A vegades tens sort i a vegades no. A vegades el destí t’acompanya i d’altres t’abandona al mig del mar. Això no nega que l’esforç titànic que fan milers i milers d’immigrants per arribar a Europa sigui en va. Yacine Diop, Malamine Soly i Lamine Bathily són els tres testimonis que acull la Sala Atrium per descobrir-nos unes històries que van més enllà dels informatius dels mitjans de comunicació.
Amb música en directe, projeccions analògiques i una sinceritat absoluta, els tres protagonistes es despullen sentimentalment per obrir els ulls d’un públic conscienciat. Doble esforç de l’equip artístic per tal d’explicar com si fos la primera vegada i oblidant el patiment interior les experiències viscudes. El que comença sent petits monòlegs, a poc a poc, es va transformant en una xerrada onírica amb el públic que mimetitza i es transporta al Sàhara Occidental per seguir el recorregut de la llibertat europea. Una llibertat empresonada per les males experiències viscudes a terra europea, una llibertat que s’hauria d’escriure entre cometes.
Amb la simfonia delicada de les seves històries és inevitable que la llàgrima distorsioni la visió. Buidar «la motxilla de realitat» que porten a l’esquena entel·la l’ambient d’un sentiment de violència i impotència en haver-te mostrat tan lluny d’un tema tan real. El mèrit d’explicar les peripècies i els instints de supervivència viscuts pels tres valents dóna esperances a posar fi a aquest lluita entre territoris i fa pensar que potser arribar a Europa no era tan meravellós com ho pensaven…