Des de que vaig descobrir la companyia Laboratorio Teatro intento no perdrem cap dels seus muntatges. M’agrada molt la manera i l’estil d’aquesta companyia a l’hora de treballar les seves propostes.
És fascinant la sensació de pau i tranquil·litat que una sent des del mateix instant que travesses la porta d’entrada. Ja sigui per la olor a encens, per la llum de les espelmes, per la música que sona de fons o pel fet de escoltar-los treballar rere la cortina negra que separa el públic de l’espai escènic,…aquest lloc te alguna cosa que t’atrapa.
“Helen” és un homenatge a Helen Schucman, , una psicòloga atea resident a Manhattan que, va començar a experimentar una sèrie de somnis premonitoris, senyals i regressions, com a preludi dels esdeveniments a la nit del 21 d’octubre de 1965, quan va sentir una veu interior que li va dir : “Este es Un curso de milagros, por favor, toma nota.”
Així és com va començar l’escriptura de “Un curso de milagros”, escoltant una veu interior que més endavant identificaria com la veu de Jesucrist.
Imagineu-vos…una dona atea, psicòloga, i que dins el seu cap sentia la veu de Jesús. Fins hi tot ella va arribar a creure que patia alguna malaltia mental.
Durant set anys, Bill i Helen van escriure el que la veu li havia demanat: un tractat sobre l’amor, l’Ego i Deu, des d’una mirada més espiritual i de pensament, allunyat dels conceptes pecat,culpa i càstig.
Es tracta d’una història real que Jessica Walker la situa en un espai oníric, un restaurant on Helen es trobarà amb tota una sèrie de personatges que ens ajudaran a entendre la seva història: Bill (el seu col·lega), Jesús, Kenneth Wapnick (autor de la seva biografia), Joana d’Arc i el curiós personal que serveix d’unió entre ells , uns cambrers que caminen com autòmats per un establiment sempre buit de clientela.
El que més m’ha agradat d’entrada és la posada en escena i la caracterització dels actors, per després gaudir d’un moviment coreogràfic realment espectacular. Les interpretacions han estat sublims. He vist escenes realment bellíssimes, on la il·luminació ha estat del tot primordial per donar-li aquell punt de llum precís i necessari en cada moment.
El so del piano en directe, una acurada elecció musical per ha cada escena, l’olor a encens, fa que tot sigui absolutament màgic.
Com és habitual en els muntatges d’aquesta companyia hi trobareu moment filosòfics i reflexius, pinzellades còmiques i surrealistes, monòlegs i escenes en moviment plenes de simbolisme.
El nerviosisme, l’angoixa, el donar-li voltes una i un altra vegada a les coses, el qüestionar-se tot els valors adquirits, la barreja de pensaments, la soledat, el conflicte entre el seu ego i la seva naturalesa espiritual… tot queda exposat davant l’espectador.
El cercle sense sortida per on els pensaments corren donant voltes i voltes, intentant despullar la ment i el cos de tot pensament, perquè al final , tot i la nuesa absoluta , la nostra ment segueix donant voltes i voltes sense trobar respostes.