Recomendaciones

Darrerament la Flyhard ha fet una aposta decidida i encertada per la ciència ficció al teatre. Després de muntatges com Tortugues o L’última nit del món, #lifespoiler ens proposa què passaria si poguéssim llegir el nostre Facebook dels propers set anys. Amb una posada en escena minuciosa, on destaca un treball excel·lent d’escenografia i llums, però, sobretot, amb les magistrals interpretacions de Vicky Luengo i Bruna Cusí, #lifespoiler ens parla del destí, del que significa crèixer, prendre decisions i adquirir compromisos i, sobretot, de com ens veiem i ens imaginem a nosaltres mateixos. Tot això, amb lleugers tocs de física quàntica per afegir una nota de color i un divertidíssim Sergio Matamala amb un paper fet a mida. Sens dubte, […]

Jean-Claude Grumberg es un dramaturgo francés bastante conocido en su país, pero prácticamente inédito en nuestros teatros. Cómo mucho del teatro contemporáneo que nos llega del país vecino, se trata de un tipo de texto discursivo, a menudo basado en una anécdota y casi sin acción dramática. En Serlo o no encontramos dos vecinos que coinciden en la escalera de su inmueble y que conversan sobre el hecho de ser judío… o de no serlo. Una excusa para hablar de la diferencia, de los prejuicios y de la libertad a la hora de escoger qué se quiere ser a la vida, lejos de religiones o de dogmas establecidos. Lástima, sin embargo, que el diálogo sea a ratos desigual y que […]

La vida és un conjunt de decisions que s’exclouen entre sí. Si fas A, no podràs experimentar B. I si A no és tan bonic com t’esperaves, probablement t’oblidaràs dels inconvenients de B i et turmentaràs amb el temut «i si hagués …». En definitiva, triïs el que triïs, hauràs de pagar un preu que pot compensar-te… O no. És aquesta disjuntiva tan humana la que planteja Arthur Miller a El preu. El que es presenta com un clàssic conflicte d’interessos entre dos germans, un dels quals tria cuidar el seu pare i l’altre centrar-se en la seva carrera professional, ens absorbeix per la proximitat i actualitat de la situació. No importa que l’obra estigui ubicada a Estats Units o […]

El hecho de que ver una obra de ciencia ficción en nuestros escenarios nos parezca ya tan habitual y, según qué temáticas, incluso, repetitivas, nos da una pista importante de cómo se ha diversificado en los últimos años la oferta teatral de Barcelona. Probablemente, fue Javier Daulte, con sus montajes Gore, ¿Estás ahí? o, sobre todo, 4D Óptico, uno de los encargados de abrir el camino a ciertos géneros más asociados tradicionalmente al cine y la televisión. En este sentido, Life Spoiler sigue la estela de otras propuestas que anteriormente han mezclado comedia, intriga y física cuántica, con un resultado más que efectivo, a pesar de no ser ya una novedad. En realidad, lo más llamativo de su conjunto es […]

[…]En los textos de Lorca, los personajes no hablan sino que recitan, dándole fuerza a cada palabra. Los seguidores de Broggi encontrarán mucha concordancia entre este aspecto poético del texto y el teatro del director. En este montaje, lo que vemos son muchos de los elementos que ya forman parte de su sello, algunos utilizados con mayor acierto que otros… Lee la crítica completa aquí: www.masteatro.com/critica-bodas-de-sangre/

La rutina té el seu encant. Té un ritme. Té tendresa. Crea complicitats. Ens fa reviure una i altra vegada moments riallers i tristots. Es creen unes relacions úniques entre uns persones úniques, cadascuna amb unes característique ben particulars que les fan igualment especials. I aquest és el primer que em ve al cap quan comença l’obra. D’una manera breu, concreta, senzilla i divertida sabem on ens trobem, amb qui i com són es relacions establertes. I comença la feina: ens endinsem en una fàbrica de boles de colors molt màgica, amb un magnífic treball en equip ( que intuisc que és el que hi ha per fer aquesta creació). Hi ha molt de diamisme, moments graciosos, moments de «guaaau», […]

Per aquells que no vau ser Lucky Lukes quan van sortir a la venda les entrades de «Bodas de sangre» que sapigueu que ho podeu tornar a intentar per les funcions de setembre. Merescudíssimes 5 rondes d’aplaudiments a la sala per aquesta companyia que va fer saltar les llàgrimes d’alguns dels espectadors. Una proposta emotiva que toca tots els temes d’una gran tragèdia clàssica. Els actors, acostumats a la proximitat dels diàlegs, canvien de registre i interaccionen entre ells a metres de distància, per tal que l’atrevida distribució de grades se senti implicada a l’escena. Oriol Broggi, el director, s’ha permès el luxe d’introduir un gran element de màrqueting que fa impressionar; el Juguetón, el cavall de Leonardo. Segurament es […]

Des del moment en que es va anunciar aquest projecte, va aixecar-se una gran expectació per saber com seria el resultat de veure Lorca a través de la particular mirada de La Perla 29. En aquest sentit, podem dir que, en general, aquesta gran fusió no ha decebut. De fet, ens trobem amb una gran proposta que està rebent un ampli suport per part del públic, tal i com demostra el fet d’esgotar totes les entrades en pocs dies i la conseqüent prorroga amb noves dates al setembre, cosa que demostra novament que La Perla 29 ha esdevingut un segell de qualitat teatral en el qual el públic confia. L’espectacle ens presenta unes escenes visuals de gran potència, les quals […]

