Recomendaciones

Este no es un Ibsen cualquiera. Se trata de un texto poco representado entre nosotros, que navega entre el realismo y el simbolismo que imperó en la tercera etapa del autor. Es cierto que hay momentos -sobre todo, hacia el final- en que el debate o la tesis se imponen al argumento. También es cierto que el personaje principal es excesivamente abstracto, con un punto de mesiánico, pero sea como fuere el texto es bellísimo y demuestra que el dramaturgo noruego sabía perfectamente como explicar historias y como implicarnos en ellas. Uno de los principales méritos de Manrique en este montaje, que ya es desde ahora un referente para futuras versiones de la obra, es que sabe muy bien como […]

“Frankenstein, o el modern Prometeu” és una novel•la escrita en l’època de les profanacions de cossos sobre la legislació que hi va posar fi. Amb la Llei d’Anatomia, va néixer la cara més monstruosa de la cultura utilitària anglesa de mitjan l’època victoriana. Amb quinze anys Mary Shelley podia veure des de la seva l’habitació els carros que s’enduien els cadàvers del cementiri de Saint Pancras per proveir a metges i anatomistes. Sobre la tomba de la seva mare va aprendre a llegir i a escriure, amb el seu pare i la seva germanastra; al mateix cementiri es va produir la primera trobada entre Mary i Percey Shelley, allà van declarar-se el seu amor i allà van planejar fugar-se. Al […]

Quan a l’any 1971 Víctor García, Fabià Puigserver i Núria Espert van estrenar la seva Yerma, en Marc Chornet, director d’aquesta versió, encara no havia nascut. Aquella Yerma va ser, i és encara, la gran referència de l’obra d’en Lorca. En Lluís Pascual diu que una de les obres que mai voldrà dirigir serà Yerma perquè el record d’aquell muntatge li ho impedeix. Després de tants anys, ens arriba una nova Yerma a l’Akadèmia, amb un equip molt jove, sense complexos i amb un muntatge excel·lent. El mateix Marc i l’Anna Maria Ricart s’han encarregat de l’adaptació, en la qual trobem alguns detalls de l’actualitat, com la presència d’un mòbil o l’ús del predictor, que poden semblar anacronismes. Jo crec […]

FAIRFLY, i sempre segons el nostre punt de vista, es tracta d’una de les millors propostes que hem vist aquesta temporada, i en portem unes quantes; això encara té més valor, quan pensem que estem parlant d’un tipus de teatre de petit format i sense el pressupost amb què conten altres produccions de grans Teatres, Joan Yago, autor habitual dels textos de la companyia, ha escrit un text que vol ser una denúncia contra un sistema que fomenta l’emprenedoria, com una forma de resoldre els problemes derivats de la gestió econòmica de les empreses i les enormes xifres d’atur. Una comèdia que deriva irremeiablement al drama amb un ritme frenètic i una posada en escena molt propera. Un text que […]

Aquest Romain Gary que es va burlar de mig França, i els de Sixto Paz, que s’han fixat en un cas real que en principi com a trama no en donaries ni un duro, però… hi ha gent que rumia. Obra estranya amb una posada en escena magnífica, ben interpretada i una execució brillant. Plena de simbologies. La vida d’un home que va fer una pila de coses importants, però no en va tenir prou. Li faltava fotre la bleda al clatell de mig França, i en aquest país hi ha coses intocables… mon Dieu. Crítica completa » http://bit.ly/2mqperx

Ja fa quatre anys (aquesta és la cinquena temporada) que un dimecres de cada mes l’Antic Teatre es vesteix de lluentons. Un cop al mes proposa un recorregut per l’autèntic cabaret dels anys 70, pels seus locals, els seus artistes i el seu ambient canalla. Un espectacle intimista i proper dirigit per Eduardo Gión, on Victor Guerrero actua d’excel·lent mestre de cerimònies acompanyat per un mite del cabaret, Gilda Love. La resta d’artistes és diferent a cada espectacle. Nosaltres ahir dimarts (aquesta vegada de forma excepcional en dimarts), van poder gaudir de l’actuació de Brigitta Lamoure, una vedette que ens va agradar molt i la del nostre admirat Roberto G. Alonso que ens va tornar a «enamorar» en aquesta faceta […]

La nena dels pardals es basa en un episodi de la història moderna de la Xina (quan Mao Zedong, en ple Gran salt endavant va decidir exterminar els ocells per evitar que es mengessin les collites) per construir un relat que convida a pensar per un mateix i no deixar-se endur per la veu que més crida. Amb música en directe, unes cançons precioses i originals, un ambient sonor (també en directe) que ens fa creure que estem rodejats d’ocells, dos intèrprets que es transformen davant dels nostres ulls i fan servir tota mena de tècniques (especialment de titelles) per crear els personatges, molt sentit de l’humor i unes projeccions delicades i molt ben integrades, La nena dels pardals és […]

Diria que no però podria ser perquè es tractava d’Alícia… i a més n’he vist cinc d’Alícies a l’escenari, i jo no havia begut res… i sentia unes músiques que m’enbolcallaven… El que ha passat és que el Pablo Ley (autor) i el David Maqueda (director) han muntat un caos a l’escenari de l’Atrium que ens ha deixat descol·locats. Per començar no hi hem entrat per la porta, sinó que hi hem aterrat després de caure hores i hores des del forat d’un arbre… em sembla que no afino massa avui. Aneu a veure-la i us fascinarà. No penso dir res més, que després la meva dona em renya. Crítica completa » http://bit.ly/2mGIDoK

