Recomendaciones

La filipina, la moldava, la albana, la sudafricana y la búlgara son las nacionalidades que les dieron nacimiento. Pero Grecia es el país que las acogió sin demasiado fervor, que las puso a limpiar en condiciones no demasiado favorables y que finalmente, con un increíble e inesperado giro de guion, las está llevando por el mundo de teatro en teatro. La realidad supera la ficción… Lee la crítica completa aquí: www.masteatro.com/critica-clean-city/

Aquesta proposta de BODAS DE SANGRE, potser una de les obres teatrals més reconegudes del poeta granadí, i que va representar el seu primer èxit com a dramaturg, ens ha fet multiplicar les emocions fins a deixar-nos sense alè. Ens falten les paraules per poder descriure el que ens ha fet sentir. Gallina de piel !!! Bodas de sangre parla sobre els grans temes: la vida, la mort i l’amor. Oriol Broggi l’ha tornat a encertar de ple…. ha vist l’obra com un llarg poema ple de ritme i de musicalitat protagonitzat pel nuvi i la núvia, per Leonardo (únic personatge amb nom de l’obra de Lorca) i la seva dona. Uns personatges forts que lluiten per sobreviure en un […]

Padres decepcionados con sus hijos, ciudadanos que se rebelan contra la sociedad, matrimonios que se odian, parejas que se enamoran y se separan, jóvenes que parten en busca de un futuro mejor… La autora turca Yeşim Özsoy situa estas acciones en el contexto de Estambul, pero lo cierto es que la representación de su tierra, marcada por la división cultural entre oriente y occidente, parte de conflictos muy parecidos a los de cualquier otra ciudad llena de gentes y contradicciones… Lee la crítica completa aquí: www.masteatro.com/critica-histories-distanbul/

Després de cada funció de Ventura, els actors es queden a parlar amb els espectadors per debatre sobre l’obra i ‘resoldre els dubtes que hagin pogut quedar’. Allà ens expliquen que el director, Víctor Muñoz, va decidir canviar l’ordre del text de Cristina Clemente per mantenir l’enigma i donar-li més joc. La sensació amb què un surt, però, és que el director potser no ha confiat prou en el text. La seva decisió fa que l’espectador hagi d’estar més pendent de captar l’artefacte que dels personatges, d’entendre’ls, viure’ls i trobar-hi complicitats. Si es volia evitar desvetllar algun element de l’obra per mantenir-lo com a mcguffin fins al final, s’hauria pogut fer d’una altra manera. De totes maneres, amb el text […]

Sixto Paz sempre ens sorprèn amb nous reptes. En aquesta ocasió ha estat amb l’obra “Tender Napalm” de Philip Ridley , una proposta complicada de la que els Sixto Paz juntament amb la companyia Psirc se n’han sortit amb nota. Un text realment complicat, salvatge, poètic, metafòric i amb diàlegs punyents. Un duel entre un home i una dona que es troben en un moment complicat en la seva relació. S’estimen i s’odien. La mort de la seva filla els ha els ha porta a un terreny perillós. Tots dos han patit el mateix, però cadascun d’ells ho viu de manera diferent. Individualment. Aïllats de la realitat que els rodeja, talment com si es trobessin en una illa deserta, són […]

Per què la Juana Inés, dona culta, pintora i escriptora pertany al Siglo de Oro Español, i es va fer monja no per vocació, sinó per no estar sotmesa a un marit i poder fer el que li agradava; vocació poca. Els de Teatro Nómada de Mèxic han muntat una història que arrancant al XVII salta cap el XXI sense manies per descobrir que les dones tenen encara els mateixos problemes i ho fan barrejant tècniques, parlant, escrivint a les parets, i a través de videos amb entrevistes on queda clar que una «guarra» és una noia que s’ho deixa fer tot, i un «guarro» és un xicot que va brut i desendreçat; encara anem així. També acompanyem a la […]

El millor de Sixto Paz (Pulmons, hISTÒRIA, Dybbuk…) és que no es queda mai a la zona de confort i amb cada nou muntatge obre una nova porta: nous llenguatges, temàtiques, eines per connectar amb l’espectador… Ara bé, a Tender Napalm han fet un pas més enllà. Unir teatre, circ i moviment en una obra de text i que tot quedi perfectament integrat en la dramatúrgia no només era difícil, sinó que fins i tot era un risc. Però no només se’n surten, sinó que a més a més ho fan amb una posada en escena d’una bellesa extraordinària. Han partit d’una obra salvatge, sensual i inquietant de Philip Ridley que juga amb la fantasia a través de nombroses metàfores […]

“Aüc és allò que se sent entre les costures del silenci i la ràbia. És el crit o el lament silenciat en la nostra quotidianitat. És un lloc incòmode però necessari” Dansa, música i teatre per parlar sobre les diverses violències sexuals. Cinc intèrprets (Ariadna i Clara Peya, Julia Barceló, Olga Lladó i Maria Salarich) mitjançant la dansa, música i interpretació, comparteixen històries i experiències amb la finalitat de que tot canviï, i que la por desapareixi. Una por que costa de compartir. La por de sentir-se culpable. La por de conviure amb aquesta por. La por d’explicar. La por de ser entès. Us podria parlar d’una realitat passada i una altra no tan llunyana. Properes. No cal dir noms. […]

