Recomendaciones

Había curiosidad por saber que estaba haciendo Lluís Homar como director de la Compañía Nacional de Teatro Clásico (CNTC), y bien es verdad que el resultado ha sido más que satisfactorio. Para empezar nos ha acercado un texto de Lope que no está entre los más representados, a pesar de que muchos estudiosos lo colocan entre sus obras maestras. Se trata de una obra de extraña estructura y de cierta complejidad, al menos para ojos contemporáneos. Empieza con un primer acto (aquí se habla de jornadas) donde se narran las trifulcas políticas, la corrupción y las maniobras subterráneas para llegar a ser César en la Roma de Diocleciano, acercándose bastante al argumento de muchas obras shakespearianas. La segunda jornada, sin […]

Aquest espectacle forma part del Cicle 3D, tres dramatúrgies catalanes sobre la realitat més immediata. Un espectacle multidisciplinari que combina text, música en directe i projeccions. «No m’hauria imaginat mai desitjant la mort a algú, menys encara al meu pare» Quan algú estimat deixa de ser la persona que era, desitjar que tot s’acabi pot ser un acte d’amor. Quan algú viu un procés de deteriorament físic i mental sigui a conseqüència d’un ictus com el pare de la protagonista, o per un càncer incurable, com va ser el cas del meu pare, i veure que es converteix en un ésser totalment dependent, és una de les coses més tristes que m’ha tocat viure. Desitjar que tot s’acabés, va ser […]

Els colors de Duke Ellington es va estrenar a Temporada Alta (2021) Es tracta d’un espectacle on teatre i música s’uneixen per acostar el món del jazz al públic familiar. Els colors de Duke Ellington és un espectacle còmic i musical, que neix de la col·laboració de la big band Girona Jazz Project composta de nou músics: Xavi Molina (saxo alt i clarinet), Adrià Bauzó (saxo alt i tenor), Jordi Casas (saxo tenor), Tomàs Pujol (contrabaix), Aleix Cansell (piano), Raúl Gallego (trompeta), Albert Clapés (trompeta), Raúl Pérez (bateria) i Pablo Martín (trombó); i la companyia Cascai Teatre amb els actors Marcel Tomàs i Toni Escribano. Marcel Tomàs a part de ser un bon mestre de cerimònies, és un gran showman […]

Bacanal es el nuevo espectáculo del “Circo de los Horrores”, una creación de Suso Silva como los otros cuatro: “El Origen”, “Cabaré maldito”, “Manicomio” i “Apocalipsis”. A Suso Silva le concedieron “El Premio Nacional de Circo 2003” porque ha revolucionado el circo con nuevas formas, mezclando géneros y disciplinas e introduciendo temas absolutamente alejados del circo clásico. Con este espectáculo que ha viajado por Madrid, Zaragoza, Gijón, Bilbao y Valladolid antes de aterrizar en Barcelona, Silva presenta una orgía descarada para todos los sentidos, una apuesta atrevida, valiente y provocadora entre circo y cabaré, un canto al pecado capitaneado por Lucifer. Es una fusión de una espectacular puesta en escena en forma de castillo encantado con misterio detrás de cada […]

Què ens hem equivocat? L’escenari està completament buit! I prompte ens adonem que és necessari perquè ja s’omple del tot amb la proposta des del principi, no cal més escenografia. En aquest cas la companyia Parking Shakespeare posa en escena al mateix William Shakespeare per presentar-nos l’obra i dirigir-la obertament per a nosaltres, tot un esdeveniment. I a continuació comencem a conèixer tots els personatges de manera esglaonada, amb un ritme molt ben triat perquè cadascun tingui el seu espai, però no es faci llarg. Cadascun troba el seu moment i la seva manera per ser presentat molt clarament, pel que ja podrem intuïr el seu rol. Paper que totes les intèrprets han jugat d’una manera natural i autèntica. I […]

El Circo de los Horrores ha tornat a Barcelona, i pel que sembla ha tornat també als seus inicis… sobretot després del parèntesi que va suposar Apocalipsis, una producció més gran i amb un format que s’acostava més al musical rock. Bacanal, en canvi, ens torna a servir l’estètica del cabaret, la versió més gamberra de Suso Silva i la proximitat amb el públic. El tema de l’erotisme, a més, ha donat joc per desfermar l’estètica i l’estil de la companyia, ja de per si bastant extrems. Està clar que el Circo de los Horrores es deu cada cop més al seu públic. Això és molt bo, perquè sap què ha d’oferir i perquè ja té els espectadors entregats des […]

Parlar de Sondheim a aquestes alçades de la pel·lícula potser està de més. El compositor nord-americà, mort el passat mes de novembre, va revolucionar el gènere dels musicals i no va parar d’innovar temàticament i formalment fins gairebé el final de la seva carrera. A Company, una de les seves obres mestres, va signar una magnífica carta d’amor a la ciutat de Nova York i també va radiografiar el món de la parella. No es va estar de criticar una certa classe social ni unes determinades maneres de fer, però el resultat és un artefacte còmic, nostàlgic i increïblement bell… malgrat la seva desesperança. Tot i existir una versió en català -la que va dirigir Calixto Bieito en el 1997-, […]

Quatre personatges i les seves paraules, juntament amb un joc d’il·luminació ben encertat, ens transporten a les seves vides buides, a un espai on se’ns convida a escoltar i deixar-se endur per les emocions de les quatre persones. Un muntatge de La Perla 29 que em va donar unes hores de connexió absoluta amb les històries que es presenten. La manca de moviment dels actors pot causar impressió al principi, però aporta un gran pes i significat als petits moments que hi ha interacció amb l’espai, convertint-los en moviments imprescindibles. Aquesta lentitud fa que l’argument es dramatitzi i permeti als actors transmetre el pes del que estan explicant. Una proposta que em va sorprendre i captivar, entenent perfectament el patiment […]

