Recomendaciones

La mort és l’etapa de la vida que sempre volem evitar, com si es tractés d’una introducció de la sèrie que mirem de Netflix. Potser a nosaltres ens preocupa la nostra mort, però s’ha d’entendre que preocupi més a la gent que es queda quan marxem. La Beckett proposa el cicle «Memento Mori: Recordem-nos de morir», amb xerrades, espectacles i lectures dramatitzades, per batallar la mort cara a cara i gestionar les emocions en moments durs com la pèrdua de la vida. Àlex Rigola presenta un espectacle marcat per la balança entre el pessimisme i el positivisme d’encarar la mort. Una balança que amb el pes de frases cèlebres, el discurs del Dr. Benito i la capacitat d’Alba Pujol d’alliberar-se, […]

Si una cosa podemos decir de un espectáculo como Cobertura, es que no engaña a nadie. El dúo cómico formado por Clara Segura i Bruno Oro, con una complicidad escénica que se remonta a los inicios de su trayectoria, ofrece un humor absurdo marca de la casa que ya nos habían mostrado en sus primeros espectáculos y en la serie de televisión Vinagre. Habrá un público que conectará inmediatamente con este universo disparatado de personajes y disfrutará muchísimo… y otro que no. Pero esto, en realidad, no es culpa de la calidad del show. El humor es algo muy personal. Los gags, en este caso, están hilvanados con la historia de una pareja (un director de cine y una actriz) […]

“Decadència”, obra escrita per Steven Berkoff i dirigida per Gloria Balaña es va estrena a La Sala Planeta en Temporada Alta de 2019. En un principi s’havia d’estrenar en la mateixa sala el 19 d’octubre de 2018, però no sé per quina raó es va haver de suspendre. La qüestió és que, en un dels dilluns Kabrota, als que moltes vegades solem assistir, es va estrenar (en versió lectura dramatitzada), interpretada pels mateixos actors Míriam Alamany i Carles Martínez. Va ser increïble!, el text em va semblar brutal, l’estructura de l’obra, les interpretacions,…però el que més em va sorprendre, va ser la magnífica traducció que Neus Bonilla i Carme Camacho n’havien fet del text original. Un text traduït al català, […]

Hauria de ser de pràctica obligada visitar, almenys un cop l’any, les sales que aposten per obres de companyies acabades de sortir de l’ou. El cas de Diu el nen que ha vist un cèrvol és molt evident. Un dels seus dramaturgs n’és el propi actor, un prometedor Àlex Pereira que conforma la meitat dels components de la companyia en qüestió, la Cervical, en una plantilla completada per Andrea Bel, encarregada també de dirigir-la. El text de l’obra és covat després del seu pas per l’Institut del Teatre. Potser és per això que resulta diferent de la resta de monòlegs al que ens tenen acostumats aquells que duen més hores de vol a l’escena. Però diferent no vol dir pitjor. […]

L’any 1967, el filòsof i psicòleg austríac Paul Watzlawick publicava la seva «Teoria de la comunicació humana«. En l’edició parlava sobre les relacions comunicatives impossibles i els seus fonaments, presentant cinc axiomes per definir la comunicació entre dos. I és que quan els interlocutors no comparteixen el mateix punt de vista és quan sorgeixen els problemes. Tanmateix, i a favor de la seva teoria i de la condició humana, Watzlawick afirmava que un no pot no comunicar. Sigui de la manera com sigui, un individu sempre està comunicant: per l’expressió de la cara, els seus gestos, els seus silencis… Alejo Levis proposa un exercici metateatral on es pot veure l’evolució i el progrés de la creació d’un espectacle partint de […]

Si heu vist el muntatge que de La cantant calba es fa al Théâtre de la Huchette de París des de fa més de seixanta any ininterrompudament, no podreu evitar que us ressoni si també assistiu al muntatge que Associació Cultural Món Animal presenta aquests dies al Teatre Almeria de Gràcia del clàssic d’Eugène Ionesco. El text del rumanès desmunta els mecanismes i rutines de l’ús del llenguatge, es riu del seu ús i del seu abús per a acabar carregant-se els convencionalismes que, diàriament, regeixen les vides dels éssers humans. Tres ingredients: l’angoixa, l’humor y el contrasentit per atacar el moll de l’os de la qüestió: la soledat de l’ésser humà, la insignificància de la seva existència. La traducció […]

A la Sala Joan Brossa vam poder veure ahir, dijous DECADÈNCIA, l’obra de l’escriptor britànic Steven Berkoff dirigida per Glòria Balañá i amb l’extraordinària i, entenem que complicada, traducció de Neus Bonilla i Carme Camacho. Miriam Alamany i Carles Martinez són els magnífics intèrprets de les dues parelles d’amants de l’Anglaterra dels anys 80. Aquesta proposta va ser presentada en l’última edició del «Temporada Alta» de Girona i estarà a l’Escenari Joan Brossa fins al 16 de febrer. Steven Berkoff (Londres 1937) és considerat un autor maleït i punyent, que destil·la una gran ferocitat en els seus textos, com ja vam poder veure a la proposta “Com els grecs” que sota la direcció de Josep Maria Mestres es va oferir […]

Commocionat vaig sortir de La Gleva, aquest Stabat Mater que s’ha programat és una bona peça que encara tens uns dies per gaudir-ne. Ens parla de la solitud d’una prostituta que ha perdut tot i que està a la recerca del seu fill detingut per terrorisme. A partir d’aquest fet, veiem com cau en el seu propi dolor amb un llenguatge que pot semblar barroer però a la vegada molt proper. Una obra per a petit format, que amb un petit magatzem amb diferents escenes/espais ens presenta diferents moments de la seva desesperació. Aquest llenguatge col·loquial, a vegades groller és molt proper, és el que escoltem directament al carrer i per aquest motiu el sentim més real. Fins i tot […]

