Recomendaciones

Minut 1. Tot un paisatge conegut: entrada a la sala de teatre, seure’s a la cadira, fosc i llum a l’escenari. Minut 2: ja te n’adones que serà una experiència molt diferent si vens amb les expectatives de veure teatre a l’ús. Minut 3: Et fas plenament conscient que comença tota una experiència per a tots els sentits. Minut 4: a deixar-se portar i fluir amb la proposta, composada per múltiples petites propostes, i del que va sorgint amb les entrades i sortides, no sols dels actors i l’actriu, sinó també d’un públic actiu que posa la seua part “d’actor/ actriu” en aquesta composició. Una proposta arriscada, molt cuidada i equilibrada, pel que és fàcil entrar en la complexitat que […]

Ahir dimarts dia 25, va ser per a nosaltres el primer espectacle del GREC 2019 al Teatre Romea, es tracta de CASA DE NINES, 20 ANYS DESPRÉS, espectacle que s’estrena oficialment el dia 3 de juliol. El mes d’abril del 2017 el dramaturg estatunidenc Lucas Hnath va estrenar a Broadway una segona part de Casa de nines, d’Henrik Ibsen. Casa de nines és un drama ambientat a Noruega en el qual la Nora no volia acceptar el paper submís que el seu rol d’esposa i mare li atorgava. Aquella obra acaba en el moment en què la Nora decideix marxar deixant enrere un marit i tres fills de curta edat. Una obra escrita a finals del segle XIX que reflexiona […]

Al mes de desembre de l’any passat va tenir lloc la roda de premsa (vegeu l’enllaç) de presentació d’IMPARABLES, la proposta musical protagonitzada pel quartet Mèlt amb la narració dramatitzada, direcció i interpretació d’Òscar Orbezo. No vam poder anar a El Molino on es va estrenar, i fins ara, al mes de juny, no hem pogut anar a veure l’espectacle al Teatre Poliorama. Una proposta descrita com un viatge en el temps i la música, on el punt de partida són els Cors de Clavé i a partir d’allà viurem, d’entre altres èpoques, els cabarets de Barcelona dels anys 20, la Catalunya republicana, la Guerra Civil, la vaga de tramvies, el consultori de l’Elena Francis, la visita dels Beatles, la […]

Una terraza la noche de San Juan, dos chicos jóvenes que se esconden de la policía después de robar en una gasolinera. Uno tiene antecedentes y está pendiente de un juicio. El otro es su amigo y, quizás, algo más. Mientras esperan en la terraza, acompañados de botellas de alcohol y una bolsa de coca, empiezan a rememorar cosas que han vivido juntos y otras que no y que los exponen ante el otro. La terraza del Àtic 22 con la puesta de sol es un marco incomparable para desarrollar esta historia de John O’Donovan bajo la dirección de Alberto Día. No se necesita más para que los dos personajes, aparentemente autosuficientes y endurecidos por todo lo que han vivido, […]

Divendres 21 de juny al Onyric Teatre Condal vam gaudir d’un concert “de reclinatori” amb Gerónimo Rauch que va estar acompanyat al piano per Sergi Cuesta. Gerónimo Rauch és un cantant i actor nascut a Buenos Aires l’11 de febrer del 1978. Es va donar a conèixer a Espanya amb la seva interpretació de Jesús a Jesucristo Superstar, el paper femení de Mary Sunshine a «Chicago» i més tard interpretant a Jean Valjean a «Les Miserables«. Nosaltres a Gerónimo el vam poder veure en el paper de Jean Valjean al Teatro Lope de Vega a Madrid el març de 2011 (veure ressenya) i al Barcelona Teatre Musical (veure ressenya)… (potser un dels teatres més desaprofitats del món !!!!) l’octubre del […]

Durant els anys 30, J. B. Priestley va explorar en tres de les seves obres l’interès que li va despertar la temàtica que envolta el temps, posant el seu granet de sorra en la ciència ficció que es publicava en aquella època. Així, a diferència d’altres propostes del gènere, el seu tractament esdevé clar de cara a l’espectador, exposant el tema de forma entenedora i permetent seguir el fil de l’obra en qualsevol moment. No obstant, la seva excessiva durada i el seu lent desenvolupament poden arribar a ser un problema, encara que en el seu conjunt l’obra no arribi a fer-se del tot feixuga. De fet, al meu parer, s’estira en excés el misteri present en la primera part […]

Montar un Auto Sacramental (obras moralmente aleccionadoras) del sXVII en el sXXI es muy arriesgado. Quedan muy lejos de nuestros referentes y habría la tentación de querer contemporizar tanto que terminen perdiendo su esencia. He oído, por ejemplo, que este interesantísimo El Gran Mercado del mundo de Calderón de la Barca en el TNC es fallido porque no refuta el discurso religioso del texto. Hombre, se me hace difícil refutar que es mejor que se imponga el bien al mal, la verdad. Hubiera preferido El gran teatro del mundo, la verdad, pero se supone que han querido evidenciar los males de los capitalismo que todo lo puede comprar, parece que olvidando que elegir el bien o el mal es voluntad […]