Mucho se ha hablado en los últimos meses del papel que tiene que tener la maternidad en la mujer. ¿Todas las mujeres deben tener hijos? ¿Es más respetable una trabajadora que una madre? Posiblemente la respuesta más sensata sea que hagas lo que quieras y, sobretodo, que vivas y dejes vivir. Y aun parecer tan evidente el debate está servido. Y las críticas, elijas lo que elijas, también. Lee la crítica completa aquí: www.masteatro.com/critica-yerma/

La companyia valenciana Moma Teatre, fundada per Carles Alfaro va estrenar aquesta proposta el dia 3 de febrer al Teatre Rialto de València després de passar pel «Temporada Alta» i els Teatros del Canal de Madrid. Ara ha aterrat a la Sala Petita del Nacional per oferir 5 representacions que han esgotat entrades abans de la primera. L’acció té lloc a un espai indeterminat, i l’escenografia i vestuari està també despullada de qualsevol connotació de temps i espai. Una gran hamaca a la dreta de l’escenari, presideix les escenes de principi a fi, al mig un menjador i un aparador que guarda les begudes que consumeixen dos dels protagonistes. A l’esquerra un piano que la «Maman» toca amb assiduïtat. Es […]

Darrere del nom de Dybbuk, dins la tradició jueva, s’amaga un esperit maligne que simbolitza la possessió d’altres criatures. Darrera d’aquest títol s’amaga la biografia d’un home que va ser capaç d’enganyar durant més de sis any a tot un país, l’escriptor Romain Kacew. Jan Vilanova i la companyia Sixto Paz m’han tornat a sorprendre amb la seva última creació “Dybbuk”, una obra plena de simbolismes inspirada en el camaleònic escriptor francès d’origen jueu Romain Kacew, conegut dins el món literari amb el pseudònim de Romain Gary. Anys més tard Garay crearia a Èmile Ajar (un escriptor fictici) amb el que va demostrar que els mateixos que criticaven la seva obra de romàntica i passada de moda, admiraven a un […]

Un viatge en forma de cabaret creat per Felipe Cabezas , sobre la vida de Mary Shelley, des del dia del seu naixement fins el moment en que es va començar a gestar la seva novel.la “Frankenstein”, una de les obres més representatives del romanticisme. Sota la narració de Lord Byron interpretat per l’actor Felipe Cabezas, descobrirem la figura de Mary Sheller, filla del filòsof llibertari William Godwin i de l’escriptora Mary Wollstonecraft. Coneixerem com va ser la seva educació ( inusual per a les dones d’aquella època) i del seu viatge als Alps Suïssos durant l’estiu de 1816, a Villa Diodati, la casa del polèmic poeta Lord Byron (home amb una vida plena d’extravagàncies i escàndols, del que se’n […]

“Abans que arribi l’alemany“ és l’obra amb que la dramaturga mallorquina Marta Barceló va guanyar el primer premi del II Torneig de Dramatúrgia Catalana de les Illes Balears i que ara teniu la oportunitat de veure a La Seca Espai Brossa. Jo de vosaltres no me la perdria !!! Es tracta d’una obra que ens parla sobre el dret a decidir sobre la pròpia vida, de com enfrontar-nos i conviure amb les adversitats. Ens parla de llibertat, de respecte, de la identitat i de les emocions. Un text realment extraordinari que ens endinsa dins la mirada d’algú que se li acaba de diagnosticat la malaltia d’Alzheimer. Com reaccionar, com enfrontar-se, com conviure amb això? No es tracta d’una obra que […]

Pels que no ho sabeu aquesta expressió, entre els teatreros empedreïts ja s’ha convertit en un adjectiu que vol dir que… que… bé, molt al estil de la casa. Barbes de Balena és divertida, entremeliada, dinàmica… i molt ben feta. Bona direcció, bones interpretacions, excel·lent vestuari, música interessant i sota aquesta capa amable, una crítica al doble encotillament de les dones fins fa ben poc… o potser fins ara. Al Maldà s’estan creant un estil i això és bo, com en aquells restaurants que hi vas tranquil perquè, tindran dies millors que altres, però saps que mai et donaran merdaca (aquesta paraula em sembla que no existeix). Crítica completa » http://bit.ly/2mgQJDw

Quan a la Xina de mitjan segle XX Mao Zedong ordena exterminar tots els pardals perquè es mengen gran part de les collites, la Ming-Li decideix salvar-ne tants com pugui. El valerós gest de la nena serà una lliçó per als qui no van saber veure la importància de cada espècie en el cicle de la vida. El conte de Sara Pennypacker, il·lustrat per Yoko Tanaka, posa l’ull en la pervivència de l’ecosistema que l’ésser humà tracta amb deixadesa perquè ja no respon a la seva necessitat de beneficis crematístics immediats que regeix la nostra existència. En aquest sentit, la història s’agermana amb el cinema d’Hayao Miyazaki o els còmics de Junichiro Tanizaki que exploren, sovint, el maltractament a què […]