Elling, del dramaturg noruec Ingvar Ambjørnsen, que podem veure a la Villarroel, és una versió de Simon Bent de l’adaptació original d’Axel Hellstenius, dirigida per Pau Carrió on els actors David Verdaguer i Albert Prat interpreten, amb gran encert, als dos personatges principals d’aquesta història, l’Elling i en Kjell.
L’Elling és ingenu, tímid i neuròtic, mentre en Kjell està obsessionat amb el sexe. S’han conegut en un centre psiquiàtric en el qual comparteixen habitació. Passat dos anys, ha arribat el moment de sortir del centre per tal d’integrar-se a la societat, per la qual cosa, l’estat els dona l’oportunitat de compartir pis, sota la tutela d’un terapeuta.
El que el públic veiem és el procés d’adaptació que hi ha entre tots dos a l’hora de conviure junts. Veurem com entre ells sorgeixen conflictes i tensions, il·lusions i pors. Conflictes, tensions, il·lusions i pors, com la resta d’éssers humans. Perquè qui no ha tingut por, angoixa, incomoditat o nerviosisme davant una situació desconeguda?
Parlem de sentiments, de superar obstacles. De què les persones especials també estimen, gaudeixen, pateixen de la mateixa manera que els que són anomenats normals; de la mateixa manera en què es poden sentir sols i vulnerables davant una relació fallida, la pèrdua de la inspiració o una ruptura sentimental.
La innocència, la hipersensibilitat, la tendresa, la valentia, no entén de diferències.
El muntatge compta amb una escenografia creada per Sebastià Bros. Consta d’uns mòduls de fusta que es van transformant durant tot l’espectacle, convertint-se en mobles diferents i espais diferents.
La música és magnífica. Els temes musicals són un bon recurs per les transicions de l’obra, que són molt constants. A Elling hi ha molts canvis d’escena
Pel que fa a la interpretació, haig de dir que tots cinc actors fan una feina magnífica (David Verdaguer, Albert Prat, Albert Ribalta, Òscar Muñoz i Queralt Casasayas). Però m’agradaria centrar-me en la de DavidVerdaguer i AlbertPrat, els protagonistes principals d’aquesta obra. En David i l‘Albert fan una feina interpretativa impecable, impressionant, magnífica. Les simbiosis que hi ha entre tots dos és brutal. La interpretació que fan del personatge és tan respectuosa i a la vegada tan real, que costa no creure-te’ls. Un treball en equip magnífic que Pau Carrió, com a director d’aquest muntatge, hi té molt a veure. Pau Carrió fa un gran treball amb l’obra i els personatges. Ens fa creure i comprendre tots i cadascun dels gestos dels dos personatges. Carrió no entra en tòpics ni exageracions. Tot està molt ben mesurat, els gestos, els tocs d’humor…
Elling és una història emotiva, humana, plena de tendresa, amb un missatge optimista, ple de comprensió davant aquells que són diferents, però amb uns mateixos sentiments.
Elling és una oda a l’amistat, una història de superació personal. De superació, integració i lluita. La lluita de ser acceptar, encaixar i formar part, d’una societat que sistemàticament estigmatitza a tots aquells que són diferents.
És una obra entranyable i humana, amb situacions divertides, tendres i també complicades. És una comèdia que et fa somriure, que emociona i remou sense entrar en sensibleries. Els personatges i el tema està tractat amb molt de respecte. Tot sembla molt real. El públic aconsegueix empatitzar amb aquests dos homes.
Elling no és una comèdia per riure, però sí per no parar de somriure.
No us la perdeu!