Més enllà de l’atractiu del fenomen déja vu que a totes, en un moment o altre, ens ha cridat l’atenció, i més enllà que tingui, o no, una explicació científica, l’interessant de l’última proposta de la Perla 29 és la possibilitat d’observar uns personatges que, de sobte, són desestabilitzats i apartats d’allò convencional que acostuma a controlar el seu dia a dia. Permeta també al públic reflexionar al voltant del nostre curs vital com a fabricant de records i de com, cada cop més, som conscients que ho fem. Es fàcil que Sergi Belbel, que signa una posada en escena brillant, s’hagi identificat amb el doctor (Carles Martínez) com a encarregat de desestabilitzar uns actors i unes actrius que han […]

No he leído el libro de Jame Rhodes en el que denuncia y explica los abusos sexuales que sufrió de pequeño. No conocía tampoco muchos de los detalles de su dura trayectoria vital, ni soy un seguidor habitual de su carrera como pianista. Supongo que como yo habrá más espectadores a los que les pasará lo mismo, pero hay que reconocer que el espectáculo va más allá de la figura de Rhodes e incluso del tema de los abusos. El espectáculo habla de cómo enfrentarse a los demonios personales y de cómo salir del pozo, ya sea aferrándose a la música o a cualquier estímulo esperanzador. Es por eso que el protagonista es a veces el mismo Rhodes y a […]

Màtria es un espectáculo que mezcla el teatro-documental con el testimonial y el experimental. Un híbrido que dice mucho de su creadora, Carla Rovira, una actriz, autora y directora que ya fue responsable de Aüc, con la compañía Les Impuxibles. Desde un buen comienzo sabemos que todo es fruto de una investigación particular que llevó a la autora hasta su antepasado Enrique Isart Alonso, fusilado en la Guerra Civil por el bando franquista. Las cartas, las fotografías y los documentos del juicio se acaban mezclando con testigos reales, como el de la madre de Rovira. Un momento en que se rompe el hilo narrativo -como en tantas otras ocasiones en este montaje- para avanzar hacia un objetivo final: pasar cuentas […]

MUNDO OBRERO, una història d’amor, un musical i un bocinet de la història d’Espanya, Una proposta escrita, dirigida i interpretada per Alberto San Juan que ell mateix ens havia presentat a la roda de premsa (veure enllaç), fa tot just una setmana. Aquesta proposta es va estrenar el 4 d’octubre del 2018 al Teatro Español de Madrid i es va poder veure al mes de novembre a Temporada Alta. Alberto San Juan continua analitzant la història d’Espanya com ha fet en les seves creacions: “Autoretrato de un joven capitalista español” (2012), «Ruz-Bárcenas« (2014), «El Rey» (2016), “España ingobernable” (2017) i “Masacre” (2017). MUNDO OBRERO, ressegueix la vida de dos enamorats, Pilar i Luis, a través dels temps i diverses reencarnacions, […]

Una combinació de poesia, teatre i performance que deixa pas a la trobada social enmig de l’obra. Els seus freqüents “entreactes” no permeten viure l’experiència com a individu, sinó que obliga a compartir amb el grup, amb la resta de persones que aquell dia han decidit anar al mateix lloc que tu. T’obliga a no ignorar el teu entorn, cosa que fem de manera freqüent. Una posta que trenca amb l’estructura clàssica, una experiència diferent. Pot agradar més o menys, però el regust és llarg i intens. Entreactes que en primer moment sembla que et distanciïn de tot el muntatge, però un cop avançat, els moviments escènics van sortint del suposat escenari. Un joc d’olors, objectes, vi i menjars, acompanyen […]

Aquest text és la tercera de les obres de J.B.Pristley juntament amb “El temps i els Conway” i “Truca un inspector” que componen la trilogia Obres sobre el temps. L’acció transcorre en un petit hotel al nord d’Anglaterra. Els hostes de la pensió reben un anunci inesperat per part del misteriós doctor Görtler, que els adverteix que aquell serà l’escenari d’una terrible desgràcia en un futur immediat perquè ell ja ho ha viscut. A partir d’aleshores els personatges es debaten entre l’acceptació de la tragèdia i les ànsies desesperades per canviar el futur, i comencen a tenir la sensació que allò ja ho han viscut anteriorment. Un dels avantatge que posseeix la Biblioteca de Catalunya és el seu magnífic espai […]

Probablemente, J.B. Priestley es uno de esos autores a quienes el público catalán tiene en alta estima, a pesar de que, quizás, solo conoce un par de sus obras, gracias al teatro amateur o al recuerdo de montajes bastante aplaudidos en su momento. Por suerte, Sergi Belbel nos demuestra con Això ja ho he viscut que hay vida más allá de El temps i els Conway y Truca un inspector. Con una cuidadosa dirección, Belbel nos introduce en un fascinante universo donde la idea del destino, la concepción del tiempo y el déjà vu juegan un papel primordial. La pieza remite a la peculiaridad sensorial de David Lynch, el misterio de una novela de Agatha Christie (donde el crimen, en […]

Tosca es una de aquellas óperas que te puede gustar por motivos muy diversos: sus famosas arias («Recondita armonia«, «Vissi d’arte» y «E lucevan le stelle«), su coro emblemático («Te Deum«), su dramatismo exacerbado, etc. Pero para mí lo que la distingue de otras piezas del mismo estilo es su tenebrismo, su crueldad y su aire perverso y turbio. El segundo acto, con la larga escena de seducción entre el barón Scarpia y Florecía Tosca alternada con la tortura al pintor Cavaradossi, supone un ejemplo clarísimo. Y si a esto le sumamos un final de obra que parece más bien una broma macabra, ya tenemos una pieza única y teatralmente muy interesante. La propuesta del director de escena y escenógrafo […]