Un recorregut per la vida de Mozart representada a través del pare i fill: Roger i Joan Pera. Un toc familiar que congenia molt bé per destacar la relació intensa que Amadeus Mozart tenia amb el seu pare.
Sergi Belbel, a través d’aquesta combinació de teatre i música aconsegueix apropar el compositor austríac a un públic més ampli, poc familiaritzat. Però tanmateix també aconsegueix fer un elogi a la seva immensa i complicada trajectòria. Saber per quins problemes o lloances estava passant en aquell moment fan viure més intensament les peces tocades per l’Orquestra Simfònica del Vallès. Unes peces que a vegades queden curtes de durada per l’espectador.
Són poques les funcions que es realitzaran d’aquesta tragicomèdia, una estona de cultura, d’entendre d’on venim, adonar-te que els anys passen però les relacions familiars s’assemblen molt. Que potser la pitjor cosa que podem fer a un fill és exigir-li ser el millor, Mozart potser ho va aconseguir però aquesta pressió va fer-lo patir molt.
Una bonica actuació per part dels actors, que a vegades semblava que realment es diguessin les coses sincerament, com a pare i fill. Acompanyada per dos cantants d’òpera, imprescindibles per poder retratar grans peces d’Amadeus, molt ben caracteritzats.
