“Allende” és el sisè muntatge de la Companyia Laboratorio Teatro, amb direcció i posada en escena de Jessica Walker.
Els muntatges de Jessica Walker, tot i que toquen temes seriosos, disten del realisme tal i com l’entenem. Són muntatges on la metàfora i el simbolisme hi són sempre presents. En aquesta ocasió Walker agafa com a metàfora central la música, el llenguatge i la simbologia d’una simfònica per explicar-nos un part de la història que encara està viva.
La posada en escena també està plena de simbologia i metàfores. Les dotze grans làmpades metàl·liques que pengen del sostre simbolitzen per un costat: les sales de tortura (quan són colpejades per els militars), i en cassolades de protesta (quan són colpejades pel poble). Les sabates que envolten tot l’espai escènic simbolitzen les persones desaparegudes durant la dictadura de Pinochet. També es pot veure una part dels actors escenificant el mural reivindicatiu que hi ha pintat en un dels centres de tortura de la DINA. Un faristol convertint-se en un atri on alguns protagonistes fan els seus discursos, o en una arma de foc en mans dels militars. El taulell d’escacs pot simbolitzar tres coses, l’afició que hi tenia Allende des de ben jove per aquest joc ,el lloc on es feien les partides (el palau de la Moneda, residencia dels presidents xilens) i el preludi a la caiguda.
El gos que veiem a escena, és Chagual. Hi ha un noi que l’acaricia, possiblement és Salvador Allende de jove. És una imatge que desprèn tendresa. És un adéu.
La música és un altra element important en tots els muntatges de Jessica Walker. Música en directe. Música popular, urbana i clàssica. Escoltarem la veu del poble cantant l’himne de protesta xilè “El pueblo unido jamás serà vencido” , al cantautor xilè Víctor Jara (assassinat i torturat poc després de la mort d’Allende) cantant un dels seus temes més coneguts “Manifesto” i al personatge de Pinochet parlant a ritme de música urbana.
Com a principal font d’il·luminació s’utilitzen un parell de focus manipulats manualment per crear tot l’ambient necessari al llarg de la representació. El resultat és realment impressionant.
La interpretació com sempre brutal!!! L’entrega de totes és impressionant. Impressionant en tots sentits: interpretació, moviment i expressió. En els muntatges de Jessica Walker hi ha constants canvis de vestuari, multitud de personatges a interpretar, coreografies, canvis d’atmosfera, molt de moviment,… Molt encertada la caracterització d’Allende, i brutal interpretació de Carlos Martín-Peñasco.
L’obra se’ns planteja de manera no lineal. Fa salts en el temps, i hi ha encreuaments entre personatges.
«Allende» ens mostra a la persona (pare, espòs i fill) i al líder popular (al polític, al constitucionalista i al revolucionari). «Allende» és la memòria de un poble que ha patit i pateix les conseqüències de una dictadura.
A escena veureu transitar un munt de personatges. Víctimes i botxins. Revolucionaris, torturadors, soldats, estudiants, desapareguts, les mares dels desapareguts, intel·lectuals, dictadors i presidents.
Escoltareu discursos electorals, cants de llibertat i un fragment de de l’obra poètica de Pablo Neruda “Incitación al Nixonicidio y Alabanza de la Revolución Chilena”
Veureu situacions desagradables i doloroses. Persecucions, humiliacions i tortures com l’anomenada “parrillazo”. El plor de les mares. El clam del poble. Les xifres esgarrifoses de les víctimes de la dictadura. La veu dels marginats. Les fotografies de les víctimes.
“Allende” és la veu i la memòria d’un país. És una denúncia i un clam de llibertat. És un homenatge i un cant per la pau.
“Allende” és Chagual, Mama Rosa, “Chicho”, “Tati”, Hortensia Bussi, Pablo Neruda, Víctor Jara, Nixon, Augusto Pinochet, les mares dels fills desapareguts, les víctimes de la dictadura, el clam d’un poble demanant justícia,…
“Allende” és Jessica Walker
Suposo que queda clar que «Allende» m’ha agradat molt i que sense cap mena de dubte us la recomano.
M’agrada molt la metodologia de Laboratorio Teatro, el seu estil, la manera de portar a escena els temes a tractar. Per mi és traspassar la cortina negra que separa la recepció del teatre, i entrar en un món totalment màgic i fascinant. L’espai té quelcom especial. És un lloc que a mi personalment em transmet tranquil·litat, tot i que sé que el que veuré no serà res semblant a una comèdia, ni a un sainet.
Us convido a que hi aneu. No us la perdeu !!!