Recomendaciones

5’ Sala petita, rajoles al terra. Públic a banda i banda. Els he vist en arribar. Els actors han entrat. Anna Gras-Carreño i Adrià Diaz. S’hi estan deixant la pell i la vida. 15’ En algun moment m’ho estan interpretant a mi sola. Parlen d’amor. De l’amor perfecte. De pensar com aconseguir l’amor perfecte. 35’ Juguen. Es sotmeten un a l’altre a un examen exhaustiu. Es miren un a l’altre. Respiren junts. Molt junts. S’enamoren … o creuen que s’enamoren. 75’ Que és difícil això de ser actor. Potser tant difícil com estimar. T’hi has de deixar l’ànima, la imaginació. T’has de donar. Actuar i estimar és això: obrir-nos de mig a mig i ser nosaltres i rebre l’altre (l’amant?, […]

Fa gairebé tres anys, passejant pel Strand de Londres, em vaig trobar amb un teatre que feien una obra anomenada Di and Viv and Rose, la qual anava acompanyada per un cartell bastant caspós pel meu gust. Em va cridar tant l’atenció negativament que va fer que no sentís cap interès en llegir absolutament res de l’obra, ja que transmetia la sensació de ser la típica comèdia dolenta i passada de moda. De fet, quan vaig llegir a principis de temporada que La Villarroel anava a fer Les noies de Mossbank road, em vaig sentir atret per aquesta i no la vaig relacionar amb aquella obra de Londres fins que el dia de la seva estrena vaig sentir els noms […]

Nit d’estrena al Teatre Romea, de la nova dramatúrgia de Ramon Madaula dirigida per Jordi Casanovas; una proposta que ja es va poder veure fa poques setmanes a Girona, dins del Festival Temporada Alta. Es tracta de la quarta obra de l’autor i aquesta vegada està situada en el jardí d’una casa adossada del Vallès Occidental, on tres generacions de Jordis celebren la seva onomàstica. Tal com va comentar fa pocs dies, el mateix Madaula a la roda de premsa, ADOSSATS és una comèdia que tracta de la manca de comunicació en una família «normal». Una parella, en Jordi pare i la Carme viuen en una casa adossada al costat de Polinyà, amb el seu fill que també es diu […]

Teníem moltes ganes de veure aquest monòleg de Felipe Cabezas a la Sala Fènix, cinquè monòleg teatral de l’artista en la que serà la cinquena temporada de la sala. A finals del mes de novembre, a la roda de premsa ja ens van comentar que, en aquesta ocasió han fet tàndem de direcció amb Jordi Pérez, director artístic de La Vilella, que ha assumit la part de direcció actoral, la direcció d’art (mascares i vestuari) és d’Anna Chwaliszewska i l’espai sonor d’Orestes Gas. Els bufons, des de sempre, són uns personatges que han permès parlar de temes que la censura prohibia i criticar institucions i persones que aparentment eren «intocables». En aquesta proposta el bufó del rei Lear no deixa […]

“El Bufón del Rey Lear” és el cinquè monòleg teatral de Felipe Cabezas. Un monòleg, en el que l’actor interpreta als vuit personatges que hi surten al llarg de l’obra (Shakespeare, el rei Lear, Regan, Goneril, Cordelia, el bufó del rei, l’actor que s’amaga sota el bufó i Kent). En “El bufón del rey Lear” hi trobem dues històries paral·leles, una principal i una secundaria, una cohesió entre realitat i ficció, un text i un subtext, un clàssic i un contemporani. Una dualitat que també es pot veure en l’escenografia i en alguns personatges de l’obra, com és el cas de les filles del rei, Regan i Goneril, que mitjançant la utilització de la màscara amaguen una doble cara (la […]

Aquest muntatge de la companyia Obskené obre al Tantarantana la quarta edició d’El Cicló (Cicle de Companyies Independents en Residència), un projecte impulsat pel teatre barceloní des del 2014 per donar suport a col·lectius teatrals actius i emergents, que treballen de forma independent i autogestionada. La companyia Obskené va néixer a mitjans de 2008 amb ganes d’arriscar en projectes de creació innovadors. D’aquesta companyia hem vist tres produccions, “FUENTEOVEJUNA”, “MANIFESTA” i “DE CARENES AL CEL” i amb aquest muntatge ha optat per una comèdia. ALPEN-STOCK és un text d’un autor contemporani francès, Remi de Vós traduït per Mònica Bofill i Ramon Minoves i adaptat per la mateixa Mònica i Ricard Soler, que és qui la dirigeix. Greta és la protagonista […]

En 1897, Oscar Metenier fundó en París el llamado Teatro del Gran Guiñol. Se trataba de un tipo de expresión escénica macabra que, de forma extrema y retorcida, trataba de sacudir las conciencias de los nobles que acudían de público. Con este mismo espíritu y añadiendo una considerable carga política, la Compañía Obskené presenta un texto del francés Rémi de Vos que satiriza ideologías tan terribles como la extrema derecha europea, el fascismo, el racismo y el machismo. Desgraciadamente, sus buenas intenciones quedan atrapadas en una estética de casa de muñecas kitsch y un delirante sentido del humor obsesionado con la repetición y la caricatura. De este modo, a pesar de la entrega de su reparto, el montaje consigue poca […]

