PETER PAN, una proposta que la companyia l’Excèntrica representa a El Maldà fins al dia 6 de setembre. La nostra estada al Delta de l’Ebre ens ha fet posposar fins ahir, dia 20, poder gaudir d’aquesta deliciosa i particular visió d’un clàssic.
En una sala plena de gom a gom, dominada per un gran teló de color vermell que porta el nom de Peter Pan, i rebuts per una simpàtica amfitriona (excel·lent Clara Moraleda des de bon començament), ens disposem a viatjar al país de Mai Més.
PETER PAN, de l’escriptor britànic James M. Barrie, va ser estrenada com a peça teatral a Londres, l’any 1904, amb el títol de «Peter Pan i Wendy» amb més de 50 actors a escena.
Peter Pan és un nen que no vol créixer, té deu anys i odia el món dels adults. Sempre acompanyat de la seva fada Campaneta, pot volar. Viu en el país de Mai Més amb els seus amics, els Nens Perduts. Un país on viuen també indis, fades, sirenes i pirates.
En 1924 es va rodar la primera versió cinematogràfica en cinema mut dirigida per Herbert Brenon i l’any 1953 es va popularitzar el personatge amb la pel·lícula animada de Walt Disney. L’any 1954 es va estrenar la primera versió musical a Broadway.
L’Excèntrica Centre d’Arts Escèniques, de Santa Coloma de Gramanet, ha reconvertit la història inventant-se una petita companyia de comediants … (una companyia maldestre i vinguda a menys, gairebé «firaires») … que ens volen explicar la seva versió. Juanjo Marín és el director de la proposta, on únicament tres actors, David Anguera, Clara Moraleda i Mireia Piferrer, interpreten un munt de personatges. Una versió de «cambra», un treball artesanal i senzill de petit format amb una posada en escena deliciosa. Una versió que fa ressorgir en nosaltres, adults, el nen que portem dins.
Una posada en escena on la música, de la mà de Juanjo Marín i David Anguera, ocupa un lloc important en el desenvolupament de l’acció. Durant l’obra ens interpreten diverses cançons i un piano presideix l’escena.
Estructurada en diferents escenes, separades pel tancament del teló, la petita sala del Maldà passa de ser el saló i l’habitació dels Darling on els tres germans juguen i la Wendy explica contes esperant la visita de Peter Pan, a ser el País de Mai Més habitat pels nens perduts, o el vaixell del capità Garfio que entre les onades de cartó ens explica la seva obsessió per capturar i matar Peter Pan.
Amb alguns elements escenogràfics, el piano, un bagul, una pissarra, un gos de cartó, ninotets, jocs d’ombres, una gramola, un harmonium … i jugant amb les portes laterals i el balcó, han estat capaços de crear un món de fantasia on la imaginació ens fa veure allò que els tres actors, d’una manera realment magnífica ens expliquen.
Hauríem de mencionar molts moments màgics, però ens ha captivat molt especialment l’escena de la caseta de nines en miniatura, on els tres actors interactuen davant del públic. La seva naturalitat i simpatia fa que el públic adult i infantil, present a la sala jugui amb ells i tots plegats ens deixem portar a “la segona estrella a la dreta i tot recte fins al matí”.
Una proposta realment deliciosa.
Per poder veure la ressenya original, només cal clicar en aquest ENLLAÇ