Recomendaciones

Amb un text que no diu gran cosa, però oportunista —ara es parla molt dels antisistema i carregar-se l’establishment—. A més a l’obra no hi ha matisos, és molt plana i la direcció ha permès unes interpretacions poc elaborades, cridaneres i exagerades. Per acabar-nos d’avorrir, s’ha abusat de projeccions de personatges «importants» amb la veu doblada dient bajanades que no han aportat res d’interessant a l’obra. Tot i així el pública ha aplaudit molt. Això m’ha fet pensar que potser jo tenia mal dia. Crítica completa » http://bit.ly/1rqk14o

Diumenge passat vàrem tornar a fer «doblet» i en aquesta segona sessió, vam poder veure la primera de les propostes del cicle de Teatre Imatge, sota el nom de YO GESTO, que per segon any consecutiu organitza la Sala Fènix. Un espectacle que parla de la vellesa recollint poemes de diferents autors que tracti sobre el tema. Aquesta peça vol ser un viatge poètic i oníric que parli sobre la vellesa i el sentit de la vida. Ens vol mostrar la vellesa com una etapa de la vida que cal enfrontar sense angoixa. Una sola actriu a l’escenari, però no es tracta d’un monòleg, ja que la Núria Rocamora interpreta tres papers transformant el seu cos i la seva veu […]

Suposo que ens estem fent grans i no podem connectar massa amb un determinat tipus d’humor que malgrat que ens intenta dir coses, no les acabem de rebre. O potser és que s’ha tractat d’un batibull d’idees que poden ser molt potents però que malauradament es queden en idea sense aprofundiment. Això és el que ens va passar amb aquesta proposta de la Companyia Casa Real dins del cicle del CICLÓ en el Teatre Tantarantana. Creiem que com a proposta és bona, creiem que el tema pot donar per moltes i moltes peces teatrals, debats i fins i tot discussions, però és potser aquesta superficialitat en el tractament de les idees que s’apunten, i al nostre gust, l’excessiu ús dels […]

Dissabte pasat es van «conjurar els astres» per permetre que poguéssim anar a La Vilella i tot i que la sala era plena, vàrem tenir un espai per nosaltres; vam estar de sort perquè vam poder gaudir d’una esplèndida proposta de Hamlet.Amb aquesta proposta ja en son 5 Hamlet’s els que hem pogut veure des del passat mes de gener, en poc més de 3 mesos… i aquesta és amb tota seguretat la versió més fresca i divertida de totes. Juanjo Cuesta és professor de l’Institut del Teatre i aquesta proposta forma part de la seva tesi doctoral. Treballada en un primer moment amb un dels seus alumnes, Francesc Cuèllar, tenia una durada de mitja hora i comptava amb un […]

GENERACIÓ DE MERDA es tracta d’una proposta de teatre musical de petit format, en la que es retrata la vida de la generació que va néixer en la dècada dels anys 80 del segle passat a casa nostre, és a dir els joves que ara tenen entre 25 i 35 anys… exactament l’edat que tenen els nostres dos fills. Una generació que ha estudiat de valent, potser mes que els seus pares, però que els ha tocat en sort una crisi econòmica que els ha portat a tenir un treball precari amb sous, que en general no es poden comparar amb la dels seus pares; això els ha abocat a haver de viure amb els pares segurament molt més del […]

De nou torno a sortir molt sorpresa del que he pogut veure a la Sala Atrium. “Broken Heart Story” de Saara Turunen és l’obra que La Peleona ha triat per ser representada a la Sala Atrium. És una història que ens parla d’art i amor. Una història amb un plantejament: ser objecte o subjecte, ser la mestressa de casa perfecta o la professional d’èxit en la seva vida laboral. Una escriptora amb bigotis (Carla Torres) ha estat abandonada per la seva ànima, Alma (Patrícia Mendoza).Mentre l’escriptora es preocupa per temes com la política i el capitalisme, Alma és preocupa per la bellesa i l’amor. Totes dues dones no deixen de ser la mateixa. Malauradament una no pot viure sense l’altre. […]

Broken Heart Story utiliza una narrativa original y cargada de imágenes potentes para dar vida a una escritora con bigote, su alma y todo su entorno, en una historia que es, sobre todo, un viaje onírico, surrealista y evocador. Con una puesta en escena ágil, cargada de humor y totalmente impecable, y un reparto en estado de gracia, Broken Heart Story es, ahora mismo, la joya de la cartelera, el montaje que nadie debería perderse. Más información en Somnis de teatre

Mirta es una buena chica, quizá algo ingenua, que espera pacientemente en un banco a que su vida cambie, convertirse en una estrella, encontrar el amor. Con un ritmo excelente, mucho sentido del humor y una magnífica interpretación, Ángela Palacios presenta un monólogo salpicado de canciones que nos hará reír, soñar y, por encima de todo, pasar un rato excelente. No os la perdáis. Más información en Somnis de teatre