Un lloc inusual per veure una representació teatral, un pis modernista de la Casa Milà “La Pedrera”. Ens reben a la porta i ens condueixen a una petita sala d’espera fins que hi som tots, una vintena de persones. De cop ens trobem asseguts al voltant del llit de la Maria, una dona de vuitanta anys, malalta i amb el maluc trencat. El seu fill la visita. Estem tant a tocar que podem percebre l’escena com si ens passes a nosaltres, com si en el llit hi fos la nostra mare. Un luxe del qual gaudirem durant tota l’obra, ja que pràcticament no hi ha frontera entre nosaltres i els personatges. Tres estances del pis donaran aixopluc a les diferents […]

Sense ser-ne del tot conscients quan vam comprar les entrades d’aquest espectacle, hem fet coincidir en el temps dues propostes relacionades amb l’obra TEOREMA de Pier Paolo Pasolini, WHO IS ME. PASOLINI i aquest del que ara parlarem. Per sort, després de la primera vam tenir l’encert de visionar la pel·lícula a través del portal «Filmin» al que estem subscrits, abans de veure aquest «ACTES OBSCENS EN ESPAI PÚBLIC«, fet que ens ha ajudat i molt a entendre i per tant a gaudir de la proposta. Davide Carnevali, és l’autor italià del text que ha estat traduït i dirigit per Albert Arribas. Text inspirat en la pel·lícula de Pasolini on Carnevali també utilitza la tècnica dels monòlegs que resumeixen l’acció […]

Per a celebrar els 25 anys dalt dels escenaris, T de Teatre ha encarregat a Julio Manrique un text i un muntatge que segueixi empenyent la companyia en la deriva de risc que ha emprès uns anys ençà, amb les col·laboracions de Daulte, Sanzol… La preferència pel teatre menys convencional quan provens de zones més adotzenades, de l’entreteniment, del bon entreteniment, té els seus esculls i aquest cop s’han estavellat. E.V.A. és una història sobre el dolor i sobre les diferents maneres que tenim uns i altres d’enfrontar-nos-hi o, fins i tot, de no fer-ho. L’assetjament escolar, la frigidesa, l’abandó, el massoquisme són les formes que adopta el dolor a E.V.A., potser massa fronts oberts per a poder-los desenvolupar amb […]

Teníem moltes ganes de veure aquesta proposta que hem anat seguint en el seu periple canadenc durant els mesos de febrer i marc d’aquest any en el teatre Périscope de Quebec, amb un èxit de públic espatarrant, amb totes les localitats exhaurides per les 19 representacions que es van poder fer. També a principis d’aquest juliol, del 7 al 9, s’ha pogut veure al Festival de Teatre Clàssic d’Almagro. Un joc escènic entre la interpretació real i el llenguatge dels titelles, que va néixer al marc de l’International Performance Arts Meeting (IPAM) del Grec Festival de Barcelona, gràcies a la sintonia entre el quebequès Philippe Soldevila i Víctor Álvaro, principals responsables de les companyies Sortie de Secours i Gataro (aquesta […]

El Circ Ronaldo és una petita empresa familiar, que generació rere generació segueix lluitant per que la part més emocional i tradicional del món del circ no desaparegui. Aquell circ ambulant , de formes més tradicionals, on hi viuen i hi conviuen equilibristes, malabaristes, acròbates, mags i els pallassos de cara blanca i el clown. Danny Ronaldo, autor i intèrpret d’aquest espectacle, pertany a la sisena generació d’una gran família circense. Estem parlant de l’any 1842, quan Adolf Peter Vandenberghe, avantpassat de Danny Ronaldo, va debutar en el món del circ a l’edat de quinze anys. Entrem dins la carpa. Travessem les cortines vermelles, un home vestit amb un vestit d’orquestra militar desgastat pel temps se m’acosta i em diu […]

Llevo días pensando en qué es lo que falló. La puesta en escena era perfecta, los actores inmensos, el tema interesante, la espectacularidad y el ritmo de la función bestiales… Y sin embargo noté algo, un pequeño aviso del cuerpo que me recordaba que no me había conmocionado. ¿Por qué una obra que lo tiene todo no me ha hecho vibrar?… Lee la crítica completa aquí: www.masteatro.com/critica-beware-of-pity/

La productora Sixto Paz, responsable de propuestas tan interesantes como Pulmons, L’efecte o Història, entre otras, continúa creciendo y experimentando esta vez asociándose con la compañía PSIRC, con quienes han creado un espectáculo visualmente bellísimo. Tender Napalm es un conjunto de alegorías sobre la fatal pérdida de un hijo por parte de una pareja. La tristeza, la rabia, la lucha contra el dolor y el miedo, entre otras muchas emociones y pensamientos, queda perfectamente plasmada en este montaje que mezcla textos esencialmente metafóricos con una poética del lenguaje físico exquisita. Resulta a alucinante la fluidez con la que se han integrado las coreografías de movimientos con los diálogos y las diferentes escenas. No sólo consiguen que todo encaje a la […]