“Life Spoiler” és la tragicomèdia de ciència-ficció escrita i dirigida per Marc Angelet i Alejo Levis , i interpretada per Bruna Cusí, Vicky Luengo i Sergio Matamala que podeu veure a la Sala FlyHard fins a principis d’agost. “Life spoiler” és una d’aquelles propostes que crea diversitat d’opinió. Dels vuit que hi vàrem anar només a tres ens va agradar. A mi com la ciència ficció i el misteri m’agraden, vaig gaudir molt d’aquesta proposta. S’ha de reconèixer que la FlyHard tot i que és una sala petita, sempre ens sorprenen amb les escenografies. Aquest cop no va ser menys, Closca Turla i Sergi Esceno han creat una escenografia digna de recordar. Les actuacions de Bruna Cusí i Vicky Luengo […]

Què us puc dir que no s’hagi dit… Un altre imprescindible que no us podeu perdre !!! És tracta d’un text intel.ligent, molt ben dirigit per Sílvia Munt i unes interpretacions, sense excepció, magnífiques de Pere Arquillué, Ramon Madaula, Lluís Marco i Rosa Renom. La taxació del preu d’uns mobles vells tan sols és el punt de partida de l’obra; al seu darrera s’amaga el veritable tema : el preu que hem de pagar cadascun de nosaltres davant els nostres actes i decisions. El Preu ens parla de responsabilitat, de les il·lusions perdudes, de les conseqüències de les nostres decisions, d’autoconeixement, de incomunicació, de rancúnies i retrets, de desesperació i por, de realització personal i de vulnerabilitat, i dels falsos […]

La veritat és que no sé per on començar. Des de ahir que hi dono voltes i més voltes per intentar explicar-vos el que vaig veure al Teatre Akadèmia. De primeres ja us recomano que no us la deixeu perdre. És un d’aquells muntatges on text, interpretació i direcció són excepcionals, de matrícula d’honor. “La caça de l’home” es va publicar al 2010, es va estrenar al Festival Shakespeare a càrrec de Mario Gas i es va poder veure durant el Festival Grec 2016 dins de l’espectacle “F.R.A.U”, un muntatge d’unes set hores de durada, que ens submergia dins del món poètic d’Albert Balsach, i que va provocar molta controvèrsia entre els espectadors . “La caça de l’home” d’Albert Balasch […]

Bodas de sangre es uno de aquellos textos mágicos que solo Lorca sabía hacer, pero lo que encontré en la Biblioteca no me consiguió transmitir toda la grandeza y la fuerza de esta tragedia. Por un lado, me costó mucho conectar con la historia de unos personajes muy jóvenes (22 años, dice el texto) interpretados por actores de mucha más edad. A pesar de su buen trabajo, el resultado era demasiado cerebral, demasiado maduro, demasiado adulto, cuando la historia que tenemos es totalmente visceral, pasional y enloquecida. Del otro, la puesta en escena la encontré bonita pero absolutamente fría. Escenario desnudo, los intérpretes siempre lejos, los tempos (y la cadencia del texto) excesivamente estirados y, de contrapunto, una música que […]

En el Maldà, Lloll Bertran se ha hecho un cabaré a medida. Con Ariadna Cabiró al piano y Eduard Autonell como soporte, una de las cómicas por excelencia del país nos explica, en clave de farsa, la historia del barón de Maldà, y trufa la historia con canciones bien conocidas por todos (Fumando espero, L’himne dels pirates, Maria de West Side Story…) con las letras debidamente alteradas y traducidas al catalán. Con un buen ritmo y un sentido del humor muy personal (que no rehúye las bromas políticas), Lloll Bertran demuestra su gran habilidad como show woman y da forma a un espectáculo entretenido que entusiasmará a sus incondicionales. Más información (en catalán) en Somnis de teatre

Cos, espai, temps, moviment això és “Heartbeat”, un espectacle que es presenta per primera vegada a Barcelona dins el programa Corpografies que s’ha pogut veure al centre de creació de dansa La Caldera durant el mes de juny. “Heartbeat” és un solo de moviment per a una intèrpret, en un espai buit i d’una durada de 180 minuts aproximadament. Degut a la seva durada al públic sens permet sortir i entrar de la sala mentre dura l’espectacle. Jo no em vaig moure. Estava fascinada pel que estava veient i no em volia perdre cap detall dels que ens oferia la coreògrafa i performance Sandra Gómez, una valenciana especialista en solos. El primer que podem escoltar durant una bona estona, gràcies […]

Amb la informació que podeu veure a la fitxa de l’espectacle, o millor dit desinformació es presenta “White Rabbit Red Rabbit“. No pot tenir millor markèting per vendre una proposta teatral, un monòleg o un joc a dalt de l’escenari. No saps que vas a veure, ni el que pots trobar-te i (inicialment) ningú et comenta res. Sembla que en lloc d’anar a veure a escena una obra o la lectura d’un text, ens trobem en un joc on has d’entrar quan ja comprem l’entrada. Mirar de no saber-ne res de l’obra, ni per on aniran els trets. Un markèting perfecte, ja que no saps si l’autor és fals i tot emboltat de misteri. Un facebook, fotografies que ja em […]