Sóc una apassionada del flamenc. Per mi el flamenc és passió, sentiment, força, art, emoció, erotisme. És ànima. És notar un nus a l’estómac i sentir que el cor batega amb força.
En aquesta ocasió el meu escrit no és una recomanació, sinó una opinió personal del que vaig sentir, o més ben dit, el que em va transmetre el bailaor David Gutierrez en el seu espectacle “ATRAPADO EN EL TIEMPO”. Resumint en una frase, Que guapo soy y que tipo tengo.
No vaig gaudir, em vaig sentir incòmoda. El que em va transmetre David Gutierrez amb el seu ball va ser molta agressivitat. Agressivitat i molta prepotència. No em va agrada gens els seus aires de aquí estoy yo, ni els seus andares de macho ibérico, ni els paseillos de torero, ni el seu afany per rebre els constants aplaudiments del públic. El flamenc és passió no agressivitat escènica. I les bailaores… utilitzades com a dones florero. Menys mal que el final es van poder lluir i demostrar que són molt més que una desfilada de dones lluint una gran varietat de vestits flamencs. Sarai Mora, Jéssica Mora, Paula Sánchez i Helena Izquierdo, Olé!!!
M’agradaria que una cosa quedés clara, David Gutiérrez és un bailaor excel·lent. Una cosa no treu l’altra. Sobre tot això m’agradaria deixar-ho ben clar. Repeteixo, ell com a bailaor és molt i molt bo, el que passa és que en aquest espectacle no em va agradar gens el que em va transmetre.
Un altre cosa que no em va agradar gens va ser el desplegament de llums que es va utilitzar en tot l’espectacle. Una il·luminació pròpia d’un concert de discoteca, moltes vegades sense cap sentit ,fora de situació i mal programada.
El millor de tot els músics (Rafael Fernández, Fran Leon, Joaquín Pelaes, Lucas Balbo i Miranda Fernández), i les fantàstiques veus d’Ana Brenes, Thaís Hernández i David de José.
He esperat a escriure la meva opinió fora de termini per no perjudicar l’espectacle.
La meva valoració no està basada en la qualitat dels artistes sinó en el que em van transmetre.
Valoració artística: ****
Valoració de l’espectacle: **