Dins del Cicle Simfònics al Palau, que protagonitza l’Orquestra Simfònica del Vallès al Palau de la Música Catalana des de fa més de 23 anys, enguany i com a novetat, s’ha programat alguns concerts especials, sota el títol de “Simfònics a escena”. «Papà Mozart amb Roger i Joan Pera» és el tercer dels espectacles programats dins d’aquest cicle.
“Papà Mozart” és un espectacle que uneix música , teatre i història, amb la finalitat d’apropar-nos d’una manera innovadora a la música clàssica a través de la vida i obra de Wolfgang Amadeus Mozart.
Mitjançant alguns fragments d’obres cèlebres de Leopold Mozart i d’Amadeus Mozart, (interpretades per l’Orquestra Simfònica del Vallès, sota la direcció de Rubén Gimeno, el baríton Carles Pachón, la soprano Júlia Farrés-Llongueras i el pianista Carles Marigó), el contingut d’algunes de les cartes que Mozart havia escrit a la seva dona, germana i pare, (recopilades per l’actor Joan Pera), i la dramatúrgia de Sergi Belbel, sorgeix aquest magnífic espectacle.
L’espectacle comença quan Mozart (Roger Pera) és un nen i el seu pare Leopold (Joan Pera) se n’adona del seu talent, fins al moment de la mort del pare; entre mitg coneixerem alguns dels moments importants de la vida de Mozart, com el casament (no consentit pel seu pare) amb Constanze Weber, la pèrdua del seu primer fill, el reconeixement del Papa Clement XIV, els problemes econòmics o la separació i distanciament que hi va haber durant un temps entre pare i fill.
Un recorregut històric i musical on el públic gaudeix d’un gran ventall de peces musicals (Simfonies, Àries, Obertures i Variacions) que en ajuden a entendre i conèixer qui va ser Wolfgang Amadeus Mozart, el geni que el seu pare va descriure com “El miracle de Déu que va néixer a Salzburg”.
Leopold Mozart va saber veure de seguida tot el talent i potencial que hi havia rere el seu fill de quatre anys. A diferència d’altres opinions, crec que va ser molt generós abandonant la seva carrera musical per dedicar-se, en cos i ànima, a la formació del seu fill. Què hagués estat d’aquell nen sense algú que es preocupés d’inculcar-li els valors de l’estudi, el sacrifici, l’esforç i la dedicació? Penso que a Leopold Mozart se’l va jutjar injustament, i que precisament, és gràcies a ell, que Mozart ha passat a la història com un dels genis més grans de la música clàssica.
Una de les coses que veiem en aquest espectacle, és que Amadeus Mozart no va deixar mai de tenir dins seu la puresa d’aquell nen, que amb tan sols cinc anys va tenir la capacitat d’escriure el seu primer minuet. Les seves cartes i la seva música en són un clar exemple. Cartes personals de vegades amb un llenguatge descarat i picaresc, i unes composicions alegres i divertides, que ens mostren en tot moment la personalitat d’aquest músic.
Mozart va ser un geni, un compositor avançat al seu temps. Amb quatre anys tocava el clavicordi, el clavecí i el violí. La producció de Mozart és extraordinàriament extensa: dels 5 als 35 (edat en que va morir), va escriure més de 600 obres, 150 hores de música!!!. Als 8 anys va composar la seva primera Simfonia, als 9 anys ja podia tocar el teclat amb els ulls embenats, als 14 anys va composar la seva primera òpera, i als 15 ja havia escrit més de 100 composicions entre concerts, misses, òperes, simfonies i motets. Tenia el do de l’oïda absoluta, podia llegir música a primera vista, tenia una memòria prodigiosa i posseïa una inesgotable capacitat per a improvisar frases musicals.
Mozart va néixer amb un do, però és gràcies al seu pare, que avui Mozart és considerat com un dels compositors més reconegut de tota la història de la música.
Tal i com va dir Ramon Gener : «Mozart no és un músic, Mozart és simplement música»
Apunteu!!! Propera actuació: divendres 22 de març al Centre Cultural Terrassa
Jo de vosaltres no m’ho perdria!!!
