Oriol Genís és el mànager de Andrés Villarrosa «el cantante melódico del trémolo metódico» i espera que arribi l’artista a la sala de El Maldà on ha d’oferir una actuació al seu públic. Espera amb la paciència del mànager, i, mentre espera, fent temps per no haver de suspendre i tornar els diners, ens fa un retrat biogràfic d’aquesta fugaç estrella de la Bodega Bohèmia.
…. I és que Andrés Villarrosa és un impresentable, un home de poca paraula que no compleix sempre els seus compromisos…. alguna nit es presenta a l’espectacle i d’altres no, tot segons li peta…. deixant plantats als espectadors.
Continuem esperant l’arribada del cantant i l’Oriol continua explicant anècdotes de la seva vida i la seva manca de compromís que va marcar la seva fugaç carrera de cantant de varietés. En Marc Rosich, assegut a primera fila, tampoc acaba d’entendre perquè no ha arribat i aconsella a l’Oriol que interpreti alguna de les cançons.
Marc Rosich ha tornat a escriure sobre un personatge inadaptat a la societat en la qual viu, la història d’un perdedor. Una persona que és incapaç d’adonar-se de la seva soledat i que provoca en l’espectador una enorme tendresa.
Una proposta que juga entre la ficció i la realitat, entre el patetisme i l’emoció. Una proposta que ens ha agradat molt amb un Oriol Genís que, des de fora, s’ha mimetitzat perfectament amb el protagonista d’un espectacle amb olor d’antic, ressorgint enmig de vestuaris i coreografies extretes del record i la nostàlgia.
Si desitgeu llegir la valoració original sencera, només heu de clicar AQUÍ