Per què no us podeu perdre aquest espectacle? Primer de tot pel text, que és absolutament meravellós i segon per la magnífica interpretació del jove actor Pau Rosell. Amb un llenguatge simple i a la vegada poètic, Ivan I els gossos és un d’aquells textos que t’atrapen des del primer moment. Explicada en primera persona pel mateix protagonista, Ivan I els gossos és una obra que destaca pel seu dramatisme i emotivitat, molt presents en la cruesa i duresa del relat. Es tracta d’una història duríssima basada en la història real d’Ivan Mixukov, un nen de quatre anys que es va escapar de casa seva cansat de suportar tota mena d’abusos (la mare no es preocupava per ell i la […]

Conocimos a Hattie Naylor en el Festival Grec 2019 con “Abans no es faci fosc” (Going Dark, 2012) protagonizada por Míriam Iscla. “Ivan i els Gossos” es un monólogo de esta dramaturga británica escrita en 2009 como Podcast para un programa radiofónico y que ganó el Tinniswood Award como drama original para radio. También fue nominada en 2010 para los Olivier Awards for Outstanding Contribution to Theatre. A partir de entonces se ha representado por todo el mundo en formato teatral y en 2017 Andrew Kötting dirigió la película” Lek and the dogs” sobre este texto de Naylor. Está basada en la historia real de Ivan Mishukov, en la Rusia de Yeltsin de los años 90 cuando la caída del […]

La entrada en el teatro es espectacular. Vemos un obrador de panadero con todos sus detalles: unas mesas de madera para amasar la pasta, hornos eléctricos, fuentes, delantales, harina y todos los ingredientes necesarios para elaborar el pan. La escenografía de Jose Novoa consigue que nos llegue el olor de pan recién horneado. Bajo el título de curso avanzado para hacer pan, un panadero de prestigio aplica terapias pseudo-psicoanalíticas para solucionar los problemas emocionales y relacionales de sus alumnos. Para ello los ayuda a crear un sentido de pertenencia al pan, al obrador y consigue que surja una complicidad entre ellos como elemento integrador de la terapia. La masa es moldeable y al amasarla, los alumnos pueden proyectar en ella […]

Probablement, mirar d’entendre, des d’un punt de vista filosòficas, Final de partida, no seria més que entendre la seva pròpia inintel·ligibilitat: potser aquest n’és el tema, la inintel·ligibilitat de la peça beckettiana, i la del seu temps. Ara, gràcies en part a aquest nou muntatge que Sergi Belbel ha portat al Romea, podem decidir si els nostres temps segueixen quedant en evidència quan s’enfronten a Final… Belbel pensa i executa l’obra de l’irlandès com una paròdia del teatre mateix i dels seus elements constitutius, és a dir, els diàlegs, els personatges, el conflicte…, però també com una paròdia del llenguatge, que ja no és capaç de descriure el món en que vivim, i fins i tot, de l’ésser humà que […]

Pels qui vam viure les últimes dècades del segle XX i en tenim el seu record fresc, és a dir, per als que ja tenim una edat, la Guillermina Motta forma part de l’estol de mites populars que, gràcies als vinils dels pares o a la tele uniformitzada d’aleshores, compartíem gairebé sense excepció. El fet que la cantautora i actriu barcelonina no sigui present en la vida pública des de fa tants anys, atorga una potència curiosa a l’espectacle que Jordi Prat i Coll ha pensat i dirigit, i que Jordi Vidal interpreta al Condal, ja que permet l’espectador confrontar el record llunyà amb la mirada d’ambdós creadors. Guillermotta té forma de concert-homenatge, però gens solemne, més aviat festiu i […]

Molts som els que suscribim lemes d’igualtat i feminisme, tenim la democràcia com un valor, exigim bons convenis de treballadors i sortim al carrer a reivindicar els nostres drets. Ara bé, què passa quan els altres exerceixen aquests drets i ens esgarrapem, aleshores, el nostre privilegi d’estatus quo? I és que la coherència interna no és fàcil. I a can Els Brugarol, l’obra de Ramon Madaula que inclou un toc autobiogràfic, ho saben perfectament. Protagonitzada pel mateix Madaula (pare), Jaume Madaula (gendre) i Estel Solé (filla) veurem sobre l’escenari com l’espurna que incendia la seva relació és el canvi d’ordre del cognom d’un fill. Una qüestió aparentment superada en un món avançat, obert i progressista com el nostre, no? No […]

Sota Els homes i els dies hi ha reunides les dues peces existents de l’obra narrativa de David Vilaseca, L’aprenentatge de la soledat (1987) i la pòstuma El nen ferit (publicat el 2009, poques setmanes després de morir). El llibre Vaig assabentar-me de la presentació d’aquest llibre de manera casual i hi vaig anar. A la taula Esteve Miralles, Ruth Galve, Sebastià Pirtell, Ramon Pla i Josep Maria Miró van dedicar-li unes paraules i van llegir un paràgraf del llibre. Entre el públic la seva mare i la seva germana. De seguida em vaig sentir atreta per les paraules que emergien d’aquell llibre, volia conèixer en David, volia saber-ne més, així que vaig comprar el llibre sense pensar-m’ho dues vegades. […]