Teníem forces ganes de veure aquesta producció, després d’haver pogut assistir a la roda de premsa de la seva presentació. Es tracta de l’estrena del text de Toni Cabré «L’efecte 2000» escrit fa 19 anys i guanyador del premi Ciutat d’Alcoi de Teatre. Mai fins ara havia estat portat als escenaris i el mateix autor recentment ha fet una revisió del text i l’ha rebatejat com «LA PEIXERA». L’obra situa cinc personatges en un departament d’informàtica soterrat; s’anuncien canvis de sistema informàtic, s’anuncia la subcontractació del suport informàtic, s’anuncia per tant que no són necessaris, que una reducció de plantilla s’imposa i que ells són els principals afectats. Una ficció extrapolable a la realitat que ens envolta, unes situacions que […]

Un refugio antiaéreo, un cabaret venido a menos en Pigalle y una serie de recuerdos o fantasías sobre un tiempo que se va. Esta es la base sobre la que se construye este espectáculo que ya hace tiempo que rueda, pero que ahora, finalmente, hace temporada estable en Barcelona. Sería una lástima que el público barcelonés se perdiera un espectáculo que combina con gran acierto un argumento sencillo -pero contundente- sobre unas cabareteras judías refugiadas en Paris, con una serie de maravillosas canciones de entreguerras. Encontramos, pues, desde temas que popularizaron Josephine Baker, Marlene Dietrich o Edith Piaf hasta melodías de Charles Trenet o los Comedian Harmonists. Todos ellos, artistas que tuvieron que sobrevivir a la guerra y que sufrieron […]

Com a autor Pinter és delicat i gens fàcil de tractar i penso que a aquest Amant se li ha donat un enfocament no massa adequat. D’acord que la parella protagonista està formada per uns pijos rematats, british classe alta, però la manera que el director els ha fet actuar possiblement me l’hauria empassat a Anglaterra, però aquí m’ha grinyolat; Em passa el mateix amb actors formats a la Comédie Française quan actuen aquí amb la cantarella d’allà. Crítica completa » http://bit.ly/1TnGwhr

Però boníssima, una peça que et deixa embadalit tot i que vas pensant «però que cony estan fent?» perquè està completament fora del corrent. Oblideu-vos del planteamiento, nudo y desenlace. L’escriptora seriosa (amb bigoti) està desdoblada perquè la seva ànima està «fora» i és frívola, guapíssima i tot el dia veu Pretty Wooman. El pare li dona sempre el mateix consell i la mare només passa l’aspiradora fent neteja. I l’assassí esquarterador, i la gata, i l’ant que parla i els que miren fòrmula 1? Hostitu, no continuu. Aneu-la a veure, que cadascú s’espavili i en tregui les seves conclusions… però no us la perdeu! Crítica completa » http://bit.ly/1pVeYYV

Estrenada profesionalmente ahora por primera vez, a pesar de haber sido escrita en 1999 con el título L’efecte 2000, la rebautizada (y adaptada al presente) como La peixera es un drama vibrante y claustrofóbico de una actualidad sorprendente. La obra del dramaturgo Toni Cabré trata el conflicto de cuatro informáticos cuyo trabajo se ve amenazado por la incorporación de un nuevo equipo en la oficina donde trabajan y que parece que han llegado para sustituirlos. Con una ambientación muy similar a la de Glengarry Glen Ross de David Mamet (masculina y opresiva), el montaje contiene una violencia física y verbal algo efectista pero bastante impactante. El perfil psicológico de los personajes es rico y variado, y da mucho juego a […]

¿Qué pasaría si un buen día todos los mindundis del mundo decidiéramos dejar de comportarnos como se espera de nosotros? ¿Está preparado el capitalismo para sobrevivir a la rebelión de los que, en realidad, tenemos menos a perder? 17 simpàtiques maneres d’acabar amb el capitalisme nos recuerda que «no somos nuestro trabajo» y que, nos guste o no, somos más cómplices de lo que pasa en el mundo de lo que nos gusta reconocer, pero lo hace con de una manera divertida, socarrona y descaradamente gamberra. Teatro comprometido, que grita a la revolución cotidiana y que arranca sonrisas. ¿Qué más se puede pedir? Más información (en catalán) en Somnis de teatre

Después de abordar su peculiar visión del fin del mundo en El gran despropòsit, la Companyía Casa Real plantea en esta ocasión un simpático y absurdo colapso del capitalismo. Escrito y dirigido por Raquel Loscos y Salvador S. Sánchez, el espectáculo nos traslada a un hipotético Congreso del Fondo Monetario Internacional donde una serie de personajes exagerados, angustiados por sus miserias, quemados y deprimidos contribuirán a acabar de una vez por todas con el sistema que los oprime. La obra está estructurada en sketches (algunos de los cuales tienen, después, una cierta continuidad) y una serie de consejos que parodian los manuales de autoayuda donde nos invitan a destruir el sistema con pequeñas acciones. Original y alocada, lo mejor de […]