Jo no sóc racista, però…

Negrata de merda

Negrata de merda
02/06/2019

Denise Duncan, autora i directora de l’espectacle, ens parla de la violència, i de la necessitat de parlar i escoltar.

El públic estem col·locats dalt de l’escenari rodejant l’espai escènic. Duncan busca la màxima proximitat amb el públic per fer encara més efectiu el seu missatge.

Els personatges de l’obra són set : en Nick i l’Anna, que tot, i que són els principals protagonistes no surten a escena, els pares d’en Nick, l’Andrea (Ana Ferran) i en Pol (Dani Arrebola), els pares de l’Anna, la Laura (Mar Pawlowsky) i el Joan (Salvador Miralles) i Maria una periodista (Catalina Calvo).

 

“Jo no sóc racista, però…no m’agradaria que la meva filla es cases amb un moro”

“Jo no sóc racista, però…si no li agrada això que se’n vagi al seu país”

“Jo no sóc racista però…la xineta és bufona”

“Jo no sóc racista, però m’agradaria fer-m’ho amb un negre”

 

La veritat és que “Negrata de merda” ha fet que em plantegés un munt de preguntes.

Hi ha racisme a tot arreu?

Tenim tots un punt de racistes?

El racisme, la xenofòbia, són inherents a la societat?

La gent que és racista, ho és irracionalment?

Sóc racista?

 

“ Negrata de merda” parteix d’un insult racista que l’Anna, una nena de cinc anys, fa en Nick, un company de la seva classe. De fet Denise Duncan ho va viure en pròpia persona.

I em segueixo fent preguntes.

És possible que una nena de cinc anys sigui conscient del que diu?, o és el resultat d’allò que escolta a casa seva?

Hem d’ignorar l’incident?, fer veure que el que ha passat, ha passat, o n’hi ha prou en dir que és “cosa de nens”

És possible que els nens ho resolguin tot sols?, o és cosa de l’equip escolar qui ha de buscar solucions?

Els pares de l’Anna no volen entrar en raó. A mida que avança l’obra ens adonem que el pare de l’Anna a part de ser racista és una persona discriminatòria, masclista i xenòfoba.

Comencen els retrets, els atacs, les paraules agressives i despectives, les amenaces, els suborns i els atacs personals, els dubtes, les pors i les inseguretats. Cauen les caretes. Si en un principi quedava clar qui eren els racistes, a mida que avança la història, ens adonem que els altres tampoc són tan innocents. La discriminació pot ser subtil, però no per això deixa de ser-hi.

Afanyeu-vos a compara les entrades, no sigui que us quedeu sense!!!

 

****/*****

← Volver a Negrata de merda

¡Enlace copiado!