Recomendaciones

Perquè més que interpretada aquesta funció ha estat cridada, i com va dir Sant Nicolau Pistoler no per dir-ho més alt s’entén millor. D’una manera inexplicable l’obre comença parlada en italià, no en algun dialecte calabrès tot i que els personatges són de la ‘Ndrangheta. Al cap d’una estona es passa al català. Motiu? Misteri. La trama té molt poc gruix i es mou una mica, o molt, a empentes i rodolons. S’han autodirigit les mateixes autores i això generalment és perillós, però en una comèdia és de risc alt, tant que penso que s’han fotut la plantofada. Per sort és un DespertaLab i possiblement l’aniran retocant per aquí i per allà i d’aquí a un temps estarà afinada, perquè […]

Ha estat la primera vegada que he anat a La Caldera a veure dues peces de dansa dins el Cicle «Corpografies» La Caldera és un centre de creació de dansa i arts escèniques; un lloc on allò que encara no existeix es converteix en quelcom creatiu. És un espai obert, de recerca, de creativitat, innovació i invenció. És un lloc on es treballa per apropar i fer intel·ligible als espectadors la gran diversitat de llenguatges i de formes d’expressió artístiques que hi ha actualment dins les arts escèniques contemporànies. El cicle “Corpografies” està constituïda per dues peces de recerca: “Hardcore Research on Dance” amb Georgia Vardarou, i “Cuerpar” amb Teresa Lorenzo. Dues ballarines que no es coneixen entre elles. Dues […]

» A mi m’ha semblat una pallasada» escolte que comenta una dona a una altra quan sortiM de la sala. Si, d’alguna manera estic d’acord, però no oblidem el què hem anat a veure. És una obra d’entreteniment, sense més transendència ni ànim de conduir a un replantejament vital o a una profunda reflexió. I si anem a veure-la així, amb aquesta idea, crec que podem passar una bona estona. És fresca i divertida, amb un ritme trepidant! Tenim bona interpretació, bona música en directe i el treball de cos també està al nivell. A més, amb molt pocs elements, viatgem a un bosc amb tot de personatges fantàstics, veiem un ase on abans hi havia un home i anem […]

Hi ha troballes interessants a Màfia. Sovint, la música és utilitzada al teatre per a subratllar o emfasitzar allò que no has estat capaç de transmetre mitjançant l’estrictament teatral. Les Mamzelles, però, han sabut incloure-la de manera natural el «xumba-xumba», que, en aquest cas, no subratlla de manera brusca sinó que és el mateix vehicle d’expressió de la intensitat que exigeix l’escena. També gaudim amb l’equilibri entre humor negre i càrrega dramàtica del text. Les quatre actrius han estat capaces de trobar el to adequat i de definir el seu personatge amb pocs trets des del primer moment. En canvi, Màfia es queda a mig camí a l’hora de colpejar la màfia a la que fa referència el títol: els […]

Demà dimarts és l’últim dia que podreu gaudir d’aquest magnífic espectacle abans que marxi a Londres! Something’s coming és un tribut a Sondheim. Es va estrenar a la sala Luz de Gas de Barcelona l’octubre de 2015, un any més tard es va poder veure al Teatre Gaudí de Barcelona i seguidament al Nuevo Teatro Alcalá de Madrid. Ara teniu la oportunitat de poder-lo veure a l’Almeria Teatre dins la seva programació. Joan Vázquez ens apropa a l’obra de Stephen Sondheim, un dels compositors de musicals més importants de Broadway. “A Funny Thing Happened on the Way to the Forum”, “Company”,” Follies”, “A Little Night Music”,” Sweeney Todd”,” Sunday in the Park with George”,” Into the Woods”, “Assassins” són alguns […]

Programa 2 «Bonito y qué más” d’Irene García, “Diva invisible” de Rosa Mª Masiá i “Efil” dels coreògrafs Julien Rossin i Arias Fernández. Tres peces curtes de 15, 15 i 20 minuts respectivament, caracteritzades per ser dansa de prop. 1-“Bonito y qué más” d’Irene García ***1/2 “Bonito y qué más” ens fa qüestionar els estereotips de la bellesa, i reflexionar sobre l’obsessió que tenen algunes persones davant la seva pròpia imatge. Mitjançant dansa contemporània i teatre (dramatúrgia d’Aleix Duarri), tres ballarines (Èlia Genís, Alma Steiner i Irene García (coreògrafa)) ens mostren una coreografia plena de matisos, basada sobre els concepte de la perfecció i la imperfecció, de l’aparició del monstre de la bellesa i la seva caiguda. Les ballarines es […]

Era de prever que Xavier Albertí optara por una puesta en escena aséptica, fría y bastante estática, pero quizás no era tan obvio que el conjunto resultara tan insípido y carente de fuerza. Ricardo III, al igual que Macbeth y también Titus Andrònic, es un relato sanguinario y violento, servido por uno de los personajes más sibilinos y terribles de la dramaturgia universal. Sus actos, pero también sus medidas palabras, son maldad en estado puro. Por lo tanto, nada puede ser inocente ni blando en un montaje de esta obra, y en cambio en el TNC nos encontramos con un primer acto flojo, con escenas que rozan el ridículo (el asesinato del Duque de Clarence o los cabezudos que simulan […]

Junto con La tempestad, esta es una de mis obras shakesperianes preferidas, quizás por la libertad con la que fue escrita, por los toques de fantasía o por la habilidosa mezcla de ficción y realidad. Las lecturas y las capas de contenido de esta comedia aparentemente banal son muchas y variadas, del mismo modo que según cómo se mire puede parecer que sean dos o tres obras diferentes. Lo más difícil es hacer que las tramas encajen y que los tonos, tan diferentes entre si, no se den de bofetadas. Es por este motivo que en muchas ocasiones los montajes de la obra se decantan más hacia un lado o hacia el otro. La propuesta de Els Pirates elige sobre […]

A falta de suficientes recursos para competir, en general, con los musicales del West End o de Broadway, por razones presupuestarias, los pequeños homenajes de carácter íntimo y cercano que aparecen, de vez en cuando, en nuestra cartelera resultan verdaderamente agradables. El actor, músico y cantante Joan Vázquez, en este caso, ha sentido la necesidad de hacer su modesto tributo a Stephen Sondheim, compositor de obras tan reconocidas como Into the Woods, SweeneyTodd, Follies o Sunday in the Park, entre otras muchas, consiguiendo un show realmente cálido y emotivo. Sólo con un precioso piano tocado por él mismo y un micrófono, el intérprete consigue llenar de sensaciones toda la sala de la mano de algunas de las canciones más míticas […]

Tal como dice Abel Folk antes de empezar el espectáculo, «esto que veréis es sobre todo un concierto». Un concierto de música contemporánea a Shakespeare y Cervantes, punteado con textos de los dos grandes autores… a pesar de que si lo dijéramos al revés seguramente tampoco estaríamos faltando a la verdad. De hecho, todo ello es una excusa para volver a escuchar las palabras de los dos genios, que a pesar de vivir en la misma época tuvieron un talante vital y estilístico muy diferente, como queda demostrado en la pieza. No tenemos que negar que el dramaturgo inglés es la estrella de la función, con una cantidad más importante de textos y con escenas enteras de algunas de sus […]

Teatre Nu, una transgressora companyia de teatre familiar i Laura Guiteras, una actriu i cantant de primera, han unit els seus talents per crear un muntatge de teatre musical, protagonitzat per Mrs. Brownie, una diva de la música negra que recorda els seus grans èxits al final dels seus dies. La Laura posa la seva extrordinària veu i la seva capacitat d´actriu, els altres han aportat l´estructura dramàtica i els seus coneixements en la manipulació de titelles i l’Abel Boquera la part musical. «Mr. Brownie» és un espectacle divertit i de gran qualitat musical, on coincideixen el llenguatge actoral, la manipulació d´objectes, la cançó, la poesia i l´humor, que ens parla de la cara més humana dels mites. No us […]

“Els tres aniversaris” que podeu veure a La Villaroel és la versió que ens proposa la dramaturga Rebekka Kricheldorf del clàssic universal “Les tres germanes” de Txèkhov. He llegit que és un diàleg ple d’ironia entre l’obra de Kricheldorf i la de Txèkhov. De fet totes dues parlen d’una societat estancada,en decadència, i descriu les vides i aspiracions d’una família insatisfeta i frustrada, que passen els anys aferrant-se a les obligacions d’un present desencantat. Es tracta d’una obra circular. Rebekka Kricheldorf situada l’acció a la Rússia del segle XX, durant tres festes d’aniversari successius, els de l’Irina, una de les germanes protagonistes. Són tres aniversaris repetitius; els mateixos regals, les mateixes frases, els mateixos retrets, els mateixos somnis,… Monotonia, incomunicació. […]

Diguem-ho a boca de canó: Adrià Aubert i Els Pirates han llegit bé Somni d’una nit d’estiu, i han decidit enfasitzar-ne l’allò més lúdic i més extrapolable al segle XXI, això és la caricaturització (en el millor dels sentits) d’una sèrie de conductes associades a la passió. Gelos, obsessions, comportaments neuròtics, distorsions de la voluntat, pèrdua temporal dels sentits… L’improbable, en aquest cas, el creuament afectiu entre món sobrenatural i l’humà, esdevé còmic, esdevé graciós, i sí!, que bé que senta anar de festa al teatre, anar-hi per enamorar-se del primer que passa, per a celebrar que estem junts gaudint amb la història que ens explica un altre, i que d’aquesta història en som protagonistes potencials, i que som tan […]

Vaig triar aquesta obra principalment per la Carmen Machi, que la vaig descobrir en “Juicio a una zorra” ( que vaig veure dues vegades!!!) i l’any següent en el paper de Creont a l’Antígona que es va poder veure al Teatre Lliure de Montjuïc , totes dues valorades amb ***** la màxima puntuació. Malauradament en aquesta ocasió la meva valoració ha estat molt baixa, no per que la Machi no estigui a l’alçada, tot al contrari és una actriu sensacional, sinó pel text de l’obra, que no l’he trobat gens interessant. Tot i que comença força bé, vaig anar perdent l’interès a mida que avançava l’obra, fins al punt que se’m va fer fins hi tot llarga. Llàstima perquè el […]

És la primera vegada que tinc ocasió d’assistir a un espectacle de dansa al Maldà, es tracta del cicle el Maldà enDansa , que enguany celebra la seva 4ª edició, i que gira entorn l’experiència de la dansa contemporània amb estils diferents. Així es podran veure durant dues setmanes sis peces curtes de dansa teatre, dansa urbana, dansa conceptual o teatre físic. Dansa de proximitat. Dansa de qualitat. La proposta del Maldà és divideix en dos programes de tres peses curtes cadascun d’ells, que responen a l’interès de fugir del format tradicional, estimular la creació i apropar aquesta disciplina artística a nous públics. Jo de moment he pogut gaudir del Programa 1 1- “Nua” un solo de Nadine Gerspacher,”Silence” un […]