Lindsey Ferrentino dramaturga norte-americana estrenó esta obra en el Off-Broadway todavía no hace un año y la Compañía residente “La Niña Bonita” fundada en 2015 ha conseguido los derechos de autora para estrenarla en Barcelona. Con el mayor estilo de Jack Kerouac u otras novelas y obras que se han escrito o presentado en EEUU sobre viajes por carreteras interminables, los cuatro protagonistas de “Amy” emprenden un viaje en coche para ir al entierro del padre de los tres hermanos. Otra obra de hermanos que se reencuentran para ir al entierro del padre de los tres hermanos. Otra obra de hermanos que aprovechan el momento de la muerte del padre para hablar de sus inestables y solitarias vidas. En este […]

Des del passat 30 de gener i fins al 9 de febrer, a la sala Àtic 22 del teatre Tantarantana es representa Llum trencada, un espectacle dirigit per Pere Fullana i elaborat a partir del llibre Dones republicanes: Memòria de la Guerra Civil a Mallorca, de l’escriptora illenca Margalida Capellà. Catalina Florit, Irene Soler i Marina Domínguez Nicolau són les tres actrius encarregades d’encarnar nenes, noies i dones trencades per un punt encara molt cruent de la història del país: la Guerra Civil espanyola. Així doncs, escenificant testimonis reals donen veu a dones que van patir les conseqüències del conflicte bèl·lic en primera persona. Els falangistes van apoderar-se de Mallorca poc després del cop d’estat, però les represàlies no van […]

El reflex de la humanitat són les nostres relacions, aquest amor contaminat. Albert Mestre ens posa en escena un discurs en to juvenil, reivindicant la necessitat d’escoltar les veus que ja no podran néixer. Un camí ple d’acrobàcies per sobreviure, d’un equilibri vertiginós. La Lola Carandell el José Luis Oliver interpreten el que podria ser la seva història d’amor, un futur que veuen magre, però que les seves ganes de compartir els fa lluitar per continuar la vida… Una interpretació molt poètica i penetrant, una complicitat que busquen compartir amb el públic, unir-nos a la seva relació d’amor, un amor pel futur, per la terra, per nosaltres mateixos. Una obra que exprimeix la metàfora en totes les formes possibles…Que crida […]

MAESTRO FELLINI, escrit a quatre mans per Ludovica Damiani i Guido Torlonia, és una peça que commemora el centenari del naixement d’una de les figures més importants del cinema italià. Pren com a referència l’espectacle i estructura de “Caro Maestro”, homenatge al director teatral Giorgio Strehler, que es va estrenar al mateix teatre durant la temporada 2017-18. Federico Fellini (Rimini 1920 – Roma 1993) és considerat el cineasta italià de la postguerra més important del seu país a nivell mundial. Va guanyar quatre Òscar a la millor pel·lícula estrangera i el 1993 va obtenir l’Òscar honorífic a la seva carrera. MAESTRO FELLINI ens endinsa en un viatge a través de l’univers del director italià, mitjançant entrevistes, cartes, escrits i notes […]

Existen muy pocas oportunidades en Barcelona para ver los trabajos escénicos de Compañías africanas. Gracias al Festival de Teatro en Français Oui !, que este año llega a su cuarta edición, hemos podido ver en Barcelona el espectáculo Gibraltar, de la compañía de Burkina Faso Ouaka Trane Théâtre. Esta propuesta nos cuenta la historia real del Salif, un joven de Ouaga, la capital de Burkina, que quería marxarse a Europa para alcanzar el éxito. Pero su deseo no contempla un gran obstáculo, la frontera. Un espacio reinado por altos y violentos muros que lo convierten en la tierra de nadie. Muchos de los emigrantes que consiguen llegar, se quedan allí atrapados, errantes entre el sueño frustrado y utópico de Europa, […]

Ir a ver un espectáculo de magia para las pequeñas mentes curiosas es una experiencia fantástica. Los niños se quedan hechizados por el ilusionismo de las propuestas. ¿Como ha hecho esto mama? Ni idea hijo. Es magia! El Mago Stigman, además, tiene un feeling con los niños excepcional. Con un lenguaje cercano y con una sonrisa de oreja a oreja durante todo el espectáculo, se pone el público en el bolsillo desde el minuto 0. Es capaz de hacer malabares y de bailar danza contemporánea o Bollywood; y hacernos bailar a todos, pequeños y grandes! Porque dice que a él, desde pequeño, siempre le ha gustado bailar y, sobre todo, que todos bailamos con él. ‘El circo de los imposibles’ […]

Siempre es interesante encontrarse con obras de texto poco convencionales sin necesidad de hacer el salto a espectáculos de la escena híbrida. En el caso de Decadència, lo primero que llama la atención son sus diálogos escritos en un verso muy adornado, muy clásico, y a la vez lleno de ironía británica, sin caer en la parodia, pero llenando su belleza formal de una truculencia y un aroma a vicio bastante curioso. En este sentido, la traducción a cargo de Neus Bonilla i Carme Camacho del texto original en inglés de Steven Berkoff, teniendo en cuenta la dificultad de la métrica y la rima, es, verdaderamente, para sacarse el sombrero. La propuesta parece ser una especie de sátira sobre la […]