji Mouawad i Benoit Vermeulen que ens parla de la lluita interior que es viu durant l’adolescència, centrant-se en aquella rebel·lia interna que t’ofega i no et deixa respirar. El text és impressionant, ple de metàfores i de caire filosòfic on l’espectador hi queda enganxat des d’un bon començament. Es tracta majoritàriament de un recull de monòlegs que de vegades es converteixen en diàlegs directe al públic. “Assedegats” es mou entre passat i present, realitat i ficció, humor i drama; ho fa mitjançant la utilització de diferents tècniques: interpretació, imatges virtuals, audiovisuals, efectes visuals, enregistraments, efectes sonors,… Sobre l’espai escènic actors presencials (Guillem Balart, Sergi Torrecilla i Carla Vilaró) i actors virtuals (Clara Segura i […]

Yllana posee ese rollo clown tan característico, jugando a caballo entre la gamberrada y la ternura, con el que te sorprenden saltando de un gag negrísimo, rozando lo delirante, a otro, acto seguido, con el que te estrujan el corazón de emoción; pero lo bueno de ellos no es solo eso, sino que arriesgan llevándolo a terrenos en los que habitualmente parecería que su teatro no pudiera encajar, como en The Opera Locos, donde fusionan su particular sentido de la comedia con la ópera. ¿Quién nos iba a decir que íbamos a carcajearnos con situaciones contadas a golpe de aria? Pues Yllana lo logra exprimiendo y retorciendo las melodías y las letras de los grandes títulos líricos, presentándonos unos personajes […]

Se dice que Pere Faura ha anunciado su retirada del mundo de la danza, y que Réquiem nocturno es su testamento artístico. No nos lo acabamos de creer mucho, atendiendo sobre todo al humor y a la ironía del coreógrafo, pero en todo caso está claro que el espectáculo se presenta como un réquiem por la profesión de bailarín, tan precaria como anónima. Para llevarlo a cabo, Faura recurre a Bob Fosse y a su imaginario sobre la muerte (All That Jazz), el cabaré y el espectáculo en general. Fosse es sinónimo de esfuerzo y de impronta propia, además de ser una sombra alargada y muy influyente para generaciones posteriores. Toda la primera parte de Réquiem nocturno está dedicada a […]

Proposta interessant la de @TheAmateursCo a Partícules paral·leles (Sala Dau al Sec). Un bon treball coral que cerca la reflexió sobre el deshumanitzat mercadeig de les relacions humanes en plena època de la comunicació virtual. Per forma i contingut no resulta difícil de trobar serrells d’Enda Walsh (Chatroom) o fins i tot del darrer Mark Ravenhill (Citizenship) en una obra en què la invectiva social és la protagonista per damunt de qualsevol altra consideració (psicològica, política…) «Food for thought» sense filtres. Recomanable.