Poco a poco, el actor Ramon Madaula, está dando a conocer su faceta como dramaturgo, evolucionando con prudencia pero firmeza hacia una voz tan crítica como divertida. Después de Ignots y L’electe, nos ofrece con Adossats una comedia sobre la incomunicación, la masculinidad tóxica y las familias disfuncionales ambientada en el día de Sant Jordi. Repleta de elementos cotidianos, muchos de ellos de característicamente catalanes, la obra juega a combinar humor con drama, cinismo y sátira social, abusando, en algunos momentos, de ciertas estridencias. Afortunadamente, la dirección de Jordi Casanovas es ágil y consigue que el texto de Madaula funcione sobre el escenario. Especialmente divertido, encontramos a un Jordi Bosch cuyo personaje se encuentra sobrepasado por el balance de su […]

No somos de llegar tarde, pero cuando vas con niños todo se vuelve imprevisible y lo que era una tarde tranquila se convirtió en una tarde de prisas después de que mi hija de dos años se pillara la mano con una puerta. Dicho esto, la primera impresión cuando entramos cuando ya pasaban 5 minutos del espectáculo fue espectacular. Después de habernos descalzado, tras la cortina negra se abrió un mundo de luces y música en directo que te transportaba a un ambiente onírico y misterioso. El escenario era un rectángulo en el suelo donde, a los pies de los bailarines y los músicos se proyectaban figuras geométricas cambiantes. Alrededor de este rectángulo estaba el público, los más pequeños en […]

Malgrat que la Biblioteca de Catalunya ens ha possiblitat viatjar a Italia en diverses de les seves obres, potser mai en ho han permés fer de forma tan immersiva com en aquesta ocasió (i qui hagi anat algun cop a aquest teatre ja sap com d’immersius poden ser). En aquest sentit, ens trobem amb tota una experiència teatral que va més enllà de l’obra que anem a veure i que dura des del moment que accedim a la sala fins que sortim. No donaré cap tipus de detall al respecte, ja que considero que és millor no aixafar la sorpresa a ningú i gaudir-ho. Centrant-nos en l’obra, puc dir que es tracta d’un divertiment que aconsegueix fer gaudir al públic […]

tick, tick … Boom!, explica la història autobiogràfica de Jonathan Larson (Jon en el text) que sembla tenir un futur prometedor, però poca sort. El jove novaiorquès es troba en un gran dilema prop de complir els 30 anys, preocupat per prendre la decisió correcta respecte a la seva carrera i a la seva vida. Jonathan Larson va escriure «Superbia» un musical futurista rock inspirat en el llibre «1984» d’Orwell, musical que tot i ser elogiat i haver guanyat algun premi, no es va arribar a representar mai en un escenari. La decepció del seu autor el va portar a escriure el musical que tenim l’ocasió de veure avui. Un musical que inicialment es va dir «30/90», després «Boho days» […]

Salvatge i tendra. Delicada i violenta. Intensitat poètica! Només amb la benvinguda, ja ens posen a un lloc en que desperten la nostra curiositat sobre el que ocorrerà els pròxims minuts en aquell espai. Un espai inquietant. Un espai que ja ens fa intuir que no viurem un història fàcil i de cotó rosa tot i ser d’amor. Té tant d’amor com d’odi. Un amor rosa molt obscur, quasi negre. I amb un sabor amarg sense perdre un rerefons dolç. L’argument està bé però és la trama la gran protagonista! El que em capta totalment és la manera d’explicar-nos el què ocorre. No és una obra fàcil, no només per la cruesa d’allò que conta, sinó perquè ens trobem en […]

No perdeu l’oportunitat d’anar-hi!! Així de clar us ho dic! Tres veus que fan que t’enamoris dels musicals de Jonathan Larsson, si és que encara no ho estaves després de veure Rent. Felicitar els tres actors, però en concret a Xavi Duch per l’esforç que mostra durant l’hora i mitja que dura l’obra; pels seus canvis de registre en el transcurs de les cançons i per la complicitat que busca amb el públic que espera, impacient, allargar el braç per collir un regalet dolç. La companyia forma un trio molt ben compenetrat, fins i tot, a l’hora de salvar alguna distracció d’escena i que, juntament, amb el joc de llums fan que «Tick, tick…boom!» et faci descobrir com és d’important […]

L’actriu vilanovina Nur Aiza està representant al teatre Porta 4 l’obra “Autèntica”, una idea escrita i protagonitzada per ella mateixa. Nur Aiza és Mari Carmen, la protagonista d’aquesta història. Mari Carmen és “Auténtica”. «Autèntica» és una peça de teatre per a una sola actriu, un monòleg en forma de comèdia amb un rere fons dramàtic, una història de superació, la lluita constant d’una dona per aconseguir el seu somni. És caure i tornar-se a aixecar. És ser realment el que sembla o el que es diu que és. “Auténtica” és preguntar-se en un moment de la vida qui som realment i que volem ser. És reflexionar sobre l’autenticitat de nosaltres mateixos. És renunciar o seguir endavant malgrat que les nostres […]

Un espectacle construït per a provocar el riure en l’espectador, una paròdia de concert apte precisament per gent que no acostumada a assistir a les sales de concerts. Ezequiel Casamada, Miquel Cobos i Albert Mora són els tenors, Adrià Aguilera els acompanya al piano i descobrirem que també voldria cantar. Un concert de tres egos enormes que lluiten per aconseguir l’aplaudiment més sonor del públic. Cada un d’ells vol sobresortir per sobre dels altres dos. Jocs d’entrades i sortides, amb faristols que pugen i baixen, llums traïdores, canvis de partitures, …. un tipus de gag que nosaltres creiem, ja està massa explotat, però veient la reacció del públic, tenen el seu efecte. Situacions còmiques que provoquen en alguna espectadora riallades […]