Recomendaciones

William Shakespeare escribió un total de dieciséis comedias, a pesar de que entre ellas se incluyen títulos ambiguos como La tempestad o El mercader de Venecia. Entre las comedias puras, muchos críticos consideran Noche de Reyes como una de las más exquisitas y completas. Aparecen temas y recursos muy típicos del género en el siglo XVII, pero también es de las pocas que hace encajar milagrosamente las diferentes tramas y que incluye personajes de una sola pieza, como por ejemplo la decididas e intrépidas Viola y Olivia o el ridículo Malvolio. Una pieza maestra que Pau Carrió ha dotado de vitalidad, ingenio y divertidas creaciones de personaje. Para poderlo llevar a cabo ha contado, por primera vez, con actores y […]

Siempre he pensado que Calígula es uno de los grandes textos dramáticos del siglo XX, y todavía hoy sigue exhibiendo una gran fuerza poética y un mensaje contundente y complejo sobre el poder y la forma de ejercerlo. Quizás es por eso que Mario Gas ha querido huir de las togas y universalizar la historia, a pesar de que el recurso de los trajes blancos es calcado al que utilizó Ramón Simó en el montaje del 2004 en el TNC. También ha querido prescindir de elementos secundarios, reduciendo el decorado a una rampa inclinada que recuerda al Palazzo de la Civilità Italiana, uno de los edificios fascistas que todavía queda a Roma. En resumen, un montaje que juega con los […]

Esta obra trata el dolor de una pareja al perder a su hijo. Lo digo antes que nada, porque si no os lo explican es difícil que se entienda. Y es que entre otros, aquí se habla de un ejército de monos sirvientes, de una roca en forma de ballena, de una tía abuela serpiente, de un consolador con forma de delfín y hasta de un extraterrestre que se comunica telepáticamente. En este mundo creado por Philip Ridley nada es lo que parece, pues la relación y la posterior pérdida se convierten en una especie de viaje de aventuras extremadamente metafórico. Lee la crítica completa aquí: www.masteatro.com/critica-tender-napalm/

Sí, totes aquestes coses en una obra difícil de pair, molt complicada, fosca, però absorbent. Que ens atrau d’aquesta parella? La mort del fill petit? A mi no, això m’esgarrifa i m’angunieja, no m’atreveixo ni a pensar-ho, però els ha passat. Els dos personatges parlen de la seva relació, d’amor, de sexe, baixen als inferns amb temes molt foscos i pugen, de vegades, amunt amb tendresa, una muntanya russa. Per sort, per a nosaltres els espectadors apareixen tres personatges, el trio circense, que ens i els ajuden a tirar endavant, de manera màgica. Circ poètic, una cosa que no sabia que existís, i ara ja estem salvats, els espectadors. Obra estranya que no s’hauria de perdre ningú. Valents els Sixto […]

Perquè la Vicky, la futura actriu, per fer una mica de pasta i poder emancipar-se es veu obligada a treballar de Orientadora de Sala, una feina de merda que l’obliga a estar vuit hores dreta, aguantant el mal de peus, sense parlar, excepte quan adverteix als turistes: fotos sin flash, por favor; no sobrepasen el cordón de seguridad. Que pot fer, doncs? Somniar i traslladar les seves fantasies a un compte de Twitter, i sí, deixa anar la seva imaginació que és l’únic que té a l’abast. Teatre interessant, molt divertit i desinhibit; diferent del que es fa per aquí, i per això sol la val la pena; a més La Badabadoc és una sala preciosa, d’aquelles de teatre de […]

Si la memòria no ens falla (que tot pot ser a aquestes edats), creiem que es tracta de la producció teatral més avorrida que hem vist mai. Cansats i decebuts de l’obra precedent entrem de nou a la sala Fabià Puigserver, disposats a ser receptius amb aquesta segona peça del díptic «Des mourants» de Wajdi Mouawad, «els moribunds» dedicats com sabem a Filoctetes (la primera peça) i a Edip aquesta segona. S’alça el teló i el que vol ser un cop d’efecte és gairebé una agressió, uns enormes focus ens donen directament als ulls per enlluernar-nos i ens deixen literalment cecs, mentre sentim l’enorme calor que desprenen com a mínim fins a la fila 5 on estem situats. Apareixen Èdip […]

Així és com m’he avorrit amb aquest Calígula de Camus. Sóc dels que opinen que l’obra ha caducat, i per acabar-ho d’espatllar la direcció de Mario Gas és més plana que la Terra a l’Edat mitjana. Amb aquest material i la manera d’enfocar-lo, els actors no han pogut fer res més que prestar-hi el seu ofici, que no és poc, especialment el Pablo Derqui, la Mònica López i el Xavier Ripoll, que tenien els paper importants. Per acabar-ho d’espatllar a mitja obra han aparegut «la Màscara, el Joker i el David Bowie» cantant i ballant Let’s Dance, una collonada d’aquelles per a recordar, per a recordar-se de la mare que… En aquell moment m’ha semblat que em fotien el pèl, […]

Em costaria recordar un espectacle que m’hagi avorrit més que Inflammation du verbe vivre, dues hores i mitja de relat (ben poc interessant) de Wajdi Mouawad on ens explica un procés de depressió i esgotament creatiu i on el seu ego és tan present que no deixa espai per res més. D’altra banda, la posada en escena és la menys teatral dels darrers temps, una pantalla on es projecta una pel·lícula en la que apareix el mateix Mouawad i amb la que el Mouawad de carn i ossos interacciona la meitat del temps (l’altra meitat només veiem la pel·lícula). Sens dubte l’espectacle més prescindible no ja del Grec sinó de tota la temporada. Més informació a Somnis de teatre

Nit de reis és el primer muntatge de la nova Kompanyia amb tots els seus membres al complet i on podem gaudir no només del seu talent, sinó també de la seva complicitat. El repartiment ho passa bé en aquesta adaptació de Pau Carrió d’una de les comèdies més populars de William Shakespeare i això traspua a la platea. Un muntatge on, curiosament, destaquen els personatges secundaris (Júlia Truyol, Quim Àvila, Enric Auquer…) i que incorpora moments inoblidables de blues i música moderna. Un bon muntatge que us farà passar una boníssima estona. Després del Grec, torna al setembre! Més informació a Somnis de teatre

Aquesta és la pregunta a la que la Companyia Ignífuga intenta donar resposta en el que és, sens dubte, un muntatge que marca un abans i un després en la seva carrera. Amb un format de falsa conferència, Utopia explora de manera pràctica en la forma i el contingut del muntatge el significat d’aquest concepte i la seva aplicació en el món real. Amb unes interpretacions magnífiques, una posada en escena que sap com fer servir la tecnologia i, per sobre de tot, una dramatúrgia original, intel·ligent, personalíssima i molt divertida, Utopia és un muntatge madur i molt interessant des de tots els punts de vista. Tant de bo tingui més vida després d’aquest Grec. La mereix. Més informació a […]

Ventura ens explica la història d’uns personatges des del seu darrer dia en aquest món fins al moment del seu naixement. Personatges interpretats en tots els casos per una parella d’actors, Meritxell Yanes Font i David Planas i Lladó, capaços de fer-nos creure sense cap mena de dubte que tenen qualsevol edat entre els 10 i els 80 anys. Una feina minuciosa, tècnicament impecable i molt emocionant que esdevé el millor del muntatge. La història, signada per Cristina Clemente però ajustada per la posada en escena (i en aquest cas no es tracta d’una intervenció menor) per Víctor Muñoz i Calafell, parla dels canvis i els girs inesperats que té la vida i de com el destí (o l’atzar) té […]

Dones, herois i moribunds que en paraules de l’autor representen un paisatge de la vida humana que es desplega i parla de l’amor, del desig de grandesa i l’egoisme i de morir una vida que sigui bella. Un ambiciós projecte en tres fases agrupant les set obres de Sòfocles que s’han conservat. En aquesta primera proposta del díptic DES MOURANTS, Wajdi Mouawad s’envolta d’imatges cinematogràfiques per a un viatge físic i metafòric a la recerca del rastre d’un heroi de Sòfocles en la Grècia d’avui. La història original parla de Filoctetes, un guerrer molt poderós que ha estat abandonat a una illa deserta per Ulisses, a causa de la ferida purulenta que pertorba la resta dels soldats. Per recuperar l’arc […]

A Històries d’Istanbul, a contrapeu, la dramaturga turca Yeşim Özsoy fa un retrat de la seva ciutat a través dels seus habitants. A Istanbul conviuen en l’actualitat dos grups heterogenis, un que representa la tradició i la religió, i un altre que aposta pel laïcisme i la modernitat. Özsoy intenta entendre les emocions i motivacions de tots dos grups per proporcionar-nos un retrat que no és altra cosa que un tapís ple de matisos. Amb una posada en escena molt elegant i un repartiment magnífic i entregat on cadascun dels membres dóna vida a dos personatges diferents, Històries d’Istanbul, a contrapeu és un muntatge tan interessant pel seu contingut com per la seva forma. Més informació a Somnis de teatre

B Vocal es un grupo aragonés que lleva 21 años encima de los escenarios defendiendo la música a capella. Su prestigio nacional e internacional viene avalado sobre todo por sus increíbles y contrastadas voces, que armonizan y empastan a la perfección… sin la ayuda de ningún instrumento. Otra cosa es el humor con el que aliñan todos sus espectáculos, que puede resultar simpático o puede llegar a cargar. Sea como sea, nadie les podrá discutir la calidad musical, que incluye géneros y estilos muy diversos. Su repertorio va desde los cantantes latinos (Juanes y Pablo López, Manuel Carrasco o M Clan) hasta estrellas internacionales como Tina Turner, Police, Europe, Bruno Mars o Nirvana, de los que hacen una alucinante versión […]

Socialment, la violència sexual és un tema difícil d’empassar i amb el que sovint mirem cap a una altra banda per tal d’evitar-lo, com si no anés amb nosaltres, cosa que no fa que deixi d’existir. Tots ens lamentem i escandalitzem quan ens parlen (o la majoria), però fins a quin punt no podem fer alguna cosa individualment per tal d’evitar-la? O fins i tot, i sent durs, fins a quin punt no posem els nostre granet de sorra per fomentar-la de forma indirecta sense ser del tot conscients? No és un tema fàcil i, a l’hora d’abordar-lo artísticament, es pot caure en la banalitat o la morbositat per tal de mostrar-lo, la qual cosa ens pot fer preguntar